Política econòmica

Aquest passat dimarts 5 de juny, la sectorial de política econòmica del Jovent Republicà hem organitzat una xerrada amb la Lídia Farré, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica, sobre l’impacte real que té la immigració en l’economia tant dels països receptors, com dels països emissors, així com en la situació dels propis immigrants.

En moments d’ascens dels populismes xenòfobs a Europa i els Estats Units, hem considerat interessant difondre l’evidència acadèmica sobre l’impacte de la immigració, en especial als mercats laborals dels països receptors, per desmuntar els mites tan sovint repetits interessadament per l’extrema dreta i les percepcions equivocades de molta gent fruit de la desinformació. Font: The Guardian[1] La professora Farré va caracteritzar el perfil típic dels immigrants: joves i amb un nivell formatiu mitjà-alt en relació al país d’origen però baix en relació al país d’acollida. Com generalment són més joves, i per tant, més sans en mitjana que els ciutadans…

Aquest volum, publicat el 2017 per Random House i obra de l’economista Kate Raworth vol plantejar una nova manera d’entendre l’economia al paradigma del creixement constant, que il·lustra amb la curiosa figura d’un dònut. Al centre hi hauria una situació amb zero consum de recursos que aniria incrementant a mesura que ens n’allunyem. L’àrea de consum ideal seria la que queda dins de la pasta. Massa cap al centre i no tenim prou recursos per satisfer les nostres necessitats. Massa cap enfora i imposem un pes desproporcionat al planeta. P { margin-bottom: 0.21cm; }

Com ho fem? Raworth ens proposa set lliçons. Veure la imatge en conjunt (entendre l’economia dins de la societat en comptes dels mercats ideals i isolats), Cuidar la natura humana (defugir l’homo economicus i pensar en un humà adaptable i social), Entendre els sistemes (evitar les simplificacions d’oferta i demanda de l’economia neoclàssica), designar per distribuir, crear per a regenerar, i assegurar-se que el sistema pot funcionar sense creixement. A nivell teòric, el llibre no és res de massa nou i la influència de Karl Polanyi és força evident. Essencialment, es tracta d’entendre el sistema econòmic en tota la seva…

El passat dimarts dia 15, la Sectorial de Política Econòmica del Jovent Republicà vam organitzar un debat sobre el mercat laboral i el contracte únic en el que van participar el Col·lectiu Catalans Lliures, la intersindical-CSC i la professora de la UPF Chelo Chacartegi. D’aquest esdeveniment en recollim algunes reflexions.

Garantir els drets de la part contractant feble és, o hauria de ser, l’objectiu últim de qualsevol política pública o reforma en el món del treball. Aquestes polítiques, però, han de partir sempre d’una anàlisi acurada de la realitat. I aquí el Regne d’Espanya ens ha regalat un consens; col·lectius liberals i el sindicalisme del país troben força punts en comú: el mercat laboral espanyol no funciona. A Espanya l’ocupació segueix, com diuen els economistes, un comportament procíclic, és a dir, en èpoques de crisi es redueix dràsticament la demanda de treballadors i l’atur creix exponencialment, en canvi en èpoques…

Per Marina Muñoz i Jordina Monge L’economia feminista posa de rellevància la necessitat d’economies més justes i equitatives. Els governs a través de les seves polítiques econòmiques, tenen capacitat d’incidir en la redistribució de la riquesa i per tant, la possibilitat real de garantir la igualtat de gènere.  És per això que, en el marc del 8 de març, dia de la dona treballadora, hem trobat interessant iniciar un cicle d’articles sobre Economia amb perspectiva de gènere. La política fiscal és un instrument essencial per  la lluita contra la desigualtat de gènere en tant que és el principal instrument de…

Abans de l’inici de la crisi econòmica, van començar a produir-se una sèrie de canvis dirigits a posar en valor la cura de les persones, com n’és exemple l’aprovació de la Llei 39/2006 del 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Aquest inici de canvi però, es va veure interromput per l’esclat de la crisi econòmica. Des d’aleshores, les mesures d’increment de la pressió fiscal indirecta i el descens de la recaptació a través de figures impositives progressives, com l’IRPF, han causat una reducció en els serveis públics. Això ha…

El passat dijous 15 de febrer, ha tingut lloc una xerrada sobre l’impost català sobre les begudes ensucrades, organitzada per la sectorial de Política Econòmica de les JERC. L’acte va comptar amb la presència de Marta Espasa, Directora General de Tributs i Jocs de la Generalitat, a més de Doctora en Economia per la UB i professora titular d’Hisenda Pública a la mateixa universitat. També ens va acompanyar la investigadora Judit Vall, actualment directora de recerca del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la UPF, doctora en Economia per la Universitat de Maastricht, que està realitzant un…

Aquest tipus d’impostos, en aquest cas impostos al consum de determinats productes, coneguts en economia com a impostos pigouvians, són impostos orientats a modificar el comportament dels consumidors per tal de corregir externalitats negatives. En aquest cas, l’externalitat negativa és la prevalença de l’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars  en un elevat nombre de persones, derivada del consum excessiu de sucre. Aquests impostos no tenen afany recaptatori sinó que volen canviar els preus relatius dels productes que graven, per tal d’encarir aquells productes dels quals es vol desincentivar el consum, i induir així un comportament més saludable en la ciutadania per…