08.11
2011
2011
Anem a Madrid?
Sense cap mena de dubte, cal anar a Madrid amb tota la força possible, però dit això què hi tenim que fer a Madrid? Jo ho tinc molt clar, els quatre anys a les Espanyes me van permetre entendre que no podem anar a intentar salvar-los. Senzillament cal anar a Espanya a dir la veritat, que volem marxar i ser bons veïns dels espanyols i dels francesos. Tots hi sortim guanyant.
La tramitació de l’estatut va ser la prova evident que a Espanya no hi tenim cabuda, ells no ens hi volen diferents, ens hi volem iguals i això no pot ser possible. Cal anar a Madrid sense complexes, amb la dignitat necessària per no abaixar mai el cap.
Caldrà denunciar qualsevol intent d’engany sobre el pacte fiscal i caldrà preparar-se per la majoria absoluta del PP, i segurament obrir de nou els fronts del conflicte democràtic, com el tema de la llengua catalana.
Caldrà tornar a parlar clar i català i mantenir viu el conflicte polític, serà en una etapa de majoria absoluta del PP con tot és possible que mai per avançar sense treva cap al nostre procés d’alliberament nacional. Avui encara per molta gent la independència és una utopia inviable, però en moment de crisi global com el que estem vivint que sorgeixen les oportunitats, i és el moment de no perdre-les.
El President Pujol parlava que anem cap a un “xoc de trens” jo diria més ens cal el “xoc de trens” profundament democràtic, és la nostra oportunitat. Ja sabem que Espanya li queda lluny la democràcia del dret a decidir, però Europa no posarà barreres al bosc, si nosaltres volem podem, i estic convençut que les generacions joves com les JERC hi tindreu un paper decisiu en aquest nou tren dels nous estats. Com deia el President Barrera, tenim pressa i jo en tinc molta i vosaltres joves independentistes, encara més.
Caldrà denunciar qualsevol intent d’engany sobre el pacte fiscal i caldrà preparar-se per la majoria absoluta del PP, i segurament obrir de nou els fronts del conflicte democràtic, com el tema de la llengua catalana.
Caldrà tornar a parlar clar i català i mantenir viu el conflicte polític, serà en una etapa de majoria absoluta del PP con tot és possible que mai per avançar sense treva cap al nostre procés d’alliberament nacional. Avui encara per molta gent la independència és una utopia inviable, però en moment de crisi global com el que estem vivint que sorgeixen les oportunitats, i és el moment de no perdre-les.
El President Pujol parlava que anem cap a un “xoc de trens” jo diria més ens cal el “xoc de trens” profundament democràtic, és la nostra oportunitat. Ja sabem que Espanya li queda lluny la democràcia del dret a decidir, però Europa no posarà barreres al bosc, si nosaltres volem podem, i estic convençut que les generacions joves com les JERC hi tindreu un paper decisiu en aquest nou tren dels nous estats. Com deia el President Barrera, tenim pressa i jo en tinc molta i vosaltres joves independentistes, encara més.
