2006
Passat l’1 de Novembre, és hora de fer les oportunes reflexions. Com cada any, tothom ha guanyat les eleccions, excepte Esquerra, que ha admès no haver guanyat. Una cura d’humilitat de tant en quan no va gens malament, i fa bo el lema de la campanya, “Humans com tu”.
La realitat doncs, ens ha deixat, si fa o no fa, a la mateixa situació que fa 3 anys, però amb uns quants matisos molt importants:
En primer lloc, aquests comicis han demostrat, una vegada més, que Esquerra és un partit consolidat i que, com fa 3 anys, té un poder de decisió molt important. No importa si Mas o Montilla, sino que el govern depengui d’un partit que no ha de trucar a Madrid per preguntar amb qui ha de pactar.
En segon lloc, han confirmat l’inici de l’enfonsament del PSC, que navegant entre un mar d’ambigüitats, veu com les esquerdes del seu discurs “catalanista i d’esquerres” comença a enfonsar-lo mar avall. El vot catalanista i d’esquerres se n’ha anat cap a ERC i ICV, mentre que el seu votant més espanyolista ha marxat cap als nacionalistes espanyols del Partit de la Ciutadania. L’esquerra catalana ja no és el PSC, per sort.
En tercer lloc, s’ha confirmat que Artur Mas no atrau als seus votants, i que després de tota la prepotència i arrogància gastada durant la campanya electoral, es veu abocat altre vegada a treballar de valent per no tornar a l’oposició 4 anys més. Sort en té que ara, la sociovergència és més factible després del beneplàcit del cap del PSC, Rodríguez Zapatero.
I, en quart lloc i mirant als resultats, resulta curiós com l’esquerra “de debò” augmenta vots justament en aquelles poblacions que precisament no es determinen per la seva realitat social d’esquerres: Sarrià-Sant Gervasi, Sant Just Desvern, Vilanova i la Geltrú o Arenys de Mar. Ha nascut un nou moviment? D’esquerres, però amb molts calers i propietats.
En definitiva, durant un mes, tornarem a l’espectacle dels pactes, trucades telefòniques, rèpliques i contrarèpliques, però desde les JERC tan sols esperem dues coses:
- que el nou govern de Catalunya sigui prou valent per dur al país on li pertoca, assegut al costat de la resta de països al consell de les Nacions Unides;
- i que els joves, tal i com succeeix a Sant Cugat, tinguem les oportunitats i les eines per treballar pel nostre futur, per treballar per la nostra emancipació.
I molt em temo que això només serà possible amb un govern on Esquerra sigui determinant.
