2013
La Marta Vilalta té aquesta carta de presentació al seu blog personal: “Sóc la Marta. Vaig néixer fa vintiunsquants anys a Torregrossa, al Pla d'Urgell. Sóc llicenciada en periodisme per la UAB i estic estudiant Ciències Polítiques a la UOC. En aquests moments tinc l'honor i la responsabilitat de ser Diputada al Parlament de Catalunya. M'encanta complicar-me la vida: formar part d'associacions i organitzacions, i militar activament en allò que crec per intentar canviar el món. Tot i que em sentiria satisfeta si tan sols pogués donar un cop de mà per canviar el meu país. Membre de les JERC i d'Esquerra des de fa temps, m'agrada, també, mirar la vida amb optimisme! Només així s'aconsegueixen fer realitat els somnis!”
Amb aquestes paraules de la Marta volem donar el tret de sortida al que serà l’última testimoni que ens il•lustri la situació de la dona de l’actualitat en el marc d’aquesta campanya de reflexió per la igualtat de gèneres. És per això que en el seu cas farem un recorregut per la seva vida per saber com ha conviscut i com ha arribat a l’entorn polític on es troba actualment: militant de les JERC, d’ERC i diputada al Parlament de Catalunya.
- Quan vivies amb els teus pares tenies veu i vot a la família?
Sempre he tingut veu i vot en l'àmbit familiar, el que passa és que mentre vaig ser menor d'edat i mentre vaig dependre econòmicament de la família havia d'acatar moltes decisions que es prenien. Ara bé, evidentment, possibilitat de dir-hi la meva, això sí que hi ha sigut sempre.
- Perquè vas decidir estudiar Periodisme? Va ser fàcil per la teva família facilitar-te uns estudis universitaris?
Vaig estudiar periodisme perquè és una professió que sempre havia trobat molt atractiva. M'agradava la idea de poder explicar i comunicar les notícies, de poder transmetre la informació, i a més m'agradava la manera com estava plantejada la carrera perquè et donava formació (encara que de forma bàsica) de molts aspectes diferents com són l'economia, el dret, la història, i la política, entre d'altres. Sempre dic que per la meva família, la carrera i els estudis, era l'herència que em donaven. De fet, durant tota la carrera vaig tenir beques que em van permetre poder fer front als estudis i a les despeses que comporta estar en una ciutat diferent (jo sóc de Torregrossa i estudiava a la UAB pel que vaig estar els 4 anys en un pis a Cerdanyola). I probablement, sense beques ni ajuts, hauria estat molt més difícil poder fer-hi front.
- En quin moment et planteges entrar en política? En el món de la política estem acostumats a veure més homes que dones, va ser un "handicap" ser dona?
Des de sempre l'àmbit polític m'ha agradat i m'ha interessat. De fet, la comunicació política (que combina periodisme i política) és una de les disciplines que més m'atreu. Un cop vaig arribar a la universitat, amb tota l'efervescència que s'hi respira, vaig començar a sentir també la inquietud d'implicar-me més en allò que creia. I va ser quan vaig començar a militar a les JERC i ERC perquè entenia que era la millor eina possible per canalitzar la meva lluita. És cert que hi ha molts més homes que dones en l'àmbit polític. I és una de les situacions que caldrà canviar per arribar a la igualtat efectiva entre dones i homes a tots els nivells. La política no és "cosa d'homes", i per tant, hem de treballar per canviar-ho. El handicap no és ser dona. Els handicaps són els estereotips que cal canviar, perquè massa vegades està establerta la creença que per a segons què són més vàlids, capaços o creïbles els homes. Cosa totalment falsa. I per tant, el principal problema és haver de demostrar la vàlua personal i haver de treballar el doble per ser reconeguda igual. I aquí s'hi afegeix una segona variable. Perquè a més de dona sóc jove, i per tant, cal treballar també per demostrar que ser jove no vol dir ser menys vàlid.
- Pel teu recorregut professional podem interpretar que sempre t'has fet respectar ja que l'àmbit on convius és de majoria masculina, no obstant, sempre t'has sentit respectada?
El respecte és guanya fent feina. I per tant, la meva dinàmica ha estat fer allò que havia de fer a cada moment i fer-ho el millor possible. I és cert que en el meu cas, mai he tingut cap problema per sentir-me respectada o valorada. És cert que probablement cal esforçar-se més per demostrar el mateix. Però hem de tendir cap a tenir una societat on la gent sigui valorada per la seva vàlua personal i no pel seu gènere.
- Has tingut por de tirar endavant projectes pel fet de ser dona?
No. Sempre hi ha incerteses quan es volen emprendre nous projectes, siguin de l'àmbit i de la magnitud que siguin. Però mai he tingut por o reticències pel fet de ser dona. Crec que les dones hem de ser les primeres a creure amb nosaltres mateixes i per tant, no ens ha de fer por res ni ningú si estem convençudes d'allò que fem i allò que volem.
- Què recordes haver fet, per a la millora dels drets de les dones, a les JERC? I a ERC?
Hi ha dues vessants. Una, tota la lluita a nivell d'organització que duem a terme per la igualtat efectiva de les dones i homes (igualtat salarial, mateixa representativitat en l'àmbit privat i públic, lluita contra el sostre de vidre, etc) amb diverses xerrades i accions, però també per aquells aspectes que afecten les dones: dret a decidir sobre el propi cos i defensa del dret a l'avortament, o tota la tasca en pro de la pedagogia i suport en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva. Dins aquesta mateixa vessant, també la lluita contra la violència masclista ha estat un sector clau que hem treballat des de l'organització, amb mobilitzacions i accions. L'altra vessant és més intangible i personal. I és el fet de ser una persona pública de l'organització que dóna la cara i que per tant, en petiteta mesura, crec que també contribueixo a normalitzar la presència de dones joves en l'àmbit polític.
- Malgrat la Llei de Paritat, al Parlament continueu sent minoria les dones. A què creus que es deu?
Actualment hi ha 54 dones i 81 homes al Parlament. Molt lluny del que seria la paritat desitjada. Ara bé, hem passat de 7 dones en la primera legislatura a 56 dones en la legislatura passada (màxim històric), i 54 ara. És a dir, l'evolució és bona, però cal fer molta feina. Els principals obstacles són la masculinització que encara viu el sector, i que comentàvem abans, així com la dificultat de conciliació familiar, laboral i personal que en les dones és més difícil que en els homes, i més encara en una feina com aquesta. Per tant, hi ha d'haver més visibilitat femenina, a nivell polític, mediàtic, ..., hi ha d'haver una gran pedagogia entre la societat i un gran canvi de xip a nivell global que trenqui els estereotips que la política és cosa d'homes. I a la vegada, unes polítiques actives que permetin el reconeixement, la conciliació i la incorporació de més dones en aquest món. El missatge és clar: hem evolucionat favorablement, anem en la bona direcció, però queda encara molta feina per fer.
- Finalment, com t'imagines la situació de la dona quan assolim l'Estat Propi?
Evidentment me la imagino molt millor. Però això és més un desig personal i una previsió, perquè el que està clar és que amb l'estat propi la igualtat efectiva no vindrà donada sola, sinó que caldrà canviar moltes dinàmiques, molts tòpics, molts estereotips, moltes pràctiques que ara mateix existeixen i que si no som capaços de canviar no aconseguirem modificar la situació. Per tant, haurem de treballar molt perquè el nou estat sigui diferent i sigui molt millor. Però el que sí que està clar és que amb un estat independent tindrem les eines i la capacitat de decisió plena per poder-ho canviar tot.
Les frases encoratjadores però conscients de la realitat ens acomiaden de la Campanya de Reflexió per la igualtat de Gèneres i aprofitem per convidar-vos a l'acte de tancament que farem el diumenge dia 7 de juliol a les 18h al Casal Joan Solé i Pla, al Passatge Forasté 4 bis.
Moltes gràcies a tots per la lectura i la difusió de totes aquestes entrevistes!
