Assemblea Nacional
de dones

MILDRED DRESSELHAUS (Bronx, 11 de novembre de 1930 – Cambridge 20 de febrer de 2017) Física i nanotecnóloga nord-americana coneguda com la "reina de la ciència del carboni", va ser la primera catedràtica i catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.

Va ser la directora de l'Oficina de Ciència en el Departament d'Energia de EE.UU. i  presidenta del consell de govern de l'Institut Nord-americà de Física. També va ser presidenta de la Societat Física Nord-americana, la primera dona presidenta de l'Associació Nord-americana per a l'Avançament de la Ciència, i tresorera de l'Acadèmia Nacional de Ciències. Dresselhaus va dedicar molt temps a recolzar els esforços per promoure l'augment de la participació de les dones en la física. Va ser defensora de la integració de les dones en la ciència. Així ho relatava: tenia una plaça d'investigació al MIT Lincoln Labs, i òbviament vam ser…

La pressió estètica és l’estereotip de dona ideal i impossible que ens imposa la societat i que genera frustració, obsessió i riscos de salut en les dones. També aplica mesures estrictes en la medicació, operacions quirúrgiques i sense anar gaire lluny en l’alimentació, per arribar a un ideal de bellesa. Cada vegada més els estereotips de gènere s’enforteixen i es consoliden, perpetuant els rols imposats per la societat.

És en les grans multinacionals de la moda, el cinema i els mitjans de comunicació on s’han imposat un model de dona perfecta concebuda gairebé de manera exclusiva com una joguina la funció de la qual és encisar els homes. Aquest model, imposa un patró estètic establert que tan sols cerca plaure i la dona queda concebuda merament com un objecte per fer gaudir. A través de les revistes, el maquillatge, la moda, els cabells, la depilació, les operacions quirúrgiques, les cremes, les peces de roba que dissimulen parts del cos, els productes dietètics, fàrmacs per aprimar, entre d’altres s’intenta…

Rosalind Elsie Franklin (Londres, 25 de juliol de 1920 – 16 d'abril de 1958)  Científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de DNA. La seva vida i carrera són destacades per moltes raons, entre elles, per les seves importants aportacions a la ciència i per ser el clar exemple del difícil paper de les dones en la comunitat científica i en la societat. En realitat aquesta jove científica anglesa, és una peça clau en la ciència moderna, en particular en la biologia a causa de les…

El 1941 Rosalind Franklin es va graduar en física, química i matemàtiques a la Universitat de Cambridge al Newnham College, en el col·legi major femení. Tot i això, en aquests anys Cambridge no atorgava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava com a part del claustre i limitava el nombre de doctorandes a un 10%. Així enmig de tot això Franklin va obtenir el seu doctorat en química física amb el seu treball en les microestructures del carbó i del grafit en 1945.   Després de la guerra va anar a treballar a París, va aprendre la difracció…

El passat 28 de juny les Joventuts d’Esquerra Republicana vam celebrar un acte en commemoració dels 80 anys de la creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ). En aquest acte vam comptar amb la presència de Carla Masmiquel, portaveu de l’Assemblea Nacional de la Dona de les JERC; de Pau Morales, portaveu nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana; Elena Masó, historiadora experta en l’estudi del paper de les dones durant la República; i Alfred Bosch, regidor a l’Ajuntament de Barcelona i historiador.

Alfred Bosch va destacar com, fa 80 anys, amb fets com la creació de l’ANDJ es mostrava evident que les dones eren conscients que la política també havia de ser necessàriament per a elles i que, tot i la duresa i les frustracions d’aquell context, que va acabar amb la Guerra civil i la dictadura, n’hem d’aprendre i veure com, actualment, encara ens queda feina per a fer. “No podrem parlar d’un escenari polític normalitzat fins que les dones siguin al poder d’una forma real per poder canviar les coses”. Posteriorment, Elena Masó, va explicar la història i el context…

Dimecres 28 de juny a les 7 de la tarda a l’auditori del Centre Cívic Cotxeres Borrell, al carrer Viladomat número 2 de Barcelona, comptarem amb la presència d’Elena Masó, historiadora experta en l’estudi del paper de les dones durant la República; Alfred Bosch, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per ERC i historiador, i Pau Morales, actual portaveu nacional de les JERC, per commemorar el 80è aniversari de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ).

Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència per recordar juntes l’aniversari de la creació de l’Aliança i per reivindicar, juntes, la importància del paper de les dones en la República.

DOLORS ANGLADA I SARRIERA, coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 29 d'octubre de 1892– Tiana, 12 de setembre de 1984)  

Narradora infantil i dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l'època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatives del gènere a la preguerra. En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París col·laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà, per exemple, amb Francesc Macià o Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d'amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d'Espanya. Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i…

El Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones neix el maig del 1987 a San José (Costa Rica) en el V Encuentro Internacional de Mujer y Salud per tal de fer reivindicar les desigualtats de les dones en l'àmbit de la salut. Des de llavors, i amb la col·laboració i l'impuls de la Xarxa de Salut de les Dones Llatinoamericanes i del Carib, cada 28 de maig es commemora el dia d'acció internacional per la salut de les dones.

En altres àmbits les desigualtats per raó de gènere es fan més evidents. Per exemple, si parlem de la repartició de les tasques de cura, de l’accés al treball, a l’educació... Gran part de la lluita se centra en aquestes reivindicacions històriques, i sens dubte cal centrar esforços per aconseguir ni més ni menys que drets fonamentals. Ara bé, quin paper juga la reivindicació de la salut de les dones?   Les desigualtats socials existents són la causa de les desigualtats en salut, o el que és el mateix, les dones ens hi deixem la salut. Per exemple, l’accés al…

Margarida Borràs (València, ? -  1460), Margarida Borràs fou una transsexual valenciana filla d’una família de notaris mallorquins del segle XV. Torturada i penjada a la forca, va ser acusada de “sodomia”, sent obligada a vestir-se d’home i mostrar els seus genitals durant l’execució per tal d’evidenciar la seva condició masculina. Va esdevenir una icona per a la defensa dels drets LGTB, especialment a València.  

L'any 2002 el col·lectiu LGTB de València va instaurar el Premi Margarida Borràs per reconèixer les persones i entitats que han destacat pel seu treball contra l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, així com per la defensa dels drets d’aquest col·lectiu. Aquest premi, de caràcter anual, s’otorga a València cada 28 de juny com a homenatge a la primera persona que consta assassinada per motius d’odi i discriminació pel sol fet de mostrar-se tal i com se sentia. Aquest cas fou descobert el 1994 pel novelista i professor valencià Vicent Josep Escartí. El 2016 el Consell per a la Dona…

Cada dia és 8 de març, perquè si la desigualtat persisteix la lluita continua! Recordem i visibilitzem grans dones:   MARIA MAYOL I COLOM (Sóller, 15 octubre 1883 - Cala Major, Palma 1959) 

Maria Mayol i Colom va tenir un paper molt important en la societat de la Mallorca del s. XX pel seu compromís en la formació i els drets de les dones, pel seu paper en la política (va ser la primera dona que es va presentar a les eleccions a les Illes Balears, amb un discurs progressista, feminista i autonomista) i per la seva condició de escriptora.   Va escriure poemes, articles i una obra de teatre Margalideta de Sortdeviu, estrenada el 1931. Durant la Segona República va militar, primerament, en Acció Republicana de Mallorca i després a Esquerra Republicana…

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recordem i visibilitzem grans dones a qui la història no ha donat el paper merescut: ELISABETH EIDENBENZ (Wila, Zuric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zuric, Suïssa, 23 de maig de 2011)

Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España". També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, les persones exiliades es van haver de refugiar en els camps francesos, on molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causa d'això…