ACTUALITAT: NOTÍCIES

Avui 8 de març, Dia de les Dones Treballadores, un any més reivindiquem la importància i necessitat vital del feminisme en la lluita diària que duem a terme per a la creació d'una societat més justa, equitativa i conformada per ciutadanes i ciutadans lliures, també, d’estereotips i rols assignats pel gènere i totes les violències i opressions que se’n deriven. Per això, en la societat patriarcal en què vivim és fonamental tenir present que el masclisme no només es materialitza amb la violència de gènere, les dificultats laborals o les agressions sexuals; sinó que hi ha milers d'actituds i mecanismes que reproduïm cada dia, moltes inconscientment, que contribueixen a perpetuar la discriminació que pateixen les dones i la relació de poder existent entre allò masculí i allò femení.

El 8 de març, Dia de les Dones Treballadores, és un dia per evidenciar la precarietat i la discriminació de les dones en el treball mercantil, però també per recordar la importància i el valor del treball domèstic i de cura i exigir-ne un repartiment igualitari. És per això que aquest any, les JERC Eixample volem dedicar la campanya del 8 de març a una de les principals causes de la desigualtat per raó de gènere que, paradoxalment, es considera bastant superada: la divisió sexual del treball entre joves. Concretament, en relació al repartiment entre nois i noies del treball reproductiu i de cures.  
 

És sabut que en la majoria de llars dels Països Catalans el repartiment de tasques entre els progenitors no és equitatiu: la mare acostuma a assumir la major part de les tasques familiars, sobretot cura d'infants i gent gran, així com la gran part de les tasques domèstiques. No obstant, no ens acostumem a preguntar si aquest repartiment de tasques desigual es reprodueix també entre els i les joves. Tal com indica la darrera Enquesta de l’ús del temps de l'Idescat (2011) hem pogut comprovar com molt lluny de ser una desigualtat superada els nois joves d’entre 10-24 anys dediquen 43 minuts diaris a les tasques relacionades amb la llar i la família, mentre que les noies hi dediquen 1 hora i 29 minuts, més del doble de temps!
 

Tenir present aquestes dades és fonamental a l'hora d'entendre com es reparteixen les responsabilitats al llarg de tota la nostra vida, i arribar a l'arrel d'aquesta educació diferenciada serà l'única manera de poder combatre les desigualtats per raó de gènere que impedeixen que les dones tinguin les mateixes oportunitats i els mateixos drets que els homes i, com podem veure, ens afecten a totes i tots des del mateix moment que naixem, des de la infantesa que se’ns educa de forma diferent, fins al moment que morim.
 

Així doncs, observant aquesta dada assistim al fet que el jovent català seguim reproduint la divisió sexual del treball, que estructura i sustenta el sistema capitalista i patriarcal. La divisió sexual del treball assigna l’àmbit privat i les tasques de reproducció (tasques domèstiques i de cura) a les dones (esdevenen les mestresses de casa, les nodridores de les energies humanes i les encarregades de la cura d’infants, malalts i persones grans). Mentre que, al seu torn, als homes se’ls assigna l’àmbit públic i les tasques anomenades productives o mercantils (esdevenen els caps de família, els proveïdors dels béns materials, administradors de la riquesa i la producció, així com els encarregats de l’organització política i la generació de coneixement científic i tècnic en la societat). El fet que les dones siguin les encarregades de les tasques de cura i els homes de les mercantils té molts impactes sobre la resta d’activitats socials (participació cultural, política, estils de vida...), així com en la construcció de la subjectivitat de cada gènere (expectatives, desigs, maneres d’actuar...), per tant, en la creació del gènere social HOME i el gènere social DONA. Així mateix, també se’n deriva la divisió horitzontal del treball remunerat (el treball mercantil), feminitzant algunes feines en les quals les dones estan sobre representades (relatives a l’atenció de persones: infermeria, docència...) i masculinitzant-ne d’altres (cossos de seguretat, món financer, enginyeries...). És molt important tenir en compte que la divisió sexual del treball sustenta l’estructura social i el sistema capitalista la perpetua i se’n beneficia: el treball assalariat en l’economia de mercat té un paper central, mentre que el sistema socioeconòmic invisibilitza el treball de cures, no remunerat, malgrat que n’és la base. És així com la divisió sexual del treball oculta els processos de reproducció gratuïta de la força del treball que, entre altres coses, amplia la renda monetària, augmenta el nivell qualitatiu de vida de les persones i permet que el treball remunerat es desenvolupi. A més a més, la divisió sexual del treball se sustenta en una lògica de la família tradicional nuclear i heterosexual.
 

És per això que la divisió sexual del treball és la principal font de la desigualtat per raó de gènere i és molt important que nosaltres, el jovent dels Països Catalans, en siguem molt conscients i intentem no reproduir-la.

Aquest 8 de març volem fer visible aquesta desigualtat i instar els nois joves a fer una passa endavant per a revertir aquesta situació. Prendre consciència que coresponsabilitzar-se equitativament  de les tasques domèstiques i de cura, trencar els rols socialment establerts i renunciar als privilegis que es tenen pel simple fet de ser homes representa, per tant, no perpetuar el sistema d’opressió patriarcal i contribuir a l’alliberament de gènere de les noies joves i a la construcció d’una societat més justa.

Visca la lluita feminista!
 

Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=eut&n=6322