2020
Fa 30 anys, el 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar l’homosexualitat com a trastorn mental, per aquest motiu des de l’any 2005 se celebra el Dia Internacional contra l’Homofòbia.
A principis del passat mes de desembre es denunciava a Sant Boi de Llobregat una agressió homòfoba i feixista a un jove que tornava a casa. Al mes de gener coneixíem que un jove era atacat amb gas pebre al metro del Clot. Durant el mes de febrer un noi va patir una agressió homòfoba a Esparreguera, al barri de Gràcia de Barcelona cinc persones van agredir una parella gai, i a Terrassa es va denunciar una altra agressió homòfoba a un menor. Fa uns dies, a Benidorm, uns agents de policia vexaven una dona trans que anava pel carrer.
Paral·lelament, les discriminacions al col·lectiu LGTBI+ en diferents àmbits tampoc s’aturen: als centres de treball o en el moment de buscar una feina, a les escoles i centres educatius, a casa, pel carrer, en l’àmbit esportiu o quan, simplement, vas a comprar. L’altre dia, per exemple, en un programa de televisió escoltava com una persona jove titllava el col·lectiu LGTBI+ com a “gentussa”, mentre que un altre deia que per culpa de Mauri, personatge a “Aquí no hay quien viva”, la societat considera normal i amable la gent homosexual. Mentre, en aquesta mateixa societat que blanqueja aquesta mena de discursos encara es divulguen anuncis de teràpies de reorientació sexual, sovint de la mà d’institucions religioses finançades amb recursos públics.
Cal combatre l’odi, freqüentment lligat al autoritarisme, el patriarcat, i a l’extrema dreta així com també amb la ignorància, pel que cal incloure activitats educatives que tractin la diversitat i la pluralitat per posar punt i final amb qualsevol tipus de discriminació, fent-ho reivindicant l’alteritat, un exercici per entendre les diverses realitats que vivim dins el col·lectiu, posant-se en la pell de les persones LGTBI+ i aconseguir, així, acabar amb les preocupants dades sobre l’assetjament escolar i en l’adolescència per raons LGTBI+fòbiques.
És necessari acabar amb els estereotips i amb les infinites preguntes sense sentit com “Jugaves amb cotxes o amb cuines?”, “qui és l’home al llit?”, “a quin lavabo entres?”, “què t’agraden més: els nois o les noies?”, “vols dir que això no és vici?”, “com ho saps si no has provat una altra cosa?”, “ets home o dona?”, “puc dir-te mariquita?”, “i quan te’n vas adonar?” o “vols dir? No se’t nota!” que de ben segur hem fet o sentit en alguna ocasió com també certes expressions ofensives com maricón, bollera, trabolo o viciosos entre d’altres.
A més, en aquests dies de confinament no podem oblidar que les agressions i discriminacions no s’aturen. Trobem assetjament a les plataformes digitals, als carrers i també a les nostres llars, on s’ha de conviure amb familiars que no s’accepten la nostra orientació sexual o la identitat de gènere, dificultant la convivència en un clima de tensió i conflicte. En el mateix sentit, podem afirmar que existeix un doble confinament, que afecta principalment a persones joves, tancats a casa a causa de la COVID-19 i al armari, per por a no ser respectats. És alarmant que, segons l'Observatori contra l'Homofòbia, durant el confinament s'hagin registrat a Catalunya 22 incidències, una xifra que tendeix a augmentar.
Sens cap mena de dubte, tot i l’assolit fins ara, ens queda molt per endavant, i som totes i tots els que tenim el deure de transformar la societat per deixar viure lliurement a tothom, independentment de la seva orientació o identitat sexual, afectiva o de gènere, on el respecte per la diversitat i la pluralitat sigui un pilar fonamental.
Podem fer-ho possible: allunyem-nos de la discriminació, la violència i la injustícia!
Passegem avui la nostra bandera, i acabem amb la LGTBI+fòbia!
Xavier Mombiela i Quintero
Regidor del Jovent Republicà de l'Hospitalet a l'Ajuntament
No, no és un trastorn