2020
El 31 de març es celebra el Dia Mundial de la Visibilitat Trans. l’Oriol Massagué, secretari d’LGTBI, en col·laboració amb Alec Àlvarez i Gadreel Molins, persona de gènere fluid, reflexionen sobre les mancances que encara avui existeixen.
Avui, 31 de març, es celebra el dia de la visibilitat trans. I per què, de la visibilitat? Doncs perquè a ulls de bona part de la societat, segueixen sense existir. Segueixen sent allò del que no es parla, el gran tabú. De fet, l’origen del dia es remunta al 2009, quan una activista trans es va adonar de la gran mancança de dates dedicades a les persones trans que hi ha dins el col·lectiu LGTBI+. I és que fins i tot entre els nostres seguim sent invisibilitzades; per això, hem de recordar la importància que sempre ha tingut el col·lectiu trans dins de la lluita pels drets de les persones LGTBI+.
Tot això és encara més greu si recordem que, en els fets d’Stonewall, va ser una dona trans (i racialitzada, tampoc està de més recordar-ho) qui va iniciar la revolta. És a dir, sense el col·lectiu trans no existirien els Disturbis i, per tant, tampoc tindríem el Dia de l’Orgull.
La discriminació del col·lectiu trans és una realitat més que palpable. Al 2018, l’Observatori contra l’Homofòbia expressava com un quart de les seves denúncies provenien de gent del col·lectiu trans, col·locant-lo com el segon grup amb més denúncies d’agressió; i això tenint en compte que, malauradament i en part per aquesta invisibilització per, moltes d’aquestes agressions o violències patides no es denuncien.
Cal que la societat normalitzi una cosa tan bàsica com és la vivència de la pròpia identitat de gènere. I, entre moltes altres factors, això passa per tenir referents. I es poden tenir referents quan Necessitem veure que les persones trans accedeixen ja no només a càrrecs de poder sinó feines amb visibilitat. I és que l’atur i la falta d’accessibilitat a la feina és un dels grans problemes amb el que el col·lectiu es troba.
És important per això, doncs, celebrar el paper que moltes persones segueixen fent com a educadores i activistes, visibilitzant la pròpia identitat; a vegades, fins i tot, a costa de la pròpia seguretat. Per aquest motiu avui recordem noms com el de Sylvia Rivera, Sònia Rescalvo, Lohana Berkins o Lorena Borjas (a qui hem acomiadat aquest darrer cap de setmana a causa del COVID-19), mentre seguim celebrant l’activisme de Rachel Crandel o, més propers a casa, la Fina Campas, política catalana resident a Sant Feliu de Llobregat. Us donem les gràcies perquè sense vosaltres la lluita no seria possible.
Seguim treballant per una societat on tothom pugui viure la seva pròpia veritat! Apoderades i Combatives, canviem la història.
Desmitifiquem i Visibilitzem-nos!