2013
Últimament llegir el diari és sinònim de llegir sobre corrupció. Tots els mitjans de comunicació ens bombardegen constantment d'informació sobre aquests casos, sobre polítics que foten mà al calaix. I pel que sembla, és impossible caviar aquesta "costum".
Per què? Com és que països com Finlàndia no coneguin el mot corrupció, i aquí sigui el titular de la premsa cada dia? L'explicació es dóna en les qüestions culturals. Als països mediterranis, en especial, la nostra forma d'actuar és la del refrany "feta la llei, feta la trampa". El poble d'aquí aprofita qualsevol ocasió per estalviar-se pagar uns impostos desgravant-los, no pagar el que el cambrer no ha posat al compte o bé veure una pel·lícula a través d'Internet de manera poc legal. El polític, per la seva banda, aprofita també cada oportunitat per embutxacar-se un feix de bitllets. Els polítics són només un reflex de la societat, una societat amb una ètica baixa com la nostra dóna polítics amb una també ètica baixa. El polític llest és el que roba, no el que millor treballa.
Podem doncs eradicar la corrupció? Sí, evidentment. Però és un camí llarg i difícil que hem d'emprendre.
El primer pas per acabar amb ella és crear un sistema eficaç de justícia que doni la talla, endurint les lleis contra la corrupció, per exemple fent que els delictes mencionats no prescriguin mai, i amb uns jutjats express que permetin jutjar d'una manera ràpida tots aquests casos.
Un altre pas important seria imposar una ètica als polítics, és a dir, imposar-los una manera de fer i a acceptar un sistema moral. Així, s'obligaria als polítics imputats i que ostentin càrrecs polítics a deixar d'exercir i nombrar un substitut(en cap cas el poble que ha votat aquell partit és qui ha de sortir perjudicat), permetent un cop demostrat que és innocent tornar a ocupar el seu càrrec (si és culpable, evidentment, no recuperaria el lloc i hauria d'acatar el veredicte). Malgrat que això podria portar a denuncies motivades per desavinences polítiques i mancades de proves, un polític no hauria de renunciar al càrrec fins declarar per primer cop, és a dir, que abans s'hauria investigat i demostrat si la acusació era o no infundada.
Un tercer pas seria el de caviar el sistema de justícia i realitzar els judicis per corrupció no amb un jurat popular sinó amb un jurat professional, ja que a nivell estadístic, els jurats populars erren més en aquests casos que els professionals (normalment deixant lliure a veritables corruptes)
Malgrat que com acabem de demostrar és possible combatre la corrupció, el govern del Partit Popular sembla no entendre-ho, i fomenta la corrupció dictant absurdes lleis on els alcaldes de pobles amb menys de 1.500 habitants no cobraran sou, on es troben el 80% dels alcaldes espanyols. Aquesta llei fomentarà únicament la corrupció, ja que els polítics necessitaran tenir més d'un ofici per mantenir-se o bé caure també en la corrupció. Quina lògica té, aquesta política?
