10.05
2014
2014
Per què volem ser europeus?
De fet, el títol d’aquestes ratlles conté una imprecisió que cal aclarir. I és que, d’europeus, ja en som. Fins i tot, si algun dia decidíssim despenjar-nos de la UE, continuaríem essent europeus, de la mateixa manera que els noruecs en són malgrat no formar part de la UE. Però del que parlem aquí és de la voluntat de ser europeus en termes polítics, de seguir essent ciutadans de la UE i de seguir contribuint, com a catalans, a l’aprofundiment de la integració europea.
En primer lloc, cal dir que a la coalició Esquerra Republicana-Nova Esquerra Catalana-Catalunya Sí no som ni euroescèptics ni euroentusiastes. No ens volem desentendre del projecte d’integració política d’Europa, que en global considerem una història d’èxit, però tampoc estem satisfets amb la UE que tenim. El qualificatiu que més bé descriu el nostre capteniment vers la UE és el d’eurocrítics: creiem en els valors fonamentals i en el projecte fundacional de la UE, però hi ha molts aspectes de l’actual UE que no ens acaben de fer el pes, i que els volem canviar. Volem una Europa més social, més democràtica, sense desigualtats flagrants, una Europa més federal que pugui actuar amb una sola veu al món. Volem una Europa líder al món en democràcia, en benestar, en llibertat, en defensa del medi ambient, en construcció i manteniment de la pau. No ens agrada l’Europa de l’austeritat que ha acabar agreujant la recessió; no ens agrada com la UE ha gestionat la crisi, tard i malament; no ens agrada que els estats continuïn tenint tant de pes en la governança europea i en canvi tinguem un Parlament Europeu que ni tan sols pot proposar nova legislació.
Volem seguir formant part de la UE, però d’una altra UE. Creiem que el replegament als vells estats nació, a estructures estatals obsoletes i pròpies d’altres èpoques, no és cap alternativa real. Els estats europeus tenen –esperem poder dir ben aviat tenim- reptes comuns als quals hem de fer front de manera conjunta. Cal que voluntàriament compartim sobiranies i interdependències a fi de poder afrontar conjuntament situacions que depassen els límits cada cop més difusos dels estats nacionals. Hem de ser forts perquè volem que els valors europeus de democràcia, drets humans, estat del benestar i desenvolupament sostenible siguin valors primordials en la governança mundial. Per això ens cal una UE forta.
Ara bé, el que no volem ser és europeus de segona. Necessitem tenir el nostre propi estat europeu a fi de poder incidir plenament en la governança europea. A Europa hi manen encara, en bona part, els estats. Els països que no som estat tenim molt poca incidència a la UE. Necessitem el nostre propi estat per, a partir d’aquí, lliurement, cedir una part de la nostra sobirania a un poder europeu federal que, per determinades matèries, estigui per sobre dels estats i no tutelat per ells, com és el cas ara. No és contradictori voler el teu propi estat i alhora creure en una Europa federal. Al meu entendre, és la combinació perfecta per preservar, en peu d’igualtat, la pròpia personalitat i alhora afrontar de manera conjunta els molts reptes que compartim com a europeus.
Volem seguir formant part de la UE, però d’una altra UE. Creiem que el replegament als vells estats nació, a estructures estatals obsoletes i pròpies d’altres èpoques, no és cap alternativa real. Els estats europeus tenen –esperem poder dir ben aviat tenim- reptes comuns als quals hem de fer front de manera conjunta. Cal que voluntàriament compartim sobiranies i interdependències a fi de poder afrontar conjuntament situacions que depassen els límits cada cop més difusos dels estats nacionals. Hem de ser forts perquè volem que els valors europeus de democràcia, drets humans, estat del benestar i desenvolupament sostenible siguin valors primordials en la governança mundial. Per això ens cal una UE forta.
Ara bé, el que no volem ser és europeus de segona. Necessitem tenir el nostre propi estat europeu a fi de poder incidir plenament en la governança europea. A Europa hi manen encara, en bona part, els estats. Els països que no som estat tenim molt poca incidència a la UE. Necessitem el nostre propi estat per, a partir d’aquí, lliurement, cedir una part de la nostra sobirania a un poder europeu federal que, per determinades matèries, estigui per sobre dels estats i no tutelat per ells, com és el cas ara. No és contradictori voler el teu propi estat i alhora creure en una Europa federal. Al meu entendre, és la combinació perfecta per preservar, en peu d’igualtat, la pròpia personalitat i alhora afrontar de manera conjunta els molts reptes que compartim com a europeus.
