2017
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, recordem i visibilitzem grans dones a qui la història no ha donat el paper merescut:
LLUÏSA VIDAL i PUIG
(Barcelona, 2 d'abril de 1876 - Barcelona, 22 d'octubre de 1918)
Pertanyent a una família benestant i culta, en un medi plenament modernista, Lluïsa Vidal i Puig va créixer en un ambient propici a les creacions artístiques gràcies. Influiran en ella artistes com Rusiñol i Casas.
Lluïsa va ser l'única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l'única que va anar a París a estudiar. Quan torna de París s'afilia al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i d'amics.
Dona activa i compromesa socialment visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d'artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.
La seva participació en el món artístic s'inicià en els Quatre Gats, on fou l'única dona que va exposar. Col·laborà a la revista Feminal, en ella il·lustrà contes de les millors escriptores catalanes del moment (Dolors Monserdà, Caterina Albert, Carme Karr, etc.). El 1910 s'incorporà a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, creat per Francesca Bonnemaison, del qual fou presidenta del Tribunal d'exàmens i jurat de la secció d'art. També participà en el Patronat d'Obreres de l'Agulla, fundat per Dolors Monserdà, i en La Llar, la residència per a estudiantes i professores fundada per Carme Karr.
Per totes aquelles dones que silenciosament han fet història:
si la desigualtat persisteix, la lluita continua!
Lluïsa Vidal