20.05
2011
2011
Ajuntaments
A tota Europa, i potser a una bona part del món pròsper, s’està en ple debat i revisió del model d’estat del benestar que els ciutadans ens dotem, i sobretot, si els instruments de redistribució, o sigui el poder polític i la mateixa administració, també ha de patir una profunda revisió. És evident que escriure aquesta breu reflexió, a pocs dies de les eleccions municipals que hi haurà a la nostra nació, i també a l’estat espanyol, em condueix a parlar del rol que juga l’administració local del nostre país.
Catalunya té 947 ajuntaments, des de la incoporació de La Canonja aquest mes de novembre. És habitual escoltar moltes vegades que sobren ajuntaments a Catalunya. Si fem una breu repassada a nivell europeu, la República Francesa amb més de 36.000 ajuntaments, el país d’europa que té més ajuntaments per milió d’habitants, també està fent un procés de replantejament del sistema polític local, però malgrat ser el país amb una ràtio més elevada el mapa municipal no està en reconsideració, i sí el de departaments i regions. És interessant aquesta comparativa d’ajuntaments per cada milió d’habitant.
El nostre país, amb un mapa municipal fragmentat i amb més de 90 municipis de menys de 100 habitants, o 500 amb menys de 1.000, comporta una sèrie de virtuts i dificultats alhora de gestionar. Crec que tocarà el què des del govern volia fer Esquerra a curt termini, que era definir el mapa competencial, el famós “qui fa què?”, per tal de poder mantenir amb criteris d’eficiència el mapa de municipis de Catalunya. Aquest és un repte que el país li toca afrontar. Per mi, és molt important entendre la possibilitat i realitat dels governs locals, dels ajuntaments, com espai de construcció nacional. És totalment destacable el procés que els electes de tots els colors han fet en la construcció de més i millors serveis i sobretot una millora en la qualitat de vida. Però també hi ha un altre factor a tenir em compte, que és el lloc on hi ha electes locals, regidories, alcaldies d’Esquerra... també són gran oportunitats, i realitats de fer pedagogia d’una forma d’entendre i construir la nació en base, a principis com són la transparència, honestedat i compromís amb la nació. És per aquest motiu, que totes les eleccions, però sobretot en unes municipals, els nostre partit s’hi juga també la possibilitat d’anar accelerant la possibilitat de construir més ràpidament la nació complerta.
| País |
Nombre d'ajuntaments per cada milió d'habitants (padró 09) |
|---|---|
| França | 581 |
| Espanya | 183 |
| Alemanya | 155 |
| Itàlia | 139 |
| Unió Europea (sense França) | 130 |
| Catalunya | 126 |
| Anglaterra | 7 |
El nostre país, amb un mapa municipal fragmentat i amb més de 90 municipis de menys de 100 habitants, o 500 amb menys de 1.000, comporta una sèrie de virtuts i dificultats alhora de gestionar. Crec que tocarà el què des del govern volia fer Esquerra a curt termini, que era definir el mapa competencial, el famós “qui fa què?”, per tal de poder mantenir amb criteris d’eficiència el mapa de municipis de Catalunya. Aquest és un repte que el país li toca afrontar. Per mi, és molt important entendre la possibilitat i realitat dels governs locals, dels ajuntaments, com espai de construcció nacional. És totalment destacable el procés que els electes de tots els colors han fet en la construcció de més i millors serveis i sobretot una millora en la qualitat de vida. Però també hi ha un altre factor a tenir em compte, que és el lloc on hi ha electes locals, regidories, alcaldies d’Esquerra... també són gran oportunitats, i realitats de fer pedagogia d’una forma d’entendre i construir la nació en base, a principis com són la transparència, honestedat i compromís amb la nació. És per aquest motiu, que totes les eleccions, però sobretot en unes municipals, els nostre partit s’hi juga també la possibilitat d’anar accelerant la possibilitat de construir més ràpidament la nació complerta.
