2006
Aquest 1 de maig arriba en un context extremadament complicat per al jovent treballador d’aquest país. La crisi econòmica que s’ha generat a nivell mundial ha deixat al descobert les febleses i injustícies d’un sistema capitalista basat en l’especulació i l’enriquiment d’uns pocs. El discurs neo-liberal que defensava que el mercat era la solució a tots els mals ha estat derrotat. Als Països Catalans hem pogut comprovar com la població juvenil hem estat i seguim sent un dels col·lectius més afectats. La situació de major precarietat que patíem , i que veníem denunciant de fa temps, ens havia situat en una situació de debilitat que hem pagat patint un dels increments d’atur més importants. Avui ja són 252.100 els joves de 16 a 24 anys que es troben a l’atur als Països Catalans, i aquesta xifra no ha parat de créixer en el darrer any. Davant d'aquests fets resulta més necessari que mai ampliar i garantir els drets socials del jovent català, en cap cas retallar-los com han defensat algunes veus. Resulta imprescindible un canvi estructural de model, que posi les bases per sortir de la crisi, però també és necessari donar resposta als problemes immediats al que han de fer front molts joves que s’estan quedant sense feina o estan trobant-se amb dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca.
Però el jovent català patim un factor més que empitjora els efectes de la crisi mundial, i aquest factor s’anomena Estat Espanyol. L’Espoli fiscal al que estan sotmesos els Països Catalans comporta una manca de recursos que en els moments actuals resulten més necessaris que mai. Precisament en un context de crisi com l’actual els independentistes hem d’assenyalar més que mai els costos que ens comporta estar sotmesos a Espanya. Fets com la no transferència de les beques per part de l’Estat suposen un fre i un obstacle important a la vida del jovent català. En aquest context resulta encara més greu el retràs amb el que el Govern Espanyol està tramitant el nou finançament del Principat. Som conscients que fins el dia en que no siguem un Estat i poguem gestionar plenament els nostres recursos tots els models seran simples pedaços, però també som conscients que no podem esperar ni un dia més per començar a corregir aquesta sagnia. Perquè la manca de recursos es tradueix en menys beques, en menys ajudes a l’habitatge, en menys cursos de formació laboral… en definitiva en menys mitjans per poder ajudar al jovent dels Països Catalans a emancipar-nos de forma digna.
Per tot això fem una crida al jovent català a sumar-se a la defensa dels drets del jovent treballador dels Països Catalans , per defensar el dret del nostre poble a la llibertat.
Jove, surt al carrer i defensa els teus drets!
