2013
El gènere és una categoria social, cultural i històrica. Tradicionalment, la història ha estat la història dels homes, escrita des dels seus punts de vista i reflectint les seves preocupacions. Els valors i les actituds masculines han dominat les percepcions històriques del que és important.
Per tant com a dona, tenint en compte aquest fet, no em pot estranyar què quan llegeixo estudis que es realitzen amb alumnes de l’ESO sobre el paper de les dones en la història, en el record dels nois i de les noies de l’ESO només una molt petita minoria que no arribava a l’1% va recordar el nom d’alguna dona com a personatge de la història de Catalunya.
I aquest gran resultat, no depèn de l’esforç dels historiadors per fer-nos presents en la nostra història col•lectiva o dels professors d’història que buscaven quelcom més enllà que la història consumida i escrita pels homes, que de forma tradicional i sense sortir-se dels llibres, han anat divulgant entre la ment de milers i milers d’estudiants. Sinó que li hem de donar les gràcies a la literatura, ja que la dona més citada va ser Mercè Rodoreda. Segurament perquè els i les alumnes del centre que majoritàriament la van citar, l’havien estudiat a literatura.
Partint d’aquestes dades, què us poden semblar irrellevants, us proposo un joc molt curt, a veure qui es capaç de citar deu noms de dones que us hagin ensenyat al llarg de la vostra vida acadèmica. Encara a dia d’avui ni noies ni nois han estat capaços d’aconseguir deu noms sense mirar el mòbil. Aquest joc ens farà veure què com a dones i homes ens hem conformat amb la història que ens han venut, perpetuant el masclisme de segles passats a les aules del segle XXI.
Em costa imaginar la evolució de la espècie humana sense dones, però realment quan recordo les meves classes d’història nosaltres no apareixíem, és com si els egipcis, els maies, els ibers, els romans s’haguessin reproduït per art de màgia. No sols ens hem ocupat de la reproducció sinó que durant segles les dones hem estat les recolectores de menjar, després cuidadores de les plantacions i ramats i així una multitud de tasques més. Però no ens deixem enganyar som una peça clau, de tot el què ha passat en la història, encara que no apareguem en les pàgines d’aquesta. Crec que com a ciutadans hauríem d’acabar amb la invisibilitat de les dones, perquè estem ocultant les nostres mares, avies i descendents que van acompanyar els homes en totes les històries que ens han explicat a les lliçons dels llibres de text i no només els van acompanyar van liderar molts dels moviments que ens han permès avançar fins la societat actual.
Per tant tenim grans reptes de futur com a ciutadans, i un d’ells és deixar de fer invisibles les dones. Tampoc no caiguem amb la venalitat de només destacar els rols femenins quan aquests representen les dones masculinitzades i les dones víctimes, les vamp i les verges, les bruixes i les princeses. En el primer cas tenim actualment una dona que es representa pels mitjans de comunicació, com la dona que està fent el paper de l’home, Àngela Merkel.
Fes que no caiguem en l’oblit de la història!
