POLÍTICA I COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Des de les Joventuts d' Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) denunciem les nefastes actuacions de les institucions europees i dels governs estatals davant de la guerra civil siriana i la conseqüent crisi humanitària. Actualment el control i la vigilància de les fronteres exteriors és competència exclusiva dels Estats membres de la Unió Europea (UE), malgrat la creació de l’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea l’any 2004 -coneguda com a Frontex-.

La mateixa Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) ha recordat que els Estats membres posseeixen una sèrie de mecanismes per tal que totes aquelles persones que necessiten protecció internacional puguin entrar a la UE sense necessitat de recórrer a traficants. Tot i així, la falta d’una política comuna d’asil permet que cada país estableixi les condicions per poder sol·licitar la protecció fora del seu país. Hi ha grans diferències entre Estats pel que fa a les garanties pels refugiats, criteris a l’hora de donar la protecció, el termini de resolució i la qualitat de l’acollida. Així doncs, trobem països que han obert les seves fronteres mentre d’altres les tanquen. Certs organismes internacionals com, per exemple, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) recomanen la unificació de criteris i disposició de recursos per part de la UE per tal d’homogeneïtzar les condicions a totes els Estats.

Com ja estem acostumats al nostre país, la primera reacció ha provingut des de baix, des del municipalisme i les organitzacions de base que sempre han intentat donar resposta a les necessitats sorgides dels sectors de la població més desfavorits,  una situació semblant a la que estem vivint ja la vam viure durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Són nombrosos els municipis catalans que han declarat la seva voluntat per acollir refugiats sirians davant de l' immobilisme del govern espanyol i les institucions europees. Fora bo, que aquests últims segueixin l’exemple de milers de ciutadans europeus i recordin que els refugiats són persones que han hagut de fugir del seu país per culpa d’una guerra.

La ineficàcia de les polítiques migratòries i de fronteres de la UE ha portat a moltíssims refugiats a recórrer a xarxes de tràfic de persones per a poder fer quelcom tant simple com retrobar-se amb les seves famílies. Cal parlar ara més que mai de les vies legals per entrar a la UE, atès que amb una revisió d’aquestes normatives podem fer coses tan vitals com lluitar contra aquests grups organitzats que s’aprofiten del patiment de centenars de milers de refugiats. I, al mateix temps, i molt més important, protegir els refugiats.

Tot i l’acord assolit el passat dimarts 22 de setembre per acollir un total de 120.000 refugiats sirians entre el conjunt dels països de la UE, el jovent independentista dels Països Catalans qualifiquem aquestes mesures  insuficients per donar abast als milers de refugiats que cada dia fugen del seu país. Tanmateix lamentem que fins el passat 22 de setembre que els diferents Estats membres no hagin pogut arribar a un mínim (i deplorable) acord per gestionar la pèssima situació de la societat civil siriana refugiada en territori europeu.

Des de les JERC fem una crida a acabar amb aquesta Europa fortalesa, una Europa que diu proporcionar benestar als seus ciutadans mentre deixa morir a milers de persones a l'entrada de les seves fronteres i empresona aquells migrants que segons els criteris estatals es troben en «situació irregular». Només realitzant una acció conjunta des del carrer i des de les institucions podem fer front a aquesta crisi humanitària, donant una resposta que passi per la defensa universal dels drets humans. Cal que el poble i les institucions catalanes donin exemple i impulsin una onada de solidaritat que recorri Europa d'est a oest i de nord a sud.