16.11
2010
2010
Compromís local, compromís nacional
Les JERC hem assumit nous fronts de lluita en els darrers anys, està clar que un dels més importants ha estat des dels Ajuntaments. Aquest nou repte suposava traduir els nostres valors republicans i els nostres dos eixos de lluita fonamentals, justícia social i llibertat nacional, en propostes concretes als nostres pobles i ciutats. Aquest exercici no era senzill, però les societats avancen així. Un exemple, en el seu moment molts estaven d’acord amb la dignificació del treball, però van ser aquells que van proposar i aconseguir limitar la jornada a 40 hores o el dret al descans que van millorar les condicions laborals.
Des de les JERC teníem clar que l’objectiu era millorar les condicions de vida dels i les joves, i hi havíem d’arribar en propostes concretes. Per tant, s’havia d’anar més enllà de les “polítiques” de joventut que havíem vist fins el moment. I més encara d’aquelles que ni tan sols
ho eren, perquè fer un camp de futbol o la festa major no és una política de joventut. En definitiva, volíem polítiques específiques pels joves i que havien de respondre sobretot, a les necessitats i problemes existents dels joves. I així va néixer el concepte d’emancipació juvenil, que bàsicament parla de formació, treball i habitatge, concepte que han anat assumint diferents opcions polítiques (fa pensar amb allò del concert econòmic o el dèficit fiscal...).
La Secretaria de Joventut i els Ajuntaments hem remat junts en aquesta direcció, des del republicanisme, hem caminat cap la plena ciutadania dels joves sempre amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats. Treballant des de les àrees de joventut de les institucions i aconseguint posar sobre la taula del govern, municipal i nacional, la realitat i les necessitats dels joves. Un exemple d’això, és el fet que a l’Ajuntament de Girona, en aquesta legislatura, el 50% d’habitatge de promoció oficial està destinat a joves. O en el cas de la Generalitat, les mesures d’ocupació juvenil on també intervenen diferents departaments del govern. La plena ciutadania al segle XXI, és una formació de qualitat i en català (a la universitat també s’ha de garantir!) , l’accés al treball i l’habitatge. Per això en el seu moment vam fer una proposta que ara és una realitat, La Xarxa Nacional d’Emancipació. Girona va ser de les primeres oficines joves en formar-ne part. Compta per una banda, amb el servei d’orientació i treball, connectat als dispositius d’inserció econòmica, i per altra banda, el servei d’habitatge, des d’on a més de la nova borsa d’habitatge, es té accés a totes les ajudes i promocions d’habitatge jove.
Dèiem que moltes de les propostes de les JERC i d’Esquerra s’han anat assumint progressivament, posàvem com exemple l’emancipació o el dèficit fiscal, ara, ens cal seguir endavant amb aquestes i que assumeixin la principal: la independència. Cada dia som més els qui la compartim, i sens dubte alguna cosa i tenim a veure, ja que el que hem fet ha estat socialitzar i normalitzar l’independentisme, des dels nostres ajuntaments, consells comarcals i des del parlament, al igual que ho hem fet sempre i seguirem fent des de associacions, entitats, ateneus..... Des de qualsevol espai el compromís és seguir treballant per l’emancipació dels joves i per l’emancipació nacional.
ho eren, perquè fer un camp de futbol o la festa major no és una política de joventut. En definitiva, volíem polítiques específiques pels joves i que havien de respondre sobretot, a les necessitats i problemes existents dels joves. I així va néixer el concepte d’emancipació juvenil, que bàsicament parla de formació, treball i habitatge, concepte que han anat assumint diferents opcions polítiques (fa pensar amb allò del concert econòmic o el dèficit fiscal...).
La Secretaria de Joventut i els Ajuntaments hem remat junts en aquesta direcció, des del republicanisme, hem caminat cap la plena ciutadania dels joves sempre amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats. Treballant des de les àrees de joventut de les institucions i aconseguint posar sobre la taula del govern, municipal i nacional, la realitat i les necessitats dels joves. Un exemple d’això, és el fet que a l’Ajuntament de Girona, en aquesta legislatura, el 50% d’habitatge de promoció oficial està destinat a joves. O en el cas de la Generalitat, les mesures d’ocupació juvenil on també intervenen diferents departaments del govern. La plena ciutadania al segle XXI, és una formació de qualitat i en català (a la universitat també s’ha de garantir!) , l’accés al treball i l’habitatge. Per això en el seu moment vam fer una proposta que ara és una realitat, La Xarxa Nacional d’Emancipació. Girona va ser de les primeres oficines joves en formar-ne part. Compta per una banda, amb el servei d’orientació i treball, connectat als dispositius d’inserció econòmica, i per altra banda, el servei d’habitatge, des d’on a més de la nova borsa d’habitatge, es té accés a totes les ajudes i promocions d’habitatge jove.
Dèiem que moltes de les propostes de les JERC i d’Esquerra s’han anat assumint progressivament, posàvem com exemple l’emancipació o el dèficit fiscal, ara, ens cal seguir endavant amb aquestes i que assumeixin la principal: la independència. Cada dia som més els qui la compartim, i sens dubte alguna cosa i tenim a veure, ja que el que hem fet ha estat socialitzar i normalitzar l’independentisme, des dels nostres ajuntaments, consells comarcals i des del parlament, al igual que ho hem fet sempre i seguirem fent des de associacions, entitats, ateneus..... Des de qualsevol espai el compromís és seguir treballant per l’emancipació dels joves i per l’emancipació nacional.
