Segueix-nos:

Els mars i oceans són els veritables pulmons del nostre planeta, produeixen més de la meitat de l'oxigen que respirem i emmagatzemen tot el sobreescalfament que portem produint la humanitat des de la Revolució Industrial. Cal tenir consciència que si aquest fos alliberat, la temperatura de la Terra augmentaria 56ºC. Tot i dur a terme una tasca fisiològica pel planeta ben important, l'única cosa que fem és abocar cada vegada més i més desequilibri climàtic i contaminació, quelcom provoca l'acidificació, l'eutrofització i l'augment de la temperatura en la seva capa superficial sobretot.

Els oceans són hàbitats plens de biodiversitat on totes les vides son importants i interaccionen formant un gran ecosistema, des de les grans balenes, que tenen un gran paper contribuint en la salut dels nostres mars i oceans, capturant gran part del diòxid de carboni que hi ha a l'atmosfera, fins a les petites zooxantel·les, dinoflagel·lats que fan possible la vida dels esculls de corall gràcies a la relació simbiòtica que tenen. I és que aquests són de gran importància per la biodiversitat marina, ja que tot i representar només el 0,1% de tota la superfície que ocupen els mars i oceans, en ells…

Comparteix: Seguir llegint...

Un dels pilars que ens estructuren al Jovent Republicà és la lluita ecologista. L'organització entenem que la protecció del medi natural és necessària per a la perdurabilitat del planeta. La humanitat no vivim al marge de les dinàmiques planetàries, precisament som interdependents amb la resta d'espècies i processos ecològics, físics i geològics de la Terra.

Actualment, el sistema econòmic imperant al nostre país, el capitalisme, es veu lligat de mans i peus als combustibles fòssils i, de resultes, a l'exterior. Alhora, ens trobem immersos en un sistema que requereix la contínua creixent extracció de recursos naturals en un medi natural finit. Sense dubte, aquest desequilibri genera una disrupció ambiental amb gran inèrcia que ens aboca irremeiablement a la crisi que estem vivint. La COVID-19 ha suposat reviure certs llindars ecològics que no s'havien pogut viure des de feia anys; els ocells han tornat a les ciutats, la contaminació atmosfèrica s'ha vist reduïda a registres no…

Comparteix: Seguir llegint...

El nostre model agrícola i ramader és un llegat cultural construït a partir de la interacció de les diferents societats que han interaccionat amb el nostre territori.. Val  dir però, que l’enorme diversitat de les nostres comarques i les vicissituds històriques fan difícil definir un model homogeni per tot el territori. Des dels prats alpins pirinencs fins a la càlida conca mediterrània del Vinalopó passant per les escasses planes continentalitzades del Principat la nostra pagesia ha anat definint  les diferents tècniques de treball de la terra de forma específica. Sense dubte,una gran simbiosi amb les característiques del seu entorn.

La pagesia ha anat canviant d’estatus al llarg de la història a causa de les diferents dinàmiques socials com les remences i les germanies -amb resultats diversos- i les més tardanes revolucions i desamortitzacions liberals del segle XIX. Com a resultat de totes aquestes vicissituds i, sobretot al Principat, es va establir un sistema de tinença de la propietat basat en les petites i mitjanes propietats. Els costums de la població, recollits al dret civil català, evitaren una fragmentació de la terra que sí que es va produir a altres llocs d’Europa com ara Galícia i per contra facilità la…

Comparteix: Seguir llegint...

Aprofitem el dia mundial de l’aigua per reivindicar dues lluites latents. La urgent remunicipalització de la seva gestió i el trencament amb un Plan Hidrólogico Nacional que la concep tan sols com un recurs econòmic. El canvi de paradigma ha de garantir el dret humà com és el seu accés i preservar els ecosistemes fluvials que nodreixen el territori.

El xoc d'interessos pel control de l'aigua cada cop és més candent, tant a escala nacional com internacional. L’emergència climàtica avança amb gran inèrcia i la petjada dels seus efectes són ben fefaents; uns règims pluviomètrics irregulars que s'accentuen, i una temperatura planetària que creix sense cessar. Alhora, el neoliberalisme econòmic imperant accentua la demanda d'aigua i deixa al seu darrere un recurs ecosocial en crisi.   El model socioeconòmic i el canvi climàtic posa en escac ecològic als Països Catalans. Davant aquesta situació el nostre territori de clima sec, característic del clima mediterrani, es troba en una situació de…

Comparteix: Seguir llegint...

El dia 2 de febrer celebrem el dia mundial de les zones humides. Es commemora el signat, l'any 1971, del conveni de Ramsar, una ciutat iraniana a les ribes de la mar Càspia. En aquest text s'hi inclou la creació d'un llistat de gairebé 3000 espais de rellevància i especial protecció a escala internacional entre els quals hi ha zones protegides d'arreu dels Països Catalans.

En el nostre context mediterrani, les zones humides representen un dels espais amb major biodiversitat: centenars d'aus hi fan niu, amfibis fan vida i espècies emblemàtiques de peixos del nostre territori com el samaruc, l'escanyagats o el fartet en son endèmics. Malgrat tot, encara avui dia, moltes marjals i aiguamolls són vistos com a espais insalubres. Sotmesos durant segles a assecatges per conrear-los i urbanitzar-los. Un hàbitat que es troba en un profund retrocés. La gran majoria han minvat la seva extensió, estan profundament alterats o directament han acabat desapareixent. Enguany, en un context de crisi climàtica imparable que sembla estar intensificant i incrementant els fenòmens…

Comparteix: Seguir llegint...

A principis de desembre vaig assistir a la jornada “Joves electes units pel clima”, una trobada al cor de la Unió Europea, i organitzada pel Comitè de les Regions, que va agrupar 30 joves electes de diverses regions europees compromesos amb la lluita contra l’emergència climàtica. La trobada tenia per objectiu redactar un document que esdevingués una crida a les Institucions de la Unió Europea a implementar i promoure canvis estructurals en el sistema econòmic i social en favor d’una transició ecològica per assolir la neutralitat climàtica. Aquest document, que es pot consultar a l’enllaç que trobareu al peu de…

L’experiència va ser molt interessant, em va permetre de em va permetre conèixer i debatre amb persones que viuen realitats molt diverses al nostre continent, i de la que es poden extreure dues constatacions. La primera és que la lluita per l’emergència climàtica és un exemple paradigmàtic de la vital necessitat de trencar amb l’hegemonia del poder adult; que calen més iniciatives, i més serioses, per escoltar i tenir en compte la veu del jovent. Perquè el jovent som el col·lectiu més procliu a l’experimentació, i més disposat a pensar la vida sota nous esquemes, els joves som també els més…

Comparteix: Seguir llegint...

El vessament de residus tòxics causat per l'incendi d'una planta química a Montornès del Vallès la setmana passada pot haver provocat un greu impacte ecològic en tota la conca del riu Besòs. Una conca que, malgrat haver arribat a ser una de les més contaminades d'Europa, actualment dóna refugi a moltes espècies de flora i fauna. Aquest canvi és el resultat de la lluita d'entitats veïnals, associacions ecologistes, ajuntaments i Generalitat. Aquest canvi ens ha portat a la recuperació de la vegetació de ribera i de part de la fauna fins al punt de veure espècies que n'havien desaparegut mig…

En els propers dies i setmanes caldran investigacions administratives i penals, per tal d'exigir les responsabilitats a l'empresa que s'escaiguin. Paral·lelament, caldrà actuar a la llera del Besòs per evitar una major afectació en el medi i assegurar la més ràpida recuperació de tot l'hàbitat fluvial. A mig termini, cal replantejar-se quin és el model que volem per riu que conviu amb un entorn ben urbanitzat. Així mateix, es requerirà l'elaboració d'un pla de conca que posi en valor el riu, un pla que traci una estratègia que englobi els diferents agents implicats. És pertinent seguir avançant per aconseguir un…

Comparteix: Seguir llegint...

El Jovent Republicà mostrem el nostre rebuig més ferm per l’acord entre l’INCASOL i CAIXABANK per la compra dels terrenys on s’havia d’ubicar Barcelona World per un valor de 120 milions d’euros. Malgrat que, en paraules del conseller Damià Calvet, l’administració pública no hi invertirà ni un cèntim, ens temem que aquesta operació impliqui un gran risc per les arques catalanes, atès l’alt risc que Hard Rock finalment no acabi executant el projecte o que ho faci parcialment amb la conseqüent desvalorització dels terrenys.

Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana exigim que després dels nombrosos canvis legislatius que es van fer per facilitar l’execució d’un projecte fallit, insostenible i sense suport de la zona, la Conselleria de territori i sostenibilitat deixi de fer el joc a les elits extractives del Principat de Catalunya i no es destinin esforços a facilitar aquest tipus d’operacions. El Camp de Tarragona és la demarcació de Catalunya amb una taxa d’atur més elevada. Per revertir aquesta situació fan falta oportunitats de feina digna enlloc d’apostar per la temporalitat, la precarietat i una activitat basada en el turisme desfermat i…

Comparteix: Seguir llegint...

Tres quartes parts del planeta estan cobertes per la mar. La mediterrània és part indissoluble de la cultura dels Països Catalans, el nostre horitzó comú i font d'aliments. Ens regula el clima fent-lo menys extrem i oxigena l'aire fent de reservori de carboni. Malgrat tot el que la mar ens dona el nostre irrefrenable ritme de consum està escalfant, acidificant i eutrofitzant les aigües d'arreu del món acabant amb les reserves pesqueres i els ecosistemes que en depenen. Per això el Jovent Republicà reivindiquem avui el dia mundial dels oceans.

Palletes i els tan famosos microplàstics estan han envaït tots els oceans del món però cal mirar més enllà: més del 60% dels residus que acaben al mar corresponen a xarxes de pesca. Cal buscar solucions urgents per arribar a una política pesquera global que permeti la recuperació de les poblacions de peixos i que practiqui arts pesqueres més selectives i menys destructives. Des de terra ferma, hem d'apostar per una reducció profunda del consum de plàstic i una gestió circular dels que siguin insubstituïbles promocionant sistemes de reaprofitament i reciclatge del plàstic com ja es fa a alguns estats europeus com…

Comparteix: Seguir llegint...

La relació de la societat amb el nostre entorn natural es troba en una forta crisi. En aquesta situació d’alerta se celebra any rere any, i des del 1972, el dia mundial del medi ambient a iniciativa de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Un petit moment que s’ha d’aprofitar per visibilitzar la problemàtica i reafirmar-nos en les mesures per revertir la dinàmica.

L’actual sistema socioeconòmic basat en l’explotació desmesurada de recursos naturals representa la inviabilitat de totes les espècies que som al planeta Terra. El canvi climàtic avança amb gran inèrcia, com un transatlàntic sense fre, i el temps de reacció per prendre mesures s’esgota com un rellotge de sorra. Davant aquesta situació és evident que el jovent no ens podem mostrar impassibles. Cal dibuixar un nou escenari socioeconòmic, cal una equilibri entre la velocitat en què extraiem recursos naturals i la velocitat que aquests tenen de regenerar-se. Per aquest objectiu és imprescindible avançar cap a un canvi de paradigma que garanteixi…

Comparteix: Seguir llegint...

CONFLICTES MEDIAMBIENTALS