2013
Salvatjades del món civilitzat
Els desnonaments. La societat en va plena, als diaris, als telenotícies... qualsevol que estigui mínimament comunicat amb el món n'ha sentit a parlar, però si tothom sabés la barbaritat que representen ens estaríem manifestant en massa ara mateix. Més enllà de les ideologies, les dretes i les esquerres, dels colors i dels pensaments, més enllà de qualsevol prejudici, els desnonament són l'estafa més gran de totes. No ens trobem davant d'un símptomta tantsols de pur capitalisme, això és pitjor, és directament una aberració del propi sentit comú.
Però com hem arribat fins aquí? És conegut que estem en crisi, però perquè? Per entendre-ho ens hem de remuntar a finals del segle passat. Teníem a l'il·lustre Aznar de president del govern, quan va tenir una gran il·luminació. Va decidir que, per fer créixer l'economia i disminuir l'atur, faria baixar el preu del sòl urbanitzable per convertir el negoci de la construcció en allò més rentable del món. Multitud d'empresaris es van acollir a la iniciativa del president i van començar a construir cases, fins arrivar a l'extrem que a Espanya es construïen més cases que a França, Alemanya i Itàlia juntes. Arribats a aquest punt el preu de l'habitatge, com és lògic havia baixat. Sortia més econòmic pagar una hipoteca que un lloguer. La gent per tant es va llançar a comprar habitatges, fins i tot encara que no tinguessin els diners. Com? Doncs amb les flamants hipoteques! Hipoteques a interessos descomunals. Però no importava perquè com que a mesura que passava el temps anava augmentat tant la demanda d'habitatge i, per tant, el seu preu, el banc et deia que si no podies pagar la hipoteca no passava res perquè venies la casa i encara obtindries benefici. I això no era pas fals, sempre i quan el preu de l'habitatge no parés de pujar. Això és, evidentment, absurd, ja que, quan s'estava pagant ja un preu desorbitat per una trista casa, la gent es va adonar de la gran fal·làcia i va començar a vendre la seva casa, cosa que va provocar una reacció en cadena que faria desplomar el preu de les mateixes. És el que coneixem comunament com “ha rebentat la bombolla immobiliària”. La gent que no va vendre la casa a temps va haver de fer front a una hipoteca que estava fins a cinc cops per sobre del preu de l'habitatge en aquell moment. I aquí és on entra en joc la magnífica llei hipotecaria que tenim. Perquè no n'hi ha prou en tornar l'habitatge al banc i així saldar el deute, sinó que a sobre s'han de compensar les pèrdues al banc. És a dir, que si s'havia comprat un habitatge a 500.000 € i posteriorment el seu valor era de 200.000, s'havia d'abonar al banc la diferència de 300.000 € perquè aquest, pobre, no tingués pèrdues. Com és força evident, una família que s'ha quedat sense casa, que no té molts ingressos (si els tingues podrien anar pagant la hipoteca) no pot carregar amb un deute de 300.000 €. Aquí no hi ha una mala inversió del desnonat, l'únic que hi ha és un engany i una llei completament absurda. I és que aquesta llei hipotecaria, converteix l'especulació immobiliària en un negoci segur pels bancs. Si els pots pagar la hipoteca, millor per ells perquè tenen beneficis, i si no pots pagar la hipoteca els és igual perquè es queden la casa i si té menys valor que quan l'havies comprada encara has de cobrir les despeses al banc. Això no és capitalisme, és directament una aberració del mateix, és manipular l'economia, però no en favor del benefici comú, sinó en favor dels qui més tenen. A més ara, com és obvi, els bancs tenen un “sobrestock” de pisos que no han pogut vendre i que tenen un valor molt baix. Però, aleshores, per què segueix costant tant comprar un habitatge si tenen un valor tan baix? Doncs simplement perquè si els directius dels bancs haguessin d'ensenyar el poc valor dels seus passius, quedaria en evidència la seva mala gestió.
Fa poc però, va passar quelcom inimaginable, una cosa que es podria qualificar de miracle. El PP va acceptar a tràmit la ILP de la dació en pagament. Aquesta Iniciativa legislativa popular, recolzada per quasi bé 1,5 milions de signatures, proposa, simplement, que si algú no pot pagar la hipoteca, pagui l'aval del préstec, és a dir, la casa, i el deute quedi saldat. Allò que és obvi, i que dictaria el sentit comú dins del propi sistema capitalista. A més aquesta ILP proposa que, a part de l'anomenada “dació en pagament” que acabem d'explicar i que s'hauria d'aplicar amb efectes retroactius, s'ofereixi un lloguer social (molt barat) de 5 anys per als qui perdin la propietat del pis i que s'aturin de forma immediata els desnonaments. Però que la proposta s'hagi acceptat a tràmit no vol dir pas que ja sigui llei, i és que la que pretén aprovar al congrés el PP dista molt de ser acceptable. Per començar només accepten la dació en pagament per famílies amb ingressos inferiors als 19.200€ (la qual cosa és molt poc) i sense excepcions per famílies monoparentals o nombroses. També ofereixen una moratòria de 2 anys dels desnonaments mitjançant la qual els anomenats “col·lectius vulnerables” puguin viure amb un lloguer social durant aquests 2 anys abans de ser desnonats. És a dir, canvien la llei perquè no canviï res. Si s'aprova aquest projecte seguiran havent-hi desnonaments. L'únic que aconsegueixen és calmar els més desesperats perquè tinguin alguna cosa a què aferrar-se i no es deixin anar en caiguda lliure contra el seu sistema econòmic, o directament es suïcidin. Perquè, siguem sincers, la única raó per la qual el PP ha canviat d'opinió i ha accedit tramitar la ILP és el suïcidi d'una parella de 55 anys a Mallorca quan l'anaven a desnonar, i a sobre, ho han aprofitat per penjar-se la medalla de “sensibles”. Però aquesta salvatjada, no només esquitxa als populars, perquè l'any 2008, Carme Chacón que aleshores era “ministra de vivienda” pel PSOE, va aprovar la implementació de “Juzgados de la primera instància de lo civil” destinats únicament a agilitzar els desnonaments. Tot i la monstruosa insensibilitat de la barbàrie regnant d'aquest país, mai ens hem d'oblidar que hi ha polítics que encara lluiten pels drets de la gent. En aquesta línia, els grups parlamentaris al congrés d'ERC i IU van rebre facilitacions directament de PAH (plataforma d'afectats per la hipoteca) per la seva lluita constant contra els desnonaments.
Seria lògic pensar que després de la nefasta política immobiliària duta a terme a la última dècada, tenim apresa la lliçó, però aquesta sembla resistir-se a ser compresa. I és que, en aquest cas el ministre de territori i sostenibilitat del govern català, ha decidit que, per augmentar l'accés a l'habitatge a Barcelona i rodalies, cal fomentar la construcció de nous immobles, perquè així en baixi el preu, ja que “només” hi ha 8,3 habitatges buits per cada 1000 habitants. Ja hi tornem a ser, aquesta idea és la mateixa que ens va portar a l'especulació immobiliària i a la crisi. Si hi ha pisos buits perquè cal construir-ne de nous? Com pot ser que hi hagi 100 pisos buits per habitant sense casa i a sobre la proposta encara sigui construir-ne més? Digueu, de què serveix un pis si no es per viure-hi? De què serveix un pis si el té el banc? Aquestes preguntes tenen diverses respostes. Però a mi n'hi ha dues que m'agraden especialment. La primera, és que els governs dels partits grans tenen deutes amb empreses immobiliàries que reclamen facilitats per recuperar-se de la patacada econòmica. La segona, en contra del que fàcilment ens imaginem, no és una ideologia de dretes, és directament la única cosa infinita de l'univers, l'estupidesa humana. I és que si ara el govern del PP ha de “passar-ho malament” fent front a aquesta terrible crisi, és perquè fa 14 anys, el gran Aznar va prendre la decisió de fomentar la construcció. No és que siguin de dretes, que també, és que són estúpids. I les conseqüències les paguem entre tots.
