2007
Amb motiu del 76è aniversari de la proclamació de la República Catalana, les JERC del Prat de Llobregat organitzaren la xerrada 'Què significa ser republicà al segle XXI?', que comptà amb les intervencions de Daniel Raventós, economista, president de la Xarxa Renda Bàsica i estudiós de la tradició republicana, i de Lluís Pérez, cap de llista de les JERC–El Prat. L'acte es dugué a terme el divendres 13 d'abril, vesprada del Dia de la República i amb anterioritat al Sopar de la República que anualment celebra Esquerra–El Prat, i on aquest any també hi participaren els membres de les JERC–El Prat.
Amb motiu del 76è aniversari de la proclamació de la República Catalana, les JERC del Prat de Llobregat organitzaren la xerrada 'Què significa ser republicà al segle XXI?', que comptà amb les intervencions de Daniel Raventós, economista, president de la Xarxa Renda Bàsica i estudiós de la tradició republicana, i de Lluís Pérez, cap de llista de les JERC–El Prat. L'acte es dugué a terme el divendres 13 d'abril, vesprada del Dia de la República i amb anterioritat al Sopar de la República que anualment celebra Esquerra – El Prat, i on aquest any també hi participaren els membres de les JERC–El Prat. La xerrada, que comptà amb l'assistència d'una desena de persones, tingué com a objectiu reivindicar el republicanisme com un projecte polític ben arrelat a la història i alhora de rabiosa actualitat, que constitueix un dels trets fonamentals que defineixen l'ideari de les JERC.
Daniel Raventós inicià la xerrada oferint un quadre històric bàsic de la tradició republicana. “Durant més de mil anys”, afirmà Raventós, “Europa no conegué cap altre concepte de llibertat que el republicà”. Un concepte de llibertat que, segons explicà, “té el seu nucli bàsic en la convicció que aquell qui manca d'una base material pròpia de subsistència, manca de llibertat”. Segons Raventós, no fou fins al segle XIX, amb l'arribada del liberalisme, que es considerà que tots els individus eren propietaris d'alguna font de riquesa (en última instància, de la seva força de treball) i que, per tant, podien ésser lliures. En la denúncia d'aquesta ficció i en la reivindicació de la universalització de la llibertat republicana a tota la població es trobaria l'origen de tota l'esquerra moderna. Lluís Pérez, per la seva banda, lligà el republicanisme (“que les JERC portem a les nostres mateixes sigles”, aclarí) i la seva preocupació per la llibertat amb la preocupació de les JERC per l'emancipació juvenil. Preocupació que es tradueix en un projecte polític xifrat en la consigna “Independència i Socialisme”. Només una actuació política socialista pot garantir, segons Pérez, la inexistència de desigualtats econòmiques prou fortes com per posar en perill la llibertat de tots. Així mateix, només en el marc de la nació s'ha realitzat històricament el projecte de la democràcia republicana. “I la nostra nació”, afirmà Pérez, “són els Països Catalans”.
L'acte es va cloure amb aquesta darrera intervenció i amb el recordatori que, un parell d'hores més tard, se celebraria el Sopar de la República. Aquests dos actes han sigut dels pocs que enguany han recordat la República al Prat de Llobregat.
dscn0079-723-217.jpg