2008
L’acte al Clau de Fa va comptar amb l’historiador Jaume Pont i el grup Labatzuca.
Una seixantena de persones es van aplegar dijous al vespre al bar Clau de Fa, on la secció local d’Esquerra i les JERC van organitzar un acte d’homenatge al centenari de la bandera Estelada i als 75 anys de la mort del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià. El grup musical Labatzuca es va encarregar d’amenitzar la vetllada, amb fragments del treball La metamorfosi del viatge, mentre que l’historiador Jaume Pont va fer uns apunts sobre l’origen de l’emblema de l’independentisme català, així com d’alguns aspectes de la trajectòria política i vital de Macià.
“Es tendeix a dir que el pensament polític de les persones es van tornant més conservador a mesura que passa la vida. El cas de Macià deu ser l’excepció perquè podríem dir que va ser just a l’inrevés: va començar com a militar de l’exèrcit espanyol, passà a ser membre de la Lliga Regionalista, evolucionà cap al republicanisme i acabà com a president de la Generalitat de Catalunya havent proclamat prèviament l’Estat Català”. Amb aquestes paraules, Jaume Pont va resumir l’evolució política del fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya. Pont no va dubtar a assenyalar quin va ser el moment culminant de la seva carrera: “el 14 d’abril de 1931, quan amb 71 anys d’edat va proclamar la República Catalana”.
Francesc Macià va morir el 25 de desembre de 1933. Milers de persones van desfilar per la capella ardent instal•lada al Palau de la Generalitat per retre l’últim homenatge al president, que era conegut popularment com l’Avi. En referència a aquest sobrenom, Pont va assenyalar: “evidentment que li esqueia, però només en l’aparença física i en el seu significat més entranyable, perquè l’activisme de Macià, la seva actitud lluitadora, l’empenta i la voluntat d’afrontar tants reptes i esforços, ja la voldríem tenir molts, més joves que ell”.
L’historiador local va concloure que "aquesta empenta, sens dubte, ha de servir-nos de model per no defallir en l’esforç d’assolir els ideals que ell propugnava, i poder continuar aixecant la bandera tal i com el mateix Macià va dir: jo vos juro que aquesta bandera no serà mai deshonorada i que amb ella emprendré el futur alçament i la portaré arreu a on vagi; potser jo caigui en l’embranzida, emperò si així fos, altres braços cuidaran d’aixecar-la per a fer-la triomfant".
L’acte va finalitzar amb neules i torrons per a tots els assistents.
