LGBTI+

Després de molts anys de lluita i mobilitzacions per part del col·lectiu LGTBI+, aquest 22 de desembre passarà a la història gràcies a l’aprovació de la Llei Trans* i de Drets LGTBI+.

Des de l'aprovació de la Llei 13/2007, en la qual s'iniciava el reconeixement de les persones trans*, han hagut de passar quinze anys perquè aquestes siguin escoltades de nou. Malgrat el retard, el nou text aboleix l'obligatorietat de l'hormonació durant dos anys per tal que una persona pugui constar amb el seu gènere sentit en els documents oficials; acaba amb el requisit d'un informe psicològic de disfòria de gènere, d'acord amb el que ja va dir l'OMS el 2018; i posa fi al control de les regressions, que seran lliurement manifestades.  Aquesta llei, cal recordar, ve acompanyada d'altres mesures que tenen com…

Avui, 23 de setembre, reivindiquem una de les orientacions sexuals més invisibilitzades dins del col·lectiu LGBTI+: la bisexualitat.  Les persones bisexuals són les que, dins de les orientacions sexuals, triguen més a sortir de l'armari, acceptar-se i posar nom a allò que senten. Aquest fet és degut a diversos factors com per exemple la manca de referents o la idea que estan "enmig" d'una cosa o altra. Comentaris com "estàs confosa", "és una transició", "ets una fresca", "viciosa" i un llarg i insultant etcètera és el que moltes persones bisexuals han de suportar. Aquests fets divideixen, confonen i invisibilitzen.

Una mostra més que estem parlant d’un col·lectiu invisibilitzat és que no va ser fins l’any 2007 que a l’Estat espanyol la Federació Estatal de Lesbianas, Gais, Transsexuals i Bisexuals no va sumar la “B” al seu nom (fins aquell moment era la FELGT). És més, fins no fa gaire les persones bisexuals no existien ni a la RAE, en què el terme era definit com a hermafrodites, concepte totalment erroni per definir el col·lectiu bisexual. La invisibilització del col·lectiu bisexual sovint va lligada amb l’absurda idea que es troben en una línia divisòria entre allò que és heterosexual i…

Avui, 14 de juliol, celebrem el dia de la visibilització no binària. Per fer-ho, hem conversat amb Manaia Lasnier, persona trans no binària, ambaixador del pacte climàtic de la UE i activista social, del clima i dels drets humans. El col·lectiu no-binari encara avui està infinitament invisibilitzat i la seva condició és considerada com a una etapa de transició. Gent del mateix col·lectiu trans nega l'existència del col·lectiu no-binari, que es considera a dins del col·lectiu trans.

Manaia viu a la Catalunya Nord, tot i que sovint baixa al Principat, fet que li ha permès conèixer diferents realitats dels Països Catalans. Aquí, a diferència de l'Estat francès, els termes com "No Binari" "Gènere fluid" o "demi-boy/girl" compten amb una menor acceptació que en part s'explica per una traducció poc exacta en adaptar-se d'altres llengües al català. El col·lectiu no-binari s'ha vist atacat constantment amb la discriminació, el no reconeixement i, a l'Estat espanyol, recentment, per la ignorància davant d'una realitat cada cop més present. Això ha estat degut a l'exclusió del col·lectiu no-binari al projecte de llei…

Entrevistem a la delineant industrial i activista trans Clara Palau amb motiu del dia de les persones LGTBI+ a la ciència.

Quina és la teva formació? Jo soc tècnica superior de disseny de construccions mecàniques tot i que no m'agrada gens aquest títol perquè és una actualització de la formació de segon grau de delineació industrial, que en realitat amb la paraula que em trobo còmode és amb "Projectista" però quan la fas servir ningú sap a què et refereixes, és com que ets enginyera, que tothom diu oh que maco, però, què fas? No? (riu). Enginy, tens molt enginy, però el fas servir per a alguna cosa, doncs bé, projectista vol dir que tenim capacitat de projectar màquines, de dissenyar-les,…

L’any 1997 al programa “Parle vosté, calle vosté” del Canal 9, el presentador Josep Ramon Lluch intentava moderar un debat sobre la transsexualitat. El debat es va allargar fins a tres hores. No obstant, a la meitat del debat després d’una hora i quaranta-tres minuts callada, Manuela Trasobares va explotar amb el famós discurs de “tira la copa”. Més endavant aquest fet seria descrit per ella com la seva catarsi personal.  Ara, malauradament i 24 anys després, el discurs de Trasobares segueix vigent, i amb aquest fet es posa en relleu la necessitat de continuar reivindicant l’alliberament LGTBI+. És per…

L’any passat es van denunciar un 22,7% més d’agressions lgtbi-fòbiques que el 2019, concretament, només al principat, se'n van denunciar 189. Però encara és més alarmant el fet que ben poques agressions han acabat en sanció o condemna. Davant l’auge de l’extrema dreta que promou i justifica aquests atacs, és més necessari que mai organitzar-nos i empoderar-nos. Empoderar-nos com va fer Trasobares tirant les copes que calgui tirar i tenint present a les companyes trans* que van iniciar el moviment LGTBI+ a Stonewall ara fa 52 anys. En definitiva, recordar de les grans persones del col·lectiu LGTBI+ que han trencat…

En motiu del dia internacional en contra de la LGTBI-fòbia, la sectorial LGTBI+ de les Joventuts d'Esquerra Republicana presentem un informe per avaluar l'estat del teixit associatiu del col·lectiu LGTBI+ del nostre país.

Concretament, hem entrevistat un total de 23 entitats que ens ha permès identificar les principals problemàtiques del col·lectiu que detecten, classificar clarament el dos tipus d'entitats que podem trobar arreu del territori així com localitzar les diferències actuals entre aquelles que es troben a les grans ciutats, a les àrees metropolitanes o a les zones rurals. Estem convençuts que si les esquerres som capaces d'abordar totes aquestes problemàtiques del col·lectiu LGTBI+ també serem més capaces d'aturar l'extrema dreta els seus discursos d'odi i les amenaces que representen pels drets i llibertats de tota la ciutadania.

Avui, com cada 26 d'abril, el Jovent Republicà, volem reivindicar el dia mundial de la Visibilitat Lèsbica.

Un any més volem fer visible la realitat que vivim dia rere dia moltes noies i dones pel simple fet d'estimar a altres dones i reivindicar així els nostres drets i llibertats d'estimar qui vulguem. La societat heteropatriarcal, masclista i lesbofòbica en què vivim ens vol sotmeses a la seva manera de fer i d'estimar. El patriarcat per una banda ens silencia i invisibilitza, i al mateix temps ens fetitxitza. Perquè per molts homes és inconcebible que existeixin relacions sexoafectives i plaer sense la presència masculina. Donar-nos veu a les lesbianes fa que trenquem les bases del sistema cisheteropatriarcal per construir-ne unes altres on la diversitat…

Aquest dimecres 31 de març, com cada any, reivindiquem el dia internacional de la visibilitat trans per donar a conèixer el rebuig, la criminalització i patologització que malauradament encara pateix aquest col·lectiu en la nostra societat.

L’atur de les persones trans ronda entre el 80 i el 85%, una xifra tan elevada en un grup concret de persones no té cap altra explicació que una discriminació salvatge. De fet, malgrat que ningú del col·lectiu LGTBI+ pot gaudir de plena llibertat degut al sistema cis-heteropatriarcal i la resta d’opressions que ens atrevessen com a joves de classe treballadora, és especialment rellevant l’aïllament social que pateix el col·lectiu trans. Davant l’auge de l’extrema dreta i la impunitat de la seva intolerància, odi i ràbia, és imprescindible protegir amb una normativa específica que protegeixi el col·lectiu trans i és…

El Jovent Republicà fem una crida a la lluita contra la desigualtat social i a visibilitzar la violència i la discriminació que pateixen les persones LGTBI+ per la seva identitat, expressió de gènere o orientació sexual al mon de l'esport.

Formar part del col·lectiu LGTBI i practicar un esport, molts cops es pot convertir en un malson. Les persones del col·lectiu que en practiquem algun, estem constantment estigmatitzades i invisibilitzades. Un malson que Justin Fashanu, el primer futbolista professional de la història en fer pública la seva homosexualitat, va patir fins al punt d'arribar a suïcidar-se l'any 1998. I avui en dia, en ple 2021, encara tenim por de ser qui som i d'expressar-nos tal com som. Són moltes les persones esportistes de qualsevol disciplina com l'handbol, el bàsquet, la natació, el ballet, l'hoquei, l'atletisme o el futbol que han d'amagar-se per les possibles represàlies, com ser…

Papa, mama, sabeu què vull ser de gran? De gran vull viure amb qui estimo, tenir un pis i potser una mascota, fillada ja veuré, però això sí, un treball estable. Mama, papa, jo vull ser feliç, mirar-me al mirall i veure a una persona que m'alegra la vista, poder caminar amb les meves amistats o la meva parella, riure i cridar molt fort si el cos m'ho demana i si m'agafa un rampell, inclús, plantar-li un petonarro en mig de la plaça del poble a qui vaig agafada de la mà. Però el que més vull és una vida tranquil·la, en…