La fundació
Fruit de la suma i del procés de convergència de diferents organitzacions juvenils republicanes d’àmbit eminentment local iniciat amb el procés de la conferència d’esquerres catalanes, el 26 d’octubre de 1931 es funden les JEREC, Joventuts d’Esquerra Republicana – Estat Català, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), a Barcelona. En l’Assemblea constitutiva hi participen 600 persones i s’escull el primer comitè executiu format per Josep Dencàs, Miquel Badia, Ramon Duran, Josep Fontbernat i Carles Duran. Des de la seva constitució, les JEREC comencen la seva implantació, sobretot en nous casals a Barcelona i organitzen diversos actes públics de propaganda al llarg del 1932. Tot i ser una força essencialment barcelonina, al llarg dels anys 30 impulsen un procés d’expansió que afavorirà un creixement a la Catalunya interior.
L’etapa republicana. 1931
Amb la proclamació de la República i la restitució de la Generalitat de Catalunya s'enceta una etapa d'avenç en drets socials i llibertats, on l'aprovació en referèndum de l'Estatut del 32 que falca l'autogovern català i recupera part de les llibertats arrabassades durant la Guerra de Successió, esdevé un punt imprescindible. Durant aquests anys de govern republicà les JEREC també participen de la governabilitat del país i és durant els primers anys de la república quan constitueixen els escamots, es realitzen actes multitudinaris, jornades atlètiques i desfilades.
El maig del 1936, en un context complicat i amb l'intent de reunificar i d'enfortir les joventuts, es proposa el canvi de denominació i l'adopció de les noves sigles: JERC, com en l'actualitat. El 19 de juliol, part de la militància, juntament amb les forces de l'ordre a les ordres de la Generalitat i milícies obreres, contribueixen en fer fracassar la revolta feixista a Barcelona, aconseguint així que tota Catalunya romangui al costat de la República. Quan la revolta es converteix en guerra, les JEREC esdevenen l'embrió de la Columna Macià-Companys i d'altres destacaments, com l'expedició del capità Bayo a Mallorca, del que seria l'Exèrcit Popular Regular per tal de defensar la legitimitat republicana al front.
Franquisme. Etapa de foscor. 1939
L'acabament de la guerra civil i la victòria del franquisme genera un èxode i unes pèrdues personals difícilment reparables. Molta militància de les Joventuts s'ha d'exiliar, és empresonada o ha mort en els camps de batalla.
Així i tot, i malgrat les dificultats, es manté la flama del republicanisme juvenil des de l'exili i en la clandestinitat encarnat pels dirigents de l'època Josep Montes, Josep Sans, Víctor Torres i Heribert Barrera. En els primers anys alguns militants, tant d'Esquerra com de les JERC, s'intenten reorganitzar en la clandestinitat sota l'amenaça permanent d'una dura repressió. El 1945 es recomponen les JEREC a l'exili, tot i això, el llarg túnel del franquisme porta a una supervivència testimonial de les organitzacions polítiques vençudes. La tasca principal durant el franquisme és mantenir l'activitat a l'exili i resistir en la lluita clandestina a l'interior del país.
Reconstrucció de les JERC. 1976
A finals de 1976, els membres més joves d’Esquerra encapçalats per Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol, Jordi Rull i Martí Marcó -qui va ser assassinat per la policia espanyola en un tiroteig el 1979- engeguen la reconstrucció de l’espai polític juvenil proper a Esquerra i adopten el nom oficial i refundacional de Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, les JERC. Durant aquesta etapa i sota els lideratges (per aquest ordre) de Jordi Rull, Joan López, Santiago Sala, Dolors Rovira, Albert Freixa, Joaquim Micó, Francesc Garriga, Jordi Olivella i Francesc Xavier Simó, les JERC lluitaran per organitzar-se arreu del territori i anar guanyant visibilitat.
Creixement i incidència social. 1987
És a partir de 1987, quan amb la Crida a Esquerra, centenars de joves refunden el partit i les joventuts, i recuperen l'espai de l'esquerra independentista. La recepció de nova militància quadruplica l'organització existent abans del 1987. En aquest mateix any les JERC celebren el seu 10è Congrés, sota el lema "La força independentista de futur" i s'elegeix a Joan Puigcercós com a secretari general de l'organització.
La refundació de les JERC, liderada pel mateix Puigcercós, implica organitzar internament l'organització, assentar les bases ideològiques i establir una nova imatge, amb la incorporació d'un nou logotip. És també a principis dels 90 quan les JERC assumeixen als seus estatuts l'àmbit d'actuació dels Països Catalans. Les JERC continuen ampliant la seva base militant, tant des del punt de desenvolupament numèric, com territorial i de les relacions internacionals.
El reconeixement de les JERC com a organització política juvenil autònoma durant el 18è Congrés Nacional d'Esquerra a Vic el 1992 i la signatura d'un Protocol de Relacions entre Esquerra i les JERC el gener de 1993 representen la consolidació i maduresa plena. És a partir d'aquest moment que les JERC adquireixen la total competència en l'àmbit juvenil, treball que es consolida a partir del 13è Congrés Nacional on s'escull a David Minoves com a secretari general.
Durant aquesta època és quan s'incrementa la incidència social amb accions mediàtiques i multitudinàries. En destaquen les campanyes a favor de la insubmissió al servei militar obligatori o la lluita contra la repressió, les detencions i tortures durant els jocs olímpics de Barcelona.
Amb la direcció nacional d'Esquerra encapçalada per Àngel Colom i Pilar Rahola es produeix un distanciament entre les dues organitzacions per discrepàncies sobre mètodes d'actuació i pràctica política. En l'any 1996, les JERC celebren el seu Congrés Nacional a Tarragona on escullen a Camil Ros com a secretari general per seguir apostant i estenent la lluita ideològica per a construir un partit que encarni els valors de l'esquerra i l'independentisme.
Les JERC com a moviment juvenil. 1997
A partir del 1997 l'organització fa un canvi generacional i en el Congrés Nacional de Manlleu escullen a Uriel Bertran com a secretari general, que estarà 6 anys ostentant aquesta responsabilitat. En aquells anys es prioritza la tasca en la millora de les condicions de vida dels joves des d'una anàlisi independentista i una estratègia de mobilització popular. Es canvia l'estructura organitzativa i es simplifica adoptant la terminologia de portaveu nacional per definir la persona que lidera l'organització.
La concepció de les JERC com un veritable moviment juvenil exigeix impulsar i dinamitzar la participació de la militància en organitzacions sectorials i teixir una xarxa per obrir l'organització a la societat. S'impulsa aquesta dinàmica social i popular, per tal de combinar la feina institucional amb la lluita al carrer. A partir del 1996 comença el projecte de l'Acampada Jove, el festival político-musical de referència als Països Catalans que cada estiu congrega milers de joves. També s'obren els Casals Tio Canya, que esdevenen punts de trobada i centres socials juvenils. Destaca tota la feina que es va fer a instituts i universitats amb el moviment estudiantil.
És una època políticament molt intensa on les JERC esdevenen eina mobilitzadora del jovent per lluitar contra les diferents reformes educatives, el pla hidrològic nacional, les guerres a l'Iraq i l'Afganistan o la lluita per un habitatge digne.
Primer govern d’esquerres i catalanista des del 1939. 2003
En el marc del 19è Congrés Nacional celebrat l’any 2003, Pere Aragonès, es converteix en el nou portaveu nacional en un context polític nou per les JERC modernes. L’augment d’Esquerra a les urnes i la consegüent formació del primer govern catalanista i d’esquerres porta a les JERC a fer un salt. Passen de la mobilització juvenil a tenir responsabilitats de govern i gestionar les polítiques juvenils del Principat. Les JERC afronten el repte de traslladar allò que deien al carrer a les institucions. En aquesta etapa, les JERC es posicionen en contra la retallada de l’Estatut sorgit Parlament de Catalunya i aposten pel vot negatiu al projecte final resultat del pacte Mas-Zapatero, liderant aquest posicionament en el si del partit, així com la constant mobilització del jovent amb accions mediàtiques importants com va ser l’encadenada a la seu de la cadena COPE a Madrid.
Del 2007 i fins al 2011, Gerard Coca es converteix en el nou portaveu de l’organització. En aquest període toca gestionar un moment de convulsió interna al si d’Esquerra i administrar el segon govern de coalició d’esquerres en el qual, les JERC, amb responsabilitats en el lideratge de la secretaria de joventut, impulsen una veritable xarxa d’emancipació amb les oficines joves arreu del territori català. Es fa especial èmfasi en les polítiques de joventut, fent incidència en l’habitatge digne, el dret al treball o a l’educació de qualitat. En aquest context esclata la crisi econòmica i les JERC segueixen lluitant per a millorar les condicions de vida del jovent així com per vincular la sortida de la crisi a la sortida de l’Estat espanyol.
Reorganització i rellançament del jovent independentista. 2011
En el 23è Congrés Nacional celebrat a Terrassa l'any 2011, la militància escull a Gerard Gómez del Moral com a nou portaveu. En aquest moment les JERC afronten el repte de convertir-se en l'organització referent del jovent dels Països Catalans per rellançar l'independentisme juvenil.
En un moment de demanda de més transparència i democràcia, les JERC participen de l'impuls del debat independentista per tal de construir un futur millor per al jovent del país. Se succeeixen massives mobilitzacions que forcen l'inici del procés d'independència del Principat i una creixent confrontació democràtica enfront d'un Estat espanyol recentralitzador, antisocial i demofòbic. Després de la celebració del 9N del 2014, en què gairebé 2 milions de ciutadans s'expressen a favor de la independència, s'afronten unes eleccions plebiscitàries de les quals en sortirà el primer Parlament i Govern independentista del Principat.
Actualitat. Referèndum d'independència, repressió d'Estat i hegemonia social camí de la República. 2017
Al 26è Congrés Nacional celebrat a Benicarló l'any 2016, la militància escull Pau Morales com a nou portaveu. Les JERC afronten una nova etapa aprovant uns estatuts renovats amb la voluntat d'esdevenir una eina més moderna i eficaç que actuï en simbiosi amb molts altres col·lectius socials, associatius, estudiantils i polítics.
La mobilització històrica del jovent contribueix a fer possible el Referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 i planta cara a l'onada repressiva posterior que implica l'empresonament i exili del govern, dels principals dirigents socials de l'independentisme i més de 2.000 persones que lluiten pels drets civils i polítics.
Davant d'aquest fort cop al moviment independentista, les JERC són la primera organització a impulsar un debat sobre el camí a seguir. El procés de reflexió culmina el 7 i 8 d'abril de 2018 en la Conferència Nacional de Vilafranca del Penedès amb una estratègia clara d'acumulació de forces, defensa dels drets, mobilització popular, governança transformadora institucional i internacionalització del conflicte per poder exercir l'autodeterminació. A Vilafranca del Penedès també s'aprova una nova imatge i nomenclatura que supera les sigles tradicionals i s'actualitza la Declaració de Principis, que assumeix com a pròpies les principals reivindicacions del jovent del segle XXI: independentistes, socialistes, feministes i ecologistes, en síntesi: republicans.
Durant aquests anys la implantació del Jovent Republicà es consolida arreu dels Països Catalans, especialment a les zones més metropolitanes. La veu dels joves arriba de forma nítida de la mà del Jovent Republicà a més de 80 ajuntaments, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern de Catalunya, recuperant una presència institucional juvenil pràcticament sense precedents. Aquests són els fruits de l'acció combinada a les institucions i la lluita als carrers, reflex de l'1 d'octubre i la fórmula per aconseguir l'alliberament nacional.
El Jovent Republicà és l'eina política majoritària i més útil per recuperar el protagonisme del jovent en l'embat definitiu. Amnistia i autodeterminació per provocar un procés constituent popular de la República Catalana, pas previ a Països Catalans lliures i socialistes.
Vídeo dels 80 anys de les JERC