< Tornar enrere

ACTUALITAT: NOTÍCIES

15.10
2008
MANIFEST CONTRA EL 12-O

El 12-O res a celebrar! Efectivament des de les JERC de Sants-Montjuïc ens oposem totalment a la celebració d’aquesta efemèride, la qual tan sols simbolitza el punt d’inici de la campanya «civilitzadora» que portaren a terme els ja ben coneguts «descobridors». Ara bé, descobridors de què?? D’Amèrica? Què pocavergonyes! És com si ara algú obrís la porta de casa nostra i digués: «ei! Us he descobert! Ara ja existiu!».  I és que: què significa aquesta -si se’m permet l’expressió- «tonteria» que un individu o col·lectiu descobreixi a un altre individu o col·lectiu?  

Sigui com sigui, el cas és que aquesta jornada és una continuació més dels elements que contribuïren a la formació de l’imaginari col·lectiu franquista, com per exemple: l’Espanya Imperial, l’Espanya dels Reis Catòlics, l’Espanya del Siglo de oro... fins arribar -com no- al dia del Glorioso Alzamiento Nacional. No hi falta res, des de la glorificació dels conqueridors i de les misiones fins a la justificació i legitimació de la barbàrie provocada pel bàndol feixista encapçalat pel que esdevindria -ben aviat- Caudillo por Dios y por España.

El nacionalisme espanyol actual, hereu de la Dictadura de Franco, i ben maquillat durant aquells anys de «Transició», continua despert, actiu i en plena ofensiva. No hi ha dubte que el gran èxit del Dictador fou la consolidació d’unes estructures polítiques i socials sòlides que permetessin esclafar, almenys durant un bon grapat d’anys, a tots aquells que no fossin «afines al Movimiento nacional». Per això, a través de l’educació i la propaganda, calia fer un bon rentat de cervell, perquè els espanyols esdevinguessin o bé adictes al règim o bé individus acrítics política i socialment. Malauradament, però, aquesta dialèctica i discurs excloent, retrògrad, conservador i antidemocràtic, ha marcat en bona part l’esquema polític de l’Espanya constitucional d’avui en dia, el qual ni tan sols l’esquerra política espanyola ha sabut fer-hi front, acceptant -en conseqüència- l’estat actual de coses.

Per suposat no ens podem oblidar del neocolonialisme espanyol que encara avui en dia domina per activa i per passiva l’Amèrica llatina, amb els ja rutinaris intents per part de l’Estat espanyol per desestabilitzar tots aquells projectes que signifiquin trencar radicalment amb la madre patria. Condemnem, doncs, l’actitud passiva del Govern espanyol, en què més enllà de la falsa dialèctica de la igualtat continua sent còmplice d’honor de la pobresa i desigualtat que plana sobre Sudamèrica, fent mans i mànigues per a que lliurament empreses espanyoles sense escrúpols continuïn explotant a milions de persones i xuclin llurs recursos tan sols pel seu profit i benefici.

            En definitiva, les JERC de Sants-Montjuïc ens oposem radicalment a la celebració del 12-O, per ser sens cap mena de dubte la celebració de l’etnocidi més gran de la Història; per ser una jornada que ni desprèn cap valor democràtic ni filantròpic; i per ser la mostra més significativa de l’espanyolisme més ranci, nostàlgic i xenòfob.