2013
Des del 19 de Març del 1911 es commemora el dia 8 de Març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Malgrat això, a Espanya, el sufragi universal no es va promoure fins al 1931, en temps de la II República i gràcies a l’acció revolucionària de nombroses feministes envers un desig de llibertat i igualtat. Fins aleshores, el dret a vot quedava reservat només als homes i les dones, pel simple fet de ser dones, n’estaven privades.
Nombroses dones han lluitat per defensar els seus drets i exigir igualtat, una igualtat que mancava. Ara, les dones, gaudeixen d’una situació més igualitària envers la societat, gràcies a totes aquelles feministes que en el seu moment van decidir revoltar-se i defensar obertament la necessitat d’igualtat, la necessitat de formar part de la societat, la necessitat de poder gaudir de tots aquells drets que quedaven únicament reservats als homes, la necessitat de no haver de demanar permís. I malgrat això, la situació de la dona actualment no és completament anàloga a la dels homes.
En la història universal han quedat escrits els noms de milers de dones que han lluitat pel reconeixement de la igualtat de gènere arreu del món.
Victoria Woolf, Clara Campoamor, Concepción Arenal, Lidia Falcón, Victoria Kent, Maria Mercè Marçal, Itziar Ziga... elles i milers de dones més han lluitat per la reivindicació d’una sèrie de drets dels quals no disposaven pel simple fet de conviure en una societat en la qual, el fet d’haver nascut dona, era més aviat un desavantatge que un avantatge. Ara ens toca a nosaltres, ens toca continuar amb la seva lluita perquè ara, és la nostra lluita.
Exigim poder decidir amb total i absoluta llibertat sobre el nostre cos i denunciem tota mena de discriminació, desigualtat o agressió al sexe femení.
Lluitarem i ho farem perquè ens mou la necessitat i el desig d’aconseguir una situació de total igualtat amb l’altre sexe. No som ni més ni menys, som iguals i per això, mereixem i necessitem aquesta igualtat.
Exigim que ser dona sigui un avantatge, com bé deia Maria Mercè Marçal que agraïa a l’atzar tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
“Sense les dones no hi ha revolució.”
http://www.youtube.com/watch?v=8qfv5zkWcPs&feature=youtu.be
