Segueix-nos:

< Tornar enrere

ASSEMBLEA NACIONAL DE LES DONES

07.03
2019
Manifest pel 8 de març

El 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, farem vaga i ens mobilitzarem per reivindicar els nostres drets i fer evidents les desigualtats de gènere davant una realitat que ens exclou per haver nascut dones.

Any rere any hem sortit als carrers per fer sentir les nostres veus; aquest any, no serà cap excepció. El 2018, carrers i places d'arreu dels Països Catalans es van omplir de dones tenyint-los de lila i sororitat. I tot i que som moltes, hem de ser més, moltes més. Perquè només si altres dones se sumen en aquesta lluita que és de totes, podrem parar-ho tot, podrem avançar i reconduir la figura femenina al lloc que li pertoca.

Dia a dia les dones ens enfrontem a desigualtats estructurals que ens exploten, exclouen i oprimeixen. Aquesta opressió sobretot recau en el treball. La divisió sexual del treball produeix una inserció diferenciada entre homes i dones entre el repartiment del treball reproductiu, és a dir, domèstic o de cura, sovint invisibilitzat, i el treball productiu, reconegut socialment i dominat pels homes. Una divisió que porta sistemàticament a una diferència salarial en detriment de les dones i també genera que les dones ocupem el triple de jornades parcials en relació els homes per poder conciliar vida professional amb vida personal i/o familiar. Volem acabar amb el fet que ser dona sigui una principal causa de pobresa. Volem erradicar la bretxa salarial i anar cap a una corresponsabilitat efectiva en les tasques de cura i de la llar així com obtenir unes condicions salarials i laborals dignes sense distinció de gènere.

El sistema capitalista i el patriarcat van de la mà i reforcen la cosificació de la dona, sent un altre dels orígens d'aquesta opressió. Se'ns deshumanitza i mostra com a objectes no pensants, amb finalitat d'explotar-nos i utilitzar-nos. Una forma de violència generada per una societat de consum que utilitza mecanismes que van des de la pressió estètica, amb la representació de models de bellesa irreals i creant necessitats fictícies, fins a la perpetuació de rols de gènere. Una violència normalitzada present al nostre dia a dia per la publicitat, el cinema, la música, el tracte periodístic rebut per les atletes o lideratges polítics o per les determinades exigències que es poden trobar en llocs de treball o espais d'oci nocturn. La normalització de la cosificació de les dones és l'arrel de molts problemes de salut, però també permet instal·lar una idea que estem a disposició dels homes i, per tant, condueix a tota mena de violència masclista.

Les violències a les quals ens enfrontem són constants i abundants. Des del micromasclisme invisibilitzat i realitzat amb total impunitat fins a les agressions sexuals i feminicidis. Per visibilitzar les agressions i assenyalar amb el dit els culpables, des de l'Assemblea Nacional de les Dones del Jovent Republicà hem elaborat un recompte d'agressors sexuals que ja arriba als 30 homes des del 2019 als Països Catalans. Aquests agressors han sortit a la llum, ja que han estat denunciats, però no ens oblidarem de totes les altres agressions sexuals no denunciades ja sigui per por, per pressió, entre altres motius. Per això mateix, denunciem la feble contundència en la justícia actual que deixa impunes als agressors i sovint culpabilitza les víctimes.

Per aquestes raons i més, les dones aquest 8 de març aturem el món. No estem disposades a esperar il·lusòriament a una suposada deferència del patriarcat que ens solucioni els problemes. Ja hem deixat de preguntar-nos "fins quan?". Reivindiquem-nos com al subjecte independent i actiu d'aquesta societat que som i prenem els carrers. Aturem la productivitat i el consum capitalista i posem la vida al centre de la nostra societat. Resinifiquem i dotem de valor social les cures i la sororitat.

A les converses quotidianes. Als àpats familiars. A la infància. A la intimitat de la parella. Als espais d'oci. Al sexe. A les xarxes socials. A la feina. A classe. A la publicitat. Al consum. Al tren. Al carrer. Al cotxe. En netejar per la nocturnitat. A l'absència en els espais de poder. A la religió. A l'esport. A les institucions. A la justícia. El masclisme hi és sempre i en tots els espais.

La lluita feminista no es pot limitar en el 8 de març, la lluita continua i cada dia amb accions petites o grans hem de lluitar pel nostre apoderament i els nostres drets.

Necessitem intervencions comunitàries i col·lectives que tinguin com a únic objectiu la transformació social i l'erradicació de la figura femenina com el sexe dèbil i l'objecte social dels homes. Necessitem teixir contactes, fer xarxa feminista i avançar plegades cap a l'alliberament viril de la societat. Per això, entenem l'autodefensa feminista i l'apoderament com a respostes principals per trencar amb el sistema patriarcal i la desigualtat social. Aturem i capgirarem aquest sistema de valors masclistes. Ni invisibles, ni sexe dèbil, ni a disposició de ningú.

Apoderades i combatives, canviem la història!

Apoderades i combatives, canviem la història! Apoderades i combatives, canviem la història!