04.02
2007
2007
Opinió
Can Planes com a exemple
Algun cop he escrit la meva opinió al respecte de l’acció política d’IC-V. Les meves tesis no han variat gaire doncs continuo pensant que IC-V és bàsicament un partit de poder que no treballa sobre unes conviccions fermes. Per això és especialment molest que de tant en tant vinguin a donar lliçons de progressisme i de valors. Com que a Cerdanyola tenim alcalde “ecosocialista” i amb més d’un tema hem pogut comprovar de manera directa com treballen, no em fa res dir que al que bàsicament es dediquen els d’IC-V és a fer exactament el mateix que els partits grans fan i a vendre fum i bon rotllo.
Com a demostració el millor és treballar sobre exemples reals. Durant la passada legislatura IC-V es van dedicar a “donar estopa” al govern socialista a causa del projecte d’urbanització a la Plana del Castell, just a sobre d’un connector biològic que enllaça Collserola amb Sant Llorenç de Munt. Lluita absolutament justificada a la que des de l’esquerra més o menys tothom hi donava suport.
Les eleccions van possibilitar el canvi. La sorpresa de tots va ser que la primera condició per pactar el govern municipal va ser que el projecte urbanístic conegut com “Centre Direccional” havia de tirar endavant. Treure als socialistes del govern tenia un primer preu, que tot allò que es va defensar en quant a gestió territorial havia de ser oblidat. El projecte inicial es va maquillar per tal de donar una capa de respectabilitat a la punyalada que, en contra d’allò que tots esperàvem, es va produir i tindrà la seva expressió física un cop comencin a emergir els blocs de pisos a la Plana del Castell. N’hi ha que van decidir pactar-hi tot i aquest condicionant vergonyós. Que hi farem, són coses que té la política i en tot cas és de suposar que ha estat molt millor donar pas a un tripartit plural que a un govern entre els socialistes sofisticats i els de tota la vida.
Per si no fos poca cosa, a IC-V se li va acudir impulsar un abocador al mig d’aquell espai que hipòcritament van simular defensar a capa i espasa. En aquest cas, es van veure obligats a tirar endavant l’iniciativa gràcies als compromisos del PSC a la comarca. La qüestió començava a ser xocant.
Ara vénen fum amb l’exposició “Cerdanyola creix, però creix bé”. No sóc dels que s’indigna fàcilment però he de reconèixer que aquesta operació de maquillatge, tan cara com falsa, ha pogut amb mi. Com es pot pretendre explicar a algú mitjanament intel·ligent que la urbanització del darrer espai agrícola del municipi, situat al bell mig d’una via verda, es pot fer de manera respectuosa amb el medi ambient? Una manipulació indigna poc recomanable per a aquells que sàpiguen de què va l’història doncs és possible que no els hi senti gaire bé. I repeteixo, destinant un recursos econòmics que són de tothom i que no deixen de ser propaganda electoral en tres dimensions.
Però allò que realment m’ha fascinat és el cas de l’abocador de Can Planas. Resulta que allà on es volen construir pisos hi va haver un abocador obert bastant més d’una dècada i en una gran part de la seva vida, s’hi feren abocaments incontrolats de quantes porqueries vulgui imaginar el lector. Un estudi de la Universitat de Manresa ens diu que el lloc en qüestió no és apte per a la vida humana doncs és insalubre i cancerígen. Periòdicament s’hi produeixen filtracions de lixiviats i les aigües del lloc estan totalment contaminades. Les escombraries estan a entre 3 i 10 metres de la superfícies. Rafel Bellido, regidor d’aquest il·lustre ajuntament, realitza un triple salt mortal respecte al que havia defensat tota la vida i ens pretén “vendre la moto” de que allò es pot solucionar en un “plis plas” i a construir. Això sí, amb més fum i més bon rotllo que mai i “llençant la merda” als governs socialistes. Sense treure-li part de raó doncs, la primera aberració la van consentir els socialistes de tota la vida, a molts no ens satisfà veure com IC-V signa un confús conveni amb l’Agència Catalana de Residus, que pot traduir-se en no res, i prem l’accelerador per construir en comptes de restaurar. Jo em pregunto sobre la salut dels que allà hi viuran algun dia. L’ajuntament els informarà sobre el fet que l’atmosfera del lloc és cancerígena i els hi farà entendre a què s’exposen? Suposo que l’alcalde espera estar retirat o dirigint alguna menjadora institucional a nivell nacional, però en tot cas lluny de Cerdanyola, per quan comencin a sortir les leucèmies.
Algun cop he escrit la meva opinió al respecte de l’acció política d’IC-V. Les meves tesis no han variat gaire doncs continuo pensant que IC-V és bàsicament un partit de poder que no treballa sobre unes conviccions fermes. Per això és especialment molest que de tant en tant vinguin a donar lliçons de progressisme i de valors. Com que a Cerdanyola tenim alcalde “ecosocialista” i amb més d’un tema hem pogut comprovar de manera directa com treballen, no em fa res dir que al que bàsicament es dediquen els d’IC-V és a fer exactament el mateix que els partits grans fan i a vendre fum i bon rotllo.
Com a demostració el millor és treballar sobre exemples reals. Durant la passada legislatura IC-V es van dedicar a “donar estopa” al govern socialista a causa del projecte d’urbanització a la Plana del Castell, just a sobre d’un connector biològic que enllaça Collserola amb Sant Llorenç de Munt. Lluita absolutament justificada a la que des de l’esquerra més o menys tothom hi donava suport.
Les eleccions van possibilitar el canvi. La sorpresa de tots va ser que la primera condició per pactar el govern municipal va ser que el projecte urbanístic conegut com “Centre Direccional” havia de tirar endavant. Treure als socialistes del govern tenia un primer preu, que tot allò que es va defensar en quant a gestió territorial havia de ser oblidat. El projecte inicial es va maquillar per tal de donar una capa de respectabilitat a la punyalada que, en contra d’allò que tots esperàvem, es va produir i tindrà la seva expressió física un cop comencin a emergir els blocs de pisos a la Plana del Castell. N’hi ha que van decidir pactar-hi tot i aquest condicionant vergonyós. Que hi farem, són coses que té la política i en tot cas és de suposar que ha estat molt millor donar pas a un tripartit plural que a un govern entre els socialistes sofisticats i els de tota la vida.
Per si no fos poca cosa, a IC-V se li va acudir impulsar un abocador al mig d’aquell espai que hipòcritament van simular defensar a capa i espasa. En aquest cas, es van veure obligats a tirar endavant l’iniciativa gràcies als compromisos del PSC a la comarca. La qüestió començava a ser xocant.
Ara vénen fum amb l’exposició “Cerdanyola creix, però creix bé”. No sóc dels que s’indigna fàcilment però he de reconèixer que aquesta operació de maquillatge, tan cara com falsa, ha pogut amb mi. Com es pot pretendre explicar a algú mitjanament intel·ligent que la urbanització del darrer espai agrícola del municipi, situat al bell mig d’una via verda, es pot fer de manera respectuosa amb el medi ambient? Una manipulació indigna poc recomanable per a aquells que sàpiguen de què va l’història doncs és possible que no els hi senti gaire bé. I repeteixo, destinant un recursos econòmics que són de tothom i que no deixen de ser propaganda electoral en tres dimensions.
Però allò que realment m’ha fascinat és el cas de l’abocador de Can Planas. Resulta que allà on es volen construir pisos hi va haver un abocador obert bastant més d’una dècada i en una gran part de la seva vida, s’hi feren abocaments incontrolats de quantes porqueries vulgui imaginar el lector. Un estudi de la Universitat de Manresa ens diu que el lloc en qüestió no és apte per a la vida humana doncs és insalubre i cancerígen. Periòdicament s’hi produeixen filtracions de lixiviats i les aigües del lloc estan totalment contaminades. Les escombraries estan a entre 3 i 10 metres de la superfícies. Rafel Bellido, regidor d’aquest il·lustre ajuntament, realitza un triple salt mortal respecte al que havia defensat tota la vida i ens pretén “vendre la moto” de que allò es pot solucionar en un “plis plas” i a construir. Això sí, amb més fum i més bon rotllo que mai i “llençant la merda” als governs socialistes. Sense treure-li part de raó doncs, la primera aberració la van consentir els socialistes de tota la vida, a molts no ens satisfà veure com IC-V signa un confús conveni amb l’Agència Catalana de Residus, que pot traduir-se en no res, i prem l’accelerador per construir en comptes de restaurar. Jo em pregunto sobre la salut dels que allà hi viuran algun dia. L’ajuntament els informarà sobre el fet que l’atmosfera del lloc és cancerígena i els hi farà entendre a què s’exposen? Suposo que l’alcalde espera estar retirat o dirigint alguna menjadora institucional a nivell nacional, però en tot cas lluny de Cerdanyola, per quan comencin a sortir les leucèmies.
