2011
El 20 de novembre, vota amb llibertat
Davant d'una majoria absoluta ja segura del Partido Popular (PP), hi havia formacions polítiques que se'ns presentaven com a "vot útil" per fer minimitzar la força popular. El Partido socialista obrero español (PSOE) -i el seu satèl·lit PSC- ja fa molt que han perdut la credibilitat i això es pot veure en múltiples casos: desdient-se de donar suport a l'Estatut que va sortir del Parlament -i no només no donant-hi suport, sinó deixant que el Tribunal constitucional l'escapcés de manera ferotge (amb el suport, com no, del PP)-, girant-se d'esquena a Catalunya a l'hora de modificar la Constitució espanyola amb l'altre partit abans esmentat-, finançant infraestructures que ningú no fa servir (AVEs de 9 passatgers diaris, etc.), amb una ministra de defensa catalana (Carme Chacón) han augmentat cada any el pressupost per a l'exèrcit espanyol... Per molt que diguin que, per a Catalunya, no és el mateix Rubalcaba que Rajoy, podem comprovar que sí que és el mateix: són tots dos igual de nocius per al nostre país.
Llavors ens vénen els bons de Convergència i Unió (CiU), que es presenten com l'única opció vàlida per defensar Catalunya a Madrid. I resulta que ho fan amb un candidat que fa tants anys que és diputat a Madrid com anys té la Constitució espanyola (30 anys), i, a efectes, han fet el mateix pels catalans i per Catalunya: no res.
CiU i el sr. Duran i Lleida no van dubtar en donar suport a José María Aznar (PP) l'any 1996 -amb el famós pacte del Majestic-, fan bandera d'un pacte fiscal/concert econòmic que el mateix sr. Duran dóna per bo si rebaixa a la meitat (4,5%) l'actual dèficit fiscal català (9-10% del PIB català), afavorint lobbies, retallant pressupostos en serveis com salut i educació -bàsics perquè un país avanci!-, donant suport -fa uns anys- al transvasament del riu Ebre i -ara- al cementiri nuclear que volen instal·lar a Ascó. I encara s'autoproclamen com a "Catalunya", afirmant que "si guanya CiU, guanya Catalunya"; no ens deixem enganyar. Sr. Duran, sigui ministre espanyol si vol, però no digui que va a Madrid per defensar el nostre país.
Amics i amigues, d'aquí a un parell de dies ens hi juguem molt més del que ens pensem. La campanya electoral va començar fa dues setmanes i les enquestes no donaven cap diputat a Esquerra-Reagrupament-Catalunya Sí. Durant quinze dies s'ha sabut transmetre el missatge a la gent i la gent ho ha entès a la perfecció. Tenim a les nostres files grans figures oradores com Oriol Junqueras, Alfred Bosch, Joan Carretero, Joan Tardà... i, a més a més, hem rebut el suport d'una gran massa de personalitats de la societat civil (Catalunya Sí) que han vist, en la nostra, l'única candidatura que lluitarà per la independència de la nostra nació: Lluís Llach, Gerard Quintana, Quim Masferrer, Josep Maria Terricabras, Carles Canut i un llarg etcètera fins a més de 100 persones de trajectòria contrastada en diferents camps (cultura, ciència...).
Pel que fa als interessos de les Terres de l'Ebre, tenim una oportunitat històrica. El cap de llista per la Demarcació de Tarragona és una persona que s'estima com ningú lo nostre riu, les nostres terres i, com no, el nostre país: és ampostí i es diu Adam Tomàs.
A més a més, companyes i companys, tenim un doble èxit a tocar, ja que, segons les enquestes, la seua entrada al Congreso de los diputados farà que tinguem el millor representant possible del nostre territori a les 'espanyes'. Qui s'oposarà amb més força que un ebrenc al transvasament de l'Ebre i al cementiri nuclear? Qui defensarà millor la nostra llengua? Ningú millor que Adam Tomàs. I, per l'altra banda, la seua irrupció a Madrid farà que es quedi a casa un diputat del PP per la demarcació de Tarragona. Quina millor manera de donar rendibilitat a un vot!
Així, que pensem-nos-ho bé. Ens convé no quedar-nos a casa, ens convé anar a votar amb llibertat pel nostre territori i per la nostra nació. No ens deixem enganyar. Com diu el sr. Carretero (president de Reagrupament), si el diumenge quan s'estigui fent el recompte de vots, quina persona que s'estima el seu país pot pensar que serà millor zero diputats independentistes que 35? Traiem l'orgull dels nostres conciutadans i animen-los a anar a votar per la llibertat.
Catalunya Sí!
Visca les Terres de l'Ebre!
Visquen els Països Catalans lliures!
