2006
Prou!
Com a portaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Figueres, encausat pels fets del passat Sant Jordi, com a figuerenc cansat de que després de cada pas endavant se'n donin dos enrere, responc el comunicat de Ciudadanos – Partido de la Ciudadania, explicaré els fets tal com van anar i com van ser i intentaré que fins i tot ells ho podran entendre, i qui sap, potser canviar d'opinió i tot. Val més no refiar-se del que m'ha semblat sentir o m'han dit altres, perquè és veu que la sola idea de contrastar la informació que un rep, aquesta gent, encara no la té clara (encara que a l'hora de formar un partit com el seu i tenir la ideologia que tenen devien fer el mateix, creure's la primera cosa que un sent, com a axioma, com a doctrina a seguir i refusant i renegant de qualsevol altre cosa).
Per començar, el fotomuntatge on surt l'alcalde SantiVila (que per cert havia ocupat fa anys el mateix càrrec que ocupo jo ara, així que notaran que els canvis de camisa... no és que siguin del meu agrat; només cal que digui que el poc crèdit que encara pogués tenir per mi al principi d'aquesta legislatura, s'ha anat esvaint fins a acabar al mateix nivell d'importància que tenen les polítiques de joventut per al consistori de la meva ciutat, amb un alcalde amb aparença jovial que discrimina al jovent) amb el cos d'un home nu, un ànec davant els genitals i de peus a la galleda no el vam fer nosaltres, sinó que el va fer IAEDEN i, com sol ser normal, el muntatge estava penjat a la seva parada. Com a entitat amiga, durant tot el procés de queixa davant la reducció de l'Embarraca't, com tantes d'altres de la ciutat, no ens podíem quedar de braços plegats davant la desmesurada actuació policial a l'hora de retirar el cartell, entregant els carnets d'identitat en senyal de suport, a títol personal i autoinculpant-nos dels fets, sense dir en cap moment que érem de les JERC.
Nou policies, onze persones mostrant la seva incredulitat davant els fets que succeïen, retenint-nos els DNIs, fent-nos anar a comissaria i aguantar la seva actitud quasi burlesca i arlequina, afectant la nostra activitat durant la diada (alguns preteníem anar a classe o treballar) on se'ns tractava com si fóssim una espècie de gossos amb la ràbia, però resulta que érem joves aixecant la veu cansats de patir l'absoluta ineptitud traslladada a la realitat en tot allò que està passant a Figueres des de fa quasi dos anys, no només en temàtica de joves, on som un zero a l'esquerra, sinó en tot el que que està afectant la comarca i als diferents col·lectius de la nostra població, sigui la deixadesa de certs aspectes, l'intent de tapar totes les esquerdes que pot tenir una ciutat que cau a trossos cada dia que passa; intents de tapar esquerdes com per exemple plantar floretes en testos de 800 € , recursos que es podrien destinar a altres actuacions de profit, com replantejar i impulsar de veritat realment el transport públic i l'ecològic, i posar-se les piles i no actuar amb evasives en fets com els de la continuïtat de records del franquisme pels carrers de Figueres, del canvi de lloc de l'estació, de la nova presó, de la negativa davant les activitats que volien organitzar algunes entitats en certs dies de l'any, de les accions policials davant d'algunes encartellades i la permissivitat d'altres, de la falta d'espais públics de reunió i d'ús per a les entitats de Figueres (no només de joventut) i de la gent no associada, de la falta d'agilitat de l'administració, de la superpoblació als càrrecs de confiança, de la pilona d'entrada a la rambla que no serveix per res, de la sordesa del govern municipal, en donar l'esquena als fets de la Guerra Civil al 70è aniversari de la seva fi, amb una Figueres convertida en últim bastió dels republicans, arrasada per les bombes i afectada per una fam de por durant la postguerra (em refereixo a fets com que l'últim discurs públic de Companys el va fer a Figueres, o que va ser la última parada del govern republicà català abans d'exiliar-se; ara bé, recordar fets, també importants, com les últimes reunions del govern espanyol, que no faltin), de ser realment la Capital de la Cultura Catalana enlloc de plantejar actes destinats a una minoria de la ciutat... en resum, de tot; de tot el que ens afecta, com a joves i com a ciutadans igual de legítims que qualsevol altre.
Continuant amb l'actualització de dades, encara que compartim 3 sigles amb ERC, som entitats diferents, funcionem independentment i tant sols treballem junts en temàtiques de joventut, però al dia a dia de les seccions locals, ni uns ni altres interferim en el que fa cadascú, encara que ens ajudem i aquestes coses que fa o hauria de fer la gent que pensa de manera semblant i té un objectiu en comú. Els actes, accions, parades i activitats que puguem fer a Figueres, són com a JERC i prou, i en tot cas col·laborem amb ERC quan ens ho demana o ho necessita i a l'inrevés, igual com hem fet, fem i farem amb qualsevol entitat de la ciutat que ho necessiti i ens hi vulgui.
No tinc més remei que sorprendre'm per exemple, davant els avisos dels meus pares i donar-los-hi la raó (els típics “vigila que rebràs”), tot i que em sembla psicodèlic que en ple segle XXI, en una capital comarcal assotada pel cinisme i la hipocresia, en una comarca on quasi tot s'ho endú el vent, en un país oprimit on dia a dia ens prenen el pèl, dins d'un Estat suposadament democràtic on regnen un titella imposat i el caciquisme derivat del bipartidisme més pur. Que Ciudadanos, amb els seus aires de grandesa i sapiència puguin arribar a dir de nosaltres coses com “tienen poca imaginación y se deben copiar de Ciudadanos ante la nula capacidad creativa que tienen” o "falta de imaginación de los autores, que han querido crear una polémica barata, con una idea fácil y recurrente sin, ni siquiera, dignarse a hacer una sátira digna y mínimamente adaptada a la situación”. Polèmica barata? Semblant a la que esteu iniciant vosaltres i a la que jo m'hi tiro de cap. Sàtira digne? Au va! si per sàtira la vostra, que sou així d'irònics, sarcàstics, bromistes i còmics que perdeu el temps intentant jugar al gat i la rata amb una colla de joves que rondem els vint anys, enredar-hi ERC de passada, quedar com els bons en una història basada en un fet del que se n'està fent demagògia a cabassos i de passada tocar els nassos a gent que té altra feina a fer que llegir els vostres escrits de Reial Acadèmia, però que ho acaba fent per indignació. Em trec el barret, em poso de peus a la galleda però... cal que m'abaixi els pantalons?
Dídac Franco Puigdevall
Portaveu de les JERC Figueres
Dilluns 11 de maig del 2009
