2020
Com gestionar mobilització en temps de pandèmia?
La situació actual ha evocat a tota la població a adaptar-se a unes noves dinàmiques que mai ningú s'hagués imaginat que viuria. La interacció social i la rutina ja no són quelcom normals i poc a poc veiem com els diferents espais es van transformant i actualitzant per adaptar-se a l'anomenada "nova normalitat". Aquesta crisi sociosanitària està constatant moltes problemàtiques estructurals i sistèmiques que ens estan recordant que les suposades solucions a l'anterior crisi només varen servir per augmentar substancialment la desigualtat i situar les classes populars i el jovent en una situació d'extrema vulnerabilitat.
Abans de la COVID-19 la situació no era ni molt menys exemplar: el dret a l'habitatge era cada cop més utòpic; el feixisme, el masclisme i el racisme tenyien de forma descarada les institucions; la repressió política seguia aliançada amb la impunitat policial; el nombre de represaliats seguia augmentant i el jovent, que per sort encara no ens feien responsables d'una pandèmia mundial, observava com el seu futur era cada cop més incert.
Totes aquestes problemàtiques ens van donar imatges desoladores: policies de carrer exercint una repressió brutal, càrregues policials desproporcionades en els barris de les classes populars i, en canvi, total complicitat en els barris amb rendes més elevades, total abandonament de les realitats de les persones migrades i molts altres exemples que s’han vist agreujats en un context de pandèmia sanitària, que ens demostren que la militància i l’acció política des de la base són més importants que mai.
Per aquest motiu, l’activisme i les mobilitzacions són (o haurien de ser) un pilar de les organitzacions. És fonamental tenir una població mobilitzada i políticament conscienciada, per poder construir alternatives que ajudin a posar sobre la taula aquells debats que la població consideri circumstancials; si simplement acatem i ens sotmetem a aquelles polítiques destructives, que ataquen els nostres drets i que no tenen en compte el benestar de les classes populars, mai tindrem una societat on les persones estiguin al centre.
Per tant, tenint present que l’estructura del sistema és injusta i desigual, la resposta ha de ser proporcional. En aquest sentit, la necessitat de mobilitzar-se creix degut a totes les problemàtiques que s’accentuen dins del nostre país; cal combatre-les i revertirles. És necessari aquest activisme per a fer-nos forts, a nosaltres i a les nostres idees i, d’aquesta manera, construir un sistema que no expulsi, sinó que aculli i millori la qualitat de vida de les persones.
Un gran exemple de la injustícia del sistema és la quantitat de desnonaments que s’estan executant aquests dies i, on podem observar, com la mobilització i la força de la gent són l'última esperança que els queda a aquelles persones que estan a punt de ser expulsades de les seves llars. Això posa de manifest la necessitat d’unir-nos, entre veïns i veïnes, en contra d’allò que el mateix sistema genera.
Activisme en temps de pandemia