ACTUALITAT: NOTÍCIES

Al finalitzar el debat de mig mandat organitzat per ràdio Sant Feliu i el Fet a Sant Feliu, els i les militants de les Joventuts d’Esquerra Republicana vam marxar amb una sensació de impotència, de ràbia, i sobre tot, descontents amb les respostes del govern municipal. Unes respostes emparades en atacs, estats de nerviosisme que no s’entenen si no és per la por. Por a perdre l’hegemonia. Por a que els facin fora del que ells consideren casa seva. Por a perdre els privilegis que sempre han gaudit. En definitiva, por al canvi.

I aquesta por ve de lluny. En concret, es va començar a notar al juny del 2015, quan, davant l’oportunitat que es va oferir des d’Esquerra Republicana de fer un govern de progrés i de canvi, amb propostes clares i nous aires, van triar la postura conservadora de pactar amb un PSC a la baixa, i sense rumb. Un govern que, malgrat els dos partits es considerin d’esquerres, és un govern conservador, és un govern de dretes. Van deixar passar l’oportunitat de ser valents, com per exemple sí que ho van fer els companys i companyes dels governs del canvi de Sabadell, Castelldefels o Badalona.

Com passa sempre que no hi ha renovacions i canvis, un dels col·lectius més damnificats vam ser el jovent. Es va deixar perdre l’oportunitat d’un relleu necessari a la regidoria de joventut. Un relleu que hagués donat aires nous, energies renovades, i idees revolucionàries. La candidatura d’Esquerra Republicana, amb les JERC amb un paper protagonista, era la més indicada per encapçalar el projecte polític del jovent Santfeliuenc, com s’està demostrant amb el temps.

Aquests últims dos anys han estat, per a nosaltres, d’aprenentatge. No parem de fer propostes, malgrat el govern s’empari en dir que no proposem. Com a JERC portem quasi bé any i mig batallant per que es posi en marxa un Carnet Jove, que veiem com cada dia es va endarrerint més. En aquest mateix debat de mig mandat, la Sra. Lourdes Borrell va dir que segurament es posaria en marxa el 2018, quan la moció al Ple es va aprovar el 2016. Però a més, estem batallant per construir un Pla Local de Joventut decent, batallant per que d’una vegada per totes es creguin una participació juvenil per sobre del 10%. Alhora, juntament amb altres col·lectius de la ciutat, estem batallant per un Sant Feliu net de racisme i feixisme. Treballem també per feminitzar el nomenclàtor de la ciutat, per fer visibles a totes aquelles dones que s’han invisibilitzat al llarg de la història. També volem un Sant Feliu que doni suport real a la cultura popular, les entitats i les colles, com per exemple els Castellers, que no es preveu que puguin disposar d’una vegada per totes d’un local fins d’aquí com a mínim 6 anys.

I seguim, seguirem, seguirem reclamant que es millorin i dignifiquin els horaris de la biblioteca, per molt que ens digui el regidor Manel Martínez. També seguirem reclamant un model de ciutat viva, organitzada i popular, i lluitarem per a que Sant Feliu, com a capital del Baix Llobregat, sigui la punta de llança del procés constituent que ens ha de portar a la República Catalana.

Per tant, quan el Sr. alcalde ens diu que no proposem res, li demanem que cuidi les seves paraules, perquè som els primers en fer propostes. Acabem d’una vegada amb aquests paternalismes, amb les veritats absolutes, deixem pas a la revolució i a la innovació, el de sempre ja no ens val.

Ara, ens queden 2 anys fins que no tornem a tenir una altra oportunitat de ser valentes i valents. I des de les JERC també volem fer una crida. Fem una crida a tot aquell jovent cansat, fastiguejat, esgotat d’intentar dialogar amb un govern que no té la Joventut com a idea prioritat.

Fem una crida a tots els agents joves del canvi del nostre municipi. Jovent! Com deia Antonio Gramsci: “Instruiu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força”.

Eternament governades, eternament governats, us escrivim a vosaltres, davant els que han governat sempre, dels prepotents, dels incapaços de dialogar, dels eterns governants… ha arribat el nostre moment! És l’hora del Jovent!