2007
Un dels grans reptes per a qualsevol persona, especialment els últims anys, és emancipar-se i poder anar a viure fora de l’habitatge familiar on un ha viscut tota la vida. Aquest ha estat sempre un dels moments més importants per a la vida de qualsevol jove (o no tan jove, si ens fixem en l’edat que la majoria de gent es pot permetre el luxe de marxar de casa avui dia).
El fet que aquest moment es dugui a terme a una edat cada cop més avançada és conseqüència, principalment, de l’elevat preu de l’habitatge. Aquest preu s’ha vist brutalment incrementat els darrers anys per l’especulació immobiliària: l’habitatge ha deixat de ser només el lloc on un vivia, per convertir-se també en una mercaderia com qualsevol altra en la que invertir-hi. A més, Barcelona és una de les ciutats més cotitzades a nivell internacional, el que comporta que molta gent de fora estigui disposada a pagar importants quantitats de diners per adquirir un habitatge a Barcelona.
Pel fet d’afectar a un dret recollit a l’ordenament jurídic, com és el dret a un habitatge digne, creiem que l’administració no pot restar impassible davant aquestes dificultats que pateix la majoria de la població per exercir-lo. És per això que hauria d’intervenir-hi establint que un percentatge molt alt dels habitatges que es construeixen siguin de protecció oficial, tant de compra com sobretot de lloguer, i a la vegada creï un parc d’habitatges públics, mitjançant els quals pugui a mig termini intervenir en el preu d’aquest.
Evidentment, tots aquest habitatges han d’estar blindats per evitar que ningú pugui vendre lliurement a preu de mercat el que ha adquirit a preus protegits.
És per aquestes raons també que l’administració ha de fer una aposta decidida per fomentar l’habitatge de lloguer envers el de compra, facilitant-ne l’accés als joves i assessorant-los en tot el que calgui.
Pel que fa al nostre barri, hem d’estar preparats per a qualsevol operació de requalificació urbanística que pugui haver-hi, per així aconseguir que siguin de protecció pública el màxim nombre possible d’aquests nous habitatges.
És evident que l'èxit o fracàs dependrà en gran mesura de la força que les JERC i ERC tinguem a l'Ajuntament de Barcelona.
