Des que va arribar la pandèmia i la subsegüent crisi, no ens hem cansat de dir que la COVID-19 entén de classes socials, de gènere, de racialització i d’edat. El jovent de Catalunya hem vist com la nostra vida canviava completament de la nit al dia. Ens hem vist tancats a casa nostra, la majoria amb la seva família, intentant seguir amb una mínima rutina estudiantil duent a terme classes virtuals, amb una participació molt més limitada, molt sobrecarregats de treballs, exàmens o presentacions, sense poder socialitzar correctament amb les amistats, i amb la família com a únic contacte. A…
Gairebé un any des que va arribar la COVID-19 a Catalunya i va començar el confinament, veiem com la societat s’ha vist obligada a canviar i a adaptar-se. Els estudiants universitaris han vist com les classes dels seus graus passaven a ser majoritàriament telemàtiques sense saber quan tornaran a ser presencials. Ara sembla que s’inicia una temptativa de desconfinament a les universitats, passant a un model de semipresencialitat ens els primers cursos, una primera passa cap a la presencialitat total que, desafortunadament, cap membre de la comunitat universitària sap quan es durà a terme ni com s’hi arribarà. Cal remarcar…