2020
Experts sanitaris i salubristes, així com diverses entitats, asseguren que aquest any 2020 s'han agreujat els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), com l'anorèxia o la bulímia. Durant el confinament la família podia controlar el menjar, però després d'aquesta etapa, els problemes relacionats amb els TCA s'han fet més grans. Un 60% de les persones joves menors d'edat han fet una dieta per perdre pes i el 50% s'identifiquen amb un patró estètic més prim i estilitzat que el seu, expressant disconformitat amb la seva imatge i rebuig parcial o total al seu cos.
Els TCA són trastorns mentals i físics greus, d'elevada comorbiditat amb d'altres trastorns mentals, que tenen tendència a cronificar. Les dades mostren la gravetat del fenomen: 1 de cada 20 adolescents pateix un trastorn de la conducta alimentària i 3 més estan en risc de patir-ne, sent aquesta la tercera malaltia crònica entre la població juvenil. Al voltant de 1.300 persones joves reclamen anualment atenció als centres d'atenció primària per motiu d'aquestes malalties, de les quals el 93% de les consultes acostumen a ser de dones. Els trastorns de la conducta alimentària són complexes i poden tenir diverses causes associades. Poden haver-hi factors genètics/biològics i psicològics però també factors relacionats amb l'entorn, l'ambient i la cultura, amb un important rol de la família.
El Jovent Republicà defensem aquells programes que es dirigeixen a reduir els factors de risc actitudinals (imatge corporal pròpia, autoestima, facilitat per expressar emocions, opinions i sentiments), a promoure l'acceptació del propi cos, rebutjar l'ideal de bellesa transmès pels mitjans (esperit crític) i les intervencions de canvi de conducta que promouen els comportaments saludables d'alimentació i activitat física. No podem oblidar que el possible rebuig al propi cos es pot explicar també per l'omnipresència de la imatge i la imperància de certs tipus de conductes (l'expectativa un cos perfecte o l'esport com a "excusa" per dur un estil de vida saludable però realitzat com una activitat relacionada amb la gordofòbia).
L'aspecte físic és molt important per les persones joves. Això és conseqüència dels cànons i ideals de bellesa, que es difonen i promouen a través dels mitjans de comunicació. A través d'aquests cànons, les persones joves comparen el seu cos amb un model perfecte, i això genera inseguretat i malestar emocional. Cal que potenciem l'autoestima de les persones joves en respecte al seu propi cos per promoure una imatge corporal positiva. Assumir que cap cos és perfecte i donar-se permís per ser qui s'és.
Els rols de gènere també tenen una especial importància en alimentació i imatge corporal. Les dones són molt més sensibles a la pressió estètica i els cànons de bellesa, però també cal tenir present quin paper juguen les construccions de la masculinitat. Els homes ideals han de ser forts a tots els nivells, i això pot provocar l'obsessió per generar massa muscular i una figura també estilitzada, a més de comportar el seguiment d'uns determinats patrons alimentaris i d'exercici físic per complir aquest objectiu.
Les Joventuts d’Esquerra Republicana també volem fer visible la realitat de moltes famílies que es veuen abocades al pagament de grans quantitats de diners, en centres privats, per accedir a tractaments. Aquest fet suposa un gran impacte per famílies amb dificultats socioeconòmiques. Fins i tot, hi ha situacions de privació de tractaments per falta d’oferta que condemnen les pacients a una extrema vulnerabilitat i desprotecció. Tot això és un factor molt determinant també per a la cronificació d’aquests trastorns. Així doncs, la inversió de més recursos públics per garantir el dret d’accés a aquestes teràpies i tractaments és imprescindible per garantir l’equitat, la protecció social i combatre les desigualtats.
1 de cada 20 adolescents pateix un trastorn de la conducta alimentària i 3 més estan en risc de patir-ne.