Ecologisme
 

Des que a mitjans dels 70 es va començar a commemorar el Dia de la Terra, any rere any la nostra consciència sobre la fragilitat del nostre planeta ha anat augmentant de mica en mica davant dels símptomes planetaris esdevinguts; augment de la virulència i la recurrència dels grans temporals, contaminació atmosfèrica i de les aigües freàtiques o el gran desglaç de les glaceres i l'àrtic són exemples d'un sistema malalt que ja ha incrementat, en el cas del mediterrani, 1'4 ºC respecte als nivells preindustrials. Aquests canvis de caire climàtic i geològic en cadena han provocat també un descens…

Paral·lelament, els Països Catalans han patit profunds canvis socials i econòmics que han accelerat aquesta degradació del nostre entorn més proper. La mecanització del camp, la utilització de combustibles fòssils de forma desmesurada i l'entrada a un mercat global fortament liberalitzat i competitiu ha comportat una forta davallada de l'ocupació al camp. Els canvis estructurals han derivat en un exili rural de grans dimensions que ha deixat les nostres comarques despoblades, en molts casos oblidades i allunyades de la realitat de l'entorn. Així mateix, la baixa ocupació del sector primari comporta que ens trobem davant d'un món rural desvinculat del…

El Dia Mundial dels Oceans s'ha celebrat de manera no oficial cada 8 de juny des de la proposta que va fer el Canadà l'any 1992 a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro i es va reconèixer oficialment a partir de l’any 2008 per part de les Nacions Unides.

Els mars i els oceans formen part d’una gran massa d'aigua que cobreix més del 70% de la superfície del nostre planeta i, en el nostre cas, és el node matriu dels Països Catalans. Tot i que el nostre territori abraça la mar mediterrània de cap a cap, el seu coneixement cada cop queda més relegat, en el millor dels casos, a un simple element d’escena del paisatge i, en el pitjor dels casos, l’abocador discret dels nostres residus. Els oceans, des de fa milers i milers d’anys, han jugat un paper destacat en l’atorgament de serveis i en la…

L'esgotament dels combustibles fòssils i l'acceleració del canvi climàtic posa de manifest la urgència de generar una estratègia ambiciosa que avanci cap a la transició energètica. Un canvi de paradigma que ha de permetre la viabilitat del planeta terra i ha de suposar un pas endavant cap a la sobirania energètica.

Per tal que sigui possible, hem de deixar enrere un model centralitzat i basat en els combustibles fòssils, no renovables, per avançar amb fermesa cap a un model de màxima proximitat i eficiència en la producció, transport i emmagatzematge que alhora estigui sustentat en l'energia renovable. Tal repte i ambició requereix una planificació que vetlli per una distribució equitativa i de forma interseccional. És evident que la producció ha de ser diversa i ha d'anar lligada a la potencialitat del recurs en cada circumstància, per tant no pot ser estrictament homogènia a tot el territori. Ara bé, ha de dibuixar-se…

Des que a mitjans dels 70 es va començar a commemorar el Dia de la Terra, any rere any la nostra consciència sobre la fragilitat del nostre planeta ha anat augmentant de mica en mica davant dels símptomes planetaris esdevinguts; augment de la virulència i la recurrència dels grans temporals, contaminació atmosfèrica i de les aigües freàtiques o el gran desglaç de les glaceres i l'àrtic són exemples d'un sistema malalt que ja ha incrementat, en el cas del mediterrani, 1'4 ºC respecte als nivells preindustrials.

Paral·lelament, els Països Catalans han patit profunds canvis socials i econòmics. La mecanització del camp, la utilització de combustibles fòssils de forma desmesurada i l'entrada a un mercat global fortament liberalitzat i competitiu ha comportat una forta davallada de l'ocupació al camp. Els canvis estructurals han derivat en un exili rural de grans dimensions que ha deixat les nostres comarques despoblades, en molts casos oblidades i allunyades de la realitat de l'entorn. Així mateix, la baixa ocupació dels sector primari comporta que ens trobem davant d'un món rural desvinculat del món agrari, i com a conseqüència, de l'entorn natural. També…

Des de 1997 es commemora internacionalment el dia internacional per la defensa dels rius. Als Països Catalans des d'un bon inici aquesta jornada reivindicativa va tenir una gran volada i seguiment atesa la importància ecosocial que tenen en un context de clima mediterrani i la pèssima situació per la què passaven els nostres rius a la dècada dels 90.

La gran quantitat d'embassaments que es van construir durant la dictadura franquista per intentar resoldre els problemes d'abastiment d'aigua del nostre clima sec i de règim pluviometric disperses van fragmentar la gran majoria de rius dels Països Catalans, van dividir i buidar comarques senceres com la Ribagorça i van fer desaparèixer indrets tan emblemàtics com el Gorg Blau de Mallorca. Al Principat, especialment, cal sumar-hi la intensa activitat industrial del segle XX que va fer de moltes conques veritables clavegueres a cel obert fins al punt que els rius vallesans van esdevenir els més contaminats de tota Europa.   Malgrat…

El dia 2 de febrer commemorem el dia mundial de les zones humides, aprofitant l'esdeveniment per posar en relleu el seu gran valor ecològic i reivindicant la seva preservació en un context de forta involució.

En el context mediterrani dels Països Catalans, les zones humides representen un dels emplaçaments amb major biodiversitat: centenars d'aus hi fan niu, amfibis fan vida i espècies emblemàtiques de peixos del nostre territori com el samaruc, l'escanyagats o el fartet en son endèmics. Malgrat tot, encara avui dia, molts marjals i aiguamolls són vistos com a espais insalubres. Sotmesos durant segles a assecatges per conrear-los i urbanitzar-los. Un hàbitat que es troba en un profund retrocés fruit de la febre especulativa del formigó esdevingut a la nostra costa. El resultat, la gran majoria estan profundament alterats o directament han acabat desapareixent, els que en resten, gairebé…

Els mars i oceans són els veritables pulmons del nostre planeta, produeixen més de la meitat de l'oxigen que respirem i emmagatzemen tot el sobreescalfament que portem produint la humanitat des de la Revolució Industrial. Cal tenir consciència que si aquest fos alliberat, la temperatura de la Terra augmentaria 56ºC. Tot i dur a terme una tasca fisiològica pel planeta ben important, l'única cosa que fem és abocar cada vegada més i més desequilibri climàtic i contaminació, quelcom provoca l'acidificació, l'eutrofització i l'augment de la temperatura en la seva capa superficial sobretot.

Els oceans són hàbitats plens de biodiversitat on totes les vides son importants i interaccionen formant un gran ecosistema, des de les grans balenes, que tenen un gran paper contribuint en la salut dels nostres mars i oceans, capturant gran part del diòxid de carboni que hi ha a l'atmosfera, fins a les petites zooxantel·les, dinoflagel·lats que fan possible la vida dels esculls de corall gràcies a la relació simbiòtica que tenen. I és que aquests són de gran importància per la biodiversitat marina, ja que tot i representar només el 0,1% de tota la superfície que ocupen els mars i oceans, en ells…

Un dels pilars que ens estructuren al Jovent Republicà és la lluita ecologista. L'organització entenem que la protecció del medi natural és necessària per a la perdurabilitat del planeta. La humanitat no vivim al marge de les dinàmiques planetàries, precisament som interdependents amb la resta d'espècies i processos ecològics, físics i geològics de la Terra.

Actualment, el sistema econòmic imperant al nostre país, el capitalisme, es veu lligat de mans i peus als combustibles fòssils i, de resultes, a l'exterior. Alhora, ens trobem immersos en un sistema que requereix la contínua creixent extracció de recursos naturals en un medi natural finit. Sense dubte, aquest desequilibri genera una disrupció ambiental amb gran inèrcia que ens aboca irremeiablement a la crisi que estem vivint. La COVID-19 ha suposat reviure certs llindars ecològics que no s'havien pogut viure des de feia anys; els ocells han tornat a les ciutats, la contaminació atmosfèrica s'ha vist reduïda a registres no…

El nostre model agrícola i ramader és un llegat cultural construït a partir de la interacció de les diferents societats que han interaccionat amb el nostre territori.. Val  dir però, que l’enorme diversitat de les nostres comarques i les vicissituds històriques fan difícil definir un model homogeni per tot el territori. Des dels prats alpins pirinencs fins a la càlida conca mediterrània del Vinalopó passant per les escasses planes continentalitzades del Principat la nostra pagesia ha anat definint  les diferents tècniques de treball de la terra de forma específica. Sense dubte,una gran simbiosi amb les característiques del seu entorn.

La pagesia ha anat canviant d’estatus al llarg de la història a causa de les diferents dinàmiques socials com les remences i les germanies -amb resultats diversos- i les més tardanes revolucions i desamortitzacions liberals del segle XIX. Com a resultat de totes aquestes vicissituds i, sobretot al Principat, es va establir un sistema de tinença de la propietat basat en les petites i mitjanes propietats. Els costums de la població, recollits al dret civil català, evitaren una fragmentació de la terra que sí que es va produir a altres llocs d’Europa com ara Galícia i per contra facilità la…

Aprofitem el dia mundial de l’aigua per reivindicar dues lluites latents. La urgent remunicipalització de la seva gestió i el trencament amb un Plan Hidrólogico Nacional que la concep tan sols com un recurs econòmic. El canvi de paradigma ha de garantir el dret humà com és el seu accés i preservar els ecosistemes fluvials que nodreixen el territori.

El xoc d'interessos pel control de l'aigua cada cop és més candent, tant a escala nacional com internacional. L’emergència climàtica avança amb gran inèrcia i la petjada dels seus efectes són ben fefaents; uns règims pluviomètrics irregulars que s'accentuen, i una temperatura planetària que creix sense cessar. Alhora, el neoliberalisme econòmic imperant accentua la demanda d'aigua i deixa al seu darrere un recurs ecosocial en crisi.   El model socioeconòmic i el canvi climàtic posa en escac ecològic als Països Catalans. Davant aquesta situació el nostre territori de clima sec, característic del clima mediterrani, es troba en una situació de…