2007
El Primer de Maig és una cita obligatòria per als joves. Som nosaltres els que més patim les conseqüències del deteriorament del mercat laboral, els que veiem greument obstaculitzades les nostres possibilitats d'emancipar-nos i els que heretarem el colonialisme fiscal dels estats i un medi ambient deteriorat. Com podeu veure, ens sobren els motius per mobilitzar-nos i reivindicar els nostres drets. Les JERC donem suport a les convocatòries del sindicat Intersindical – CSC. Ací trobareu el dossier que el sindicalisme nacional ha elaborat amb motiu d'aquesta ocasió.
El Primer de Maig és una cita obligatòria per als joves. Som nosaltres els que més patim les conseqüències del deteriorament del mercat laboral, els que veiem greument obstaculitzades les nostres possibilitats d'emancipar-nos i els que heretarem el colonialisme fiscal dels estats i un medi ambient deteriorat. Com podeu veure, ens sobren els motius per mobilitzar-nos i reivindicar els nostres drets.
Les JERC donem suport a les convocatòries del sindicat Intersindical – CSC. Ací trobareu el dossier que el sindicalisme nacional ha elaborat amb motiu d'aquesta ocasió.
A continuació trobareu el manifest de les JERC:
El Primer de Maig del 2007 té com a qüestió central la denúncia d’aquesta situació d’inseguretat permanent a la que la majoria dels joves ens trobem condemnats. La consolidació d’una ocupació estable i digna és un factor decisiu que condiciona el nostre procés d’emancipació.
Desgraciadament, ens trobem davant l’increment de la sinistralitat laboral. Al Principat de Catalunya, en el que va de 2007, s’estan produint entorn de 700 accidents laborals diaris, un 2% més que l’any passat. Recordem que durant la setmana del 16 d’abril van morir tres treballadors al Principat de Catalunya, un a Mataró, un a Ulldecona i un altre a Figueres. Aquest 2007 ja han mort 33 treballadors en accidents laborals, víctimes de l’incompliment sistemàtic de les normatives de seguretat laboral, de la desídia i la incapacitat de les administracions i d’un marc flexible que, entre altres coses, impedeix la formació de professionals capacitats per salvaguardar la seva integritat.
Malgrat el que darrerament s’ha anat dient, l’especulació immobiliària no ha deixat de ser un negoci rodó, els preus continuen incrementant-se molt per sobre de les possibilitats dels joves i la depredació urbanística segueix el seu destructiu curs. Cal reivindicar una profunda intervenció de les administracions al mercat immobiliari. La consolidació d’un parc de vivenda protegida no subjecta a entrar en el mercat privat serà un factor molt important per aconseguir una normalització efectiva del preu de l’habitatge.
El fet de ser una nació oprimida agreuja la precarietat dels joves d’uns Països Catalans incapacitats per definir el seu propi marc de relacions laborals, la seva estratègia econòmica i en definitiva, els seus eixos bàsics de generació de benestar i prosperitat. L’espoli fiscal que pateix el nostre país impossibilita el desplegament d’unes polítiques socials a l’altura del que podrien fer possible els nostres impostos i del que altres països d’Europa, amb una pressió fiscal similar, són capaços d’oferir. Cal recordar que qui més pateix el colonialisme econòmic dels estats és la classe treballadora catalana i que aquesta ha de ser també la més beneficiada pel procés d’emancipació nacional.
La diada d’enguany ve marcada també per la generalització de l’alarma social creada entorn del procés de canvi climàtic. Qualsevol tipus de teoria negacionista ha perdut credibilitat social i, per la força d’uns esdeveniments cada cop més greus, s’imposa la necessitat d’impulsar un model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient. Ja hem pogut comprovar que el model liberal i desenvolupista, a més a més de generar desigualtats socials, tendeix a destruir tot allò que té al seu abast. Fer front a la destrucció del medi ambient és una obligació moral que l’esquerra independentista no pot defugir.
Un altre any, animem els joves i les joves dels Països Catalans a combatre aquest marc injust a què ens veiem sotmesos, a posar la seva capacitat de transformació social al servei d’una bona causa. Per la creació d’un marc català de relacions laborals, per l’emancipació dels joves i les joves i per la creació d’un model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Us recordem les convocatòries:
Barcelona
Homenatge a Francesc Layret a les 10.30 h a la plaça Goya
Manifestació a les 12.00 h a la plaça Universitat + dinar popular a la plaça de la Mercè
Per tal que els companys del sindicat no facin curt, caldria que confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic a [email protected].
Lleida
Manifestació a les 12.00 h a la plaça del Treball
Perpinyà
Manifestació a les 10.00 h a la plaça Catalunya
València
Manifestació a les 12.00 h a la plaça Sant Agustí
cartell1maig-229.jpg