ACTUALITAT: OPINIONS

La Mireia va entrar a militar a les JERC Sant Feliu a finals del passat mes de novembre. Té 18 anys i és estudiant de periodisme. En aquest article d'opinió ens exposa els motius que la van impulsar a prendre aquesta decisió per tal d'organitzar-se i lluitar per uns ideals compartits amb el que li van descriure com "una petita família".

La meva història és ben senzilla. Des que vaig fer els 18 anys em rondava pel cap implicar-me i defensar de primera mà la meva ideologia però, em faltava decisió. En el fons potser pensava que la meva petita aportació no comptaria per res i que seria una pèrdua de temps. Les coses van canviar d’ençà el dia 1 d’octubre després de veure què havia comportat la celebració del referèndum. Vaig voler prendre partit d’aquella diada històrica i va ser el fet culminant que va fer que em decidís, juntament amb una de les meves millors amigues, a contactar amb un conegut per tal que ens expliqués què eren les JERC, què promovien, quines accions es portaven a terme des d’allà dins i quins valors i ideals defensaven. Molt abans d’acabar aquesta conversa, sabia del cert que volia començar a formar part d’allò que ell em va descriure com “una petita família”.

A dia d’avui encara no puc fer un balanç gaire extens del que és formar part d’aquest grup però si que, de manera indubtable, el teu petit gra de sorra pot acabar per convertir-se en una gran muntanya per tal de canviar el curs establert de les coses. Tot el que s’amaga darrera les JERC encara ho haig d’acabar de descobrir i espero anar-ho fent poc a poc a mesura que es vagin complint els objectius proposats.  No hi ha res més poderós que un grup de joves compromesos, organitzats i units per una mateixa causa i disposats a deixar-se la pell per fer-ne de la utopia una realitat. Per mi les JERC signifiquen això: esforç, companyonia, sacrifici, ganes de fer i canviar coses, ser lliures de triar i triar un futur millor per la nostra societat.