< Tornar enrere

ACTUALITAT: NOTÍCIES

08.03
2017
Avui és vuit de març, dia de la dona treballadora.

La desigualtat persisteix, #lalluitacontinua

La dona, objecte de tants estigmes, pressions socials, discriminacions (ja siguin explícites, o  no tant), va aconseguir no fa tant temps poder escollir i exercir “lliurement” una feina o un treball. Una incorporació al mercat laboral que, si més no, no va ser per motius d’igualtat de gènere, sinó que més aviat obeïa a interessos i requerències capitalistes, que sens ànim de restar-li importància, no és el motiu pel qual sortirem al carrer, avui, vuit de març de 2017. Cridarem i cridarem tantes vegades com faci falta per a ser escoltades d’una vegada per totes, esmicolarem el sostre de vidre, les diferències abismals de sous, l’ínfim reconeixement de la dona en qualsevol àmbit laboral, el menyspreu d’alguns d’aquests àmbits pel fet d’estar massa feminitzats - que, ja que hi som, estan gairebé tots, per no parlar de la totalitat d’ells, lligats a les tasques tradicionalment (i retrògradament) relacionades amb el rol de la dona. Tampoc em veig en cor de fer una llista de tots (tants!) els entrebancs amb què pot trobar-se una dona al llarg de la seva carrera laboral.
 

La “Guía de la buena esposa”, de l’època franquista, establia com havia de comportar-se una dona, al servei del seu marit, i establia 11 regles per a “mantener a tu marido feliz”, i sobretot, ser “la esposa que él siempre soñó”. Per començar,  un titular: “arregla tu casa”, que s’acompanya de recomanacions com “haz una última ronda por las principales áreas de la casa, justo antes de que tu marido llegue”. Un altre titular, “escúchalo”, ja que encara que “tengas una docena de cosas importantes que decirle”, “sus temas son más importantes que los tuyos”. Tampoc era compatible ser dona i queixar-se: “¡No te quejes”, no fos cas que “lo satures con problemas insignificantes”, deixant ben clar que “cualquier problema tuyo, es un pequeño detalle comparado con lo que él tuvo que pasar”. Altres titulars feien referència als nens (“son sus pequeños tesoros y él los querrá ver relucientes” per tant “tómate unos minutos para arreglar a los niños”) o bé al menjar, que, ocupant la primera posició de la “Guía de la buena esposa”, exigia tenir el sopar preparat a temps, ja que “esta es una forma de dejarle saber que has estado pensando en él y que te preocupan sus necesidades”.

 

A dia d’avui, probablement això ens sembli una barbaritat. Però no fa pas tants dies que aquesta guia meravellosa corria pels carrers i era llegida per multitud de persones. I, amb voluntat o sense, aquestes pautes han quedat a l’inconscient de la societat. Fa molt, massa, temps que corre aquest verí per les venes de tots els ciutadans. Les discriminacions per gènere es mostren dia a dia, en tots els àmbits de la vida d’un individu, i és per això que avui sortirem al carrer. I cridarem, perquè ens hi va la vida.

 

Per una República Catalana, però sobretot feminista!

 

La desigualtat persisteix, #lalluitacontinua! La desigualtat persisteix, #lalluitacontinua!