2007
Acaba de ser reescollit portaveu de les JERC a Girona. Als seus 24 anys, és llicenciat en Ciències Ambientals, ha començat un doctorat i treballa d´ambientòleg. Va néixer a Vidreres, on encara ara hi viu, i on està integrat en la Plataforma Salvem el Pla de Vidreres. És conscient del moment polític crispat que passa Catalunya, però es mostra força optimista.
RAFA GARRIDO, GIRONA.
-Acaba vostè de ser reelegit portaveu de les JERC a les comarques gironines i diu la seva organització que el seu principal objectiu serà ampliar els col·lectius locals. Com pensa fer-ho?
-Fins ara costava molt el creixement, però en els darrers mesos hem experimentat molt de contacte. A través de la web ens han arribat contactes de gent interesada a informar-se i potser formar una secció local. Ara mateix tenim tretze municipis que ens han demanat per poder-ho fer. És com un «boom», ens ha sobtat fins i tot a nosaltres.
-De vegades aquest creixement es fa complicat perquè els partits grans no permeten massa marge de maniobra als joves.
-Nosaltres funcionem independentment del partit. Hi estem vinculats però tenim dinàmiques pròpies. De vegades ens oposem a algunes decisions del partit si veiem que no correspon al nostre.
-Quins posicionaments del partit no avalen les JERC?
-Bé, això és com tot, sempre hi ha algunes coses. Poden ser temes de política municipal, pactes o decisions que tendeixen cap a un costat en Medi Ambient, o Joventut, per exemple, i no ho veiem clar. Aleshores en parlem i mirem de modificar-los.
-A Catalunya sempre s'ha mirat les joventuts dels partits com una mena de satèl·lits dels polítics «sènior», amb molt poca veu pròpia. En el seu cas tampoc sembla que tinguin una opinió gaire discordant a la de la direcció d'ERC de Girona.
-No, en principi no. Parlant la gent s´entén. I nosaltres no creiem que les JERC siguin un satèl·lit. Per exemple, amb l´Estatut, la direcció del partit va prendre la decisió d´optar pel vot en blanc o el nul i les JERC vam dir que volíem un «no» rotund. Finalment vam condicionar i es va canviar la decissió del partit. I aquest no era un tema petit. Amb altres temes com la MAT també tenim les nostres diferències amb el partit. La solució està a dialogar. De moment mai hem arribat a les mans (riu).
-Tradicionalment, ser el cap d'una organització juvenil a un partit relativament petit suposa pràcticament un trampolí per dedicar-se a la política. Aspira vostè a poder fer de la política la seva professió?
-La veritat és que no. Jo estic aquí perquè m´agrada i perquè crec en el projecte. Jo podria haver anat a les llistes de les municipals, però vaig pensar que no era el moment i vaig decidir que no m´hi presentava. La majoria de la gent que està a les JERC ni aspira ni arriba mai a un càrrec.
-Fa uns anys, un 11 de setembre era normal que els més independentistes escridassessin els sectors més moderats, que aquests últims responguessin i que tots els nacionalistes arremetessin contra les formacions més espanyolistes. I tot això, amb els joves de cada branca política com a protagonistes. Però aquest any hem vist com col·lectius independentistes centraven en ERC i les JERC les seves ires, i com la JNC i Unió de Joves es tiraven els trastos al cap. Què li passa al jovent polític de Catalunya que ataca més al proper que a l'ideològicament més allunyat?
-Aquesta és una bona pregunta, perquè no ho acabo d´entendre. Estem lluitant pels mateixos objectius però ho fem de maneres diferents. S´ha de tenir respecte per les altres maneres diferents de pensar i d´actuar. No té sentit que ens barallem entre nosaltres. El que hem de fer és anar a sumar. Estaria bé fer una Diada de l´11 de Setembre unitària, amb les diferents entitats que demanem el mateix.
-Una organització com les JERC està més còmoda quan el partit està a l'oposició?
-Home, segurament sí, perquè quan algú entra al Govern sempre fa coses que l´obliguen a adaptar-se, no pot aspirar a tot al 100%. En canvi, des de l´oposició és molt més fàcil criticar. Nosaltres, tot i estar ERC al Govern, intentem ser el màxim de crítics possible.
-En les últimes conteses electorals, l'ascens en el suport a les candidatures d'ERC ha col·locat molts joves de les JERC en càrrecs de responsabilitat. No és perillós entrar en una dinàmica institucional tan aviat?
-No ho sé, perquè com que no ens havia passat mai, no podem valorar per experiències. Tot i això, jo crec que no és perillós. A més, si vostè parla amb alguna de les persones que té càrrec, com la Laia Cañigueral que és diputada al Congrés, et dirà que no té cap aspiració per continuar fent política. És una etapa més de la seva vida. Ella és sociòloga i es vol dedicar a això.
-Va estar vostè a la manifestació contra la presència del Rei a Girona?
-No, no hi era.
-Què en pensa de la crema de la foto del Rei?
-Jo em declaro antimonàrquic. Les maneres aquelles potser no les comparteixo. També se li ha donat molt de ressò a una cosa que hi ha molta gent que defensaria com simple llibertat d´expressió. Nosaltres, les JERC, vam prioritzar fer altres actes quan va venir el Rei. Amb el Rei, el millor despreci és no fer apreci. Per això nosaltres ens vam centrar en l´11 de Setembre, les Jornades per l´Autodeterminació dels Pobles a Blanes i en fer i preparar altres actes com el Congrés Regional. De vegades resulta ser una visió molt provinciana veure que el Rei ve de fora, que ens tracten malament i anar contra ells. Nosaltres anem a construir, a sumar, no anem contra ningú.
-A les JERC de Girona els sap greu haver perdut l'Acampada Jove que es feia a Arbúcies?
-Sí, sap greu, però no teníem suficient espai i va quedar fragmentada en dos. Era bastant inviable. Vam haver de buscar una altra ubicació i ara anem a Sant Celoni.
-Tal i com està ara ERC, la pregunta és quasi obligada: És vostè més de Carod o de Puigcercós?
-(riu) Cadascú té les seves parts positives. Nosaltres podem donar suports puntuals o a títol personal, però les JERC no es posiciona a favor de ningú.
