2016
Avui, 20 de novembre, és un dia que molts i moltes de nosaltres recordarem eternament. Avui fa 41 anys de la mort d’una persona que, sense consultar-ho amb ningú, va voler acabar amb la tradició i la llengua catalana.
Francisco Franco va ser l’encarregat de dur a terme un cop d’estat el Juliol del 1936, obligant així al país a enfrontar-se a una guerra civil, en la que malauradament va sortir guanyador, ell i el seu exèrcit de súbdits que feien tot el que ell manava.
No va ser fins el 1939 que va obtenir el poder absolut de tota Espanya, acabant dràsticament amb la segona república (1931-1939) i tot allò que s’havia aconseguit fins aleshores com el dret a manifestar-nos o l’acceptació de la llengua catalana com a cooficial a Catalunya.
La seva mort va comportar un abans i un després a la vida de molts residents a Catalunya, tot i que el règim franquista també vulnerava els drets de tots aquells que estaven en contra dels seus ideals, moltes vegades matant-los o empresonant-los sense raons aparents.
Va ser també, el que va deixar com a successor del seu manat a aquell home que a dia d’avui ens ha “volgut representar” durant molts anys, el Juan Carlos I que va voler renunciar al càrrec de rei, deixant al seu fill Felip VI al comandament de tot. I no tenint suficient amb això, molts dels seus nets i nebots estan avui a càrrecs importants del Partit Popular Espanyol.
Per això, per totes les famílies víctimes del franquisme, per tots aquells catalans i bascos que no van poder parlar la llengua que tant estimaven durant molts anys, per aquells que es van haver d’exiliar, pels que van lluitar fins a morir en contra del règim franquista i per aquells que mai hem plorat la seva mort. Aquest text és per tots vosaltres.
Cartell 20-N 2016 - JERC Vilamajor