13.11
2010
2010
Construint el futur; Construint un nou sistema educatiu
Parlar del sistema educatiu és parlar del futur que volem per la nostra societat, és parlar de quin tipus de societat volem, quin tipus de valors, actituds, aptituds i persones volem que conformin en un futur la nostra societat.
Per tant parlar d'educació al cap i a la fi és parlar d'un dels pilars de la nostra societat, i en tant que la societat que vull pel meu país és una societat justa, igualitària, democràtica, participativa i amb esperit crític però alhora constructiu, bona part d'aquesta tasca correspon a aconseguir-la un sistema educatiu públic, universal, de qualitat i en català.
Aquests últims anys ha aparegut el terme “ni-ni”, personalment crec que aquest concepte de persones que ni estudien ni treballen de manera voluntària, rares vegades és realment així.
No és un problema que no vulguin ni estudiar ni treballar, és un problema que ens demostra un error del nostre sistema educatiu, a part que també ens pot mostrar rerefons de famílies desestructurades o problemes d'inserció social o laboral de certs col·lectius.
El nostre sistema educatiu principalment té dos problemes: En aquests últims anys s'ha instaurat la falsa idea que si no estudies i acabes una carrera o grau universitari no has estudiat, tot i tenir un dels nivells més alts d'universitaris dins la nostra població, això no comporta una especialització real de la nostra economia.
És necessari donar la possibilitat a què cada persona es pugui especialitzar en allò en què és realment competent, el motiva, o realment li agrada estudiar i en un futur treballar.
Necessitem per tant desplegar una major i millor oferta formativa, que dignifiqui la concepció de la formació professional, i que permeti que cada persona pugui explotar les seves qualitats més productives per la nostra societat.
Sense deixar de banda tampoc els estudis universitaris, igualment importants, i apostant per un model universitari integrat amb la societat i les empreses, que sigui capdavanter i col·laborador en la recerca i el desenvolupament.
No hem d'oblidar però la concepció territorial que ha de tenir la formació que es doni als cicles formatius i les universitats, per una banda ha de tenir en compte les demandes i inquietuds que tenen els estudiants o futurs estudiants, però per l'altre també ha de tenir en compte la realitat social i laboral en funció de la localització geogràfica on estem.
Tota aquesta reforma ha d'anar acompanyada del desplegament d'un sistema de beques, administrat des de Catalunya, que permeti dotar de recursos a tots aquells estudiants que ho necessitin.
En definitiva, ens toca apostar, i apostar fort, necessitem un nou model educatiu, pel qual ens calen recursos per a dotar-lo de l'estructura i capital humà necessari, i creure realment en que universalitzant l'educació, adequada a cada persona de la nostra societat, és la única manera que tenim per sortir de la crisis i tirar endavant el nostre país, tant social, com política, com econòmicament. Ens tocar ser valents i no retrocedir ni un pas en aquest sentit, i ser ferms exigint el traspàs de totes les competències en matèria de beques, educació, universitats, recerca i innovació. Ja que qui millor que nosaltres mateixos per escollir l'educació que volem per als nostres fills, filles, companys, i companyes que formaran en un futur la societat d'un nou Estat Català.
Aquests últims anys ha aparegut el terme “ni-ni”, personalment crec que aquest concepte de persones que ni estudien ni treballen de manera voluntària, rares vegades és realment així.
No és un problema que no vulguin ni estudiar ni treballar, és un problema que ens demostra un error del nostre sistema educatiu, a part que també ens pot mostrar rerefons de famílies desestructurades o problemes d'inserció social o laboral de certs col·lectius.
El nostre sistema educatiu principalment té dos problemes: En aquests últims anys s'ha instaurat la falsa idea que si no estudies i acabes una carrera o grau universitari no has estudiat, tot i tenir un dels nivells més alts d'universitaris dins la nostra població, això no comporta una especialització real de la nostra economia.
És necessari donar la possibilitat a què cada persona es pugui especialitzar en allò en què és realment competent, el motiva, o realment li agrada estudiar i en un futur treballar.
Necessitem per tant desplegar una major i millor oferta formativa, que dignifiqui la concepció de la formació professional, i que permeti que cada persona pugui explotar les seves qualitats més productives per la nostra societat.
Sense deixar de banda tampoc els estudis universitaris, igualment importants, i apostant per un model universitari integrat amb la societat i les empreses, que sigui capdavanter i col·laborador en la recerca i el desenvolupament.
No hem d'oblidar però la concepció territorial que ha de tenir la formació que es doni als cicles formatius i les universitats, per una banda ha de tenir en compte les demandes i inquietuds que tenen els estudiants o futurs estudiants, però per l'altre també ha de tenir en compte la realitat social i laboral en funció de la localització geogràfica on estem.
Tota aquesta reforma ha d'anar acompanyada del desplegament d'un sistema de beques, administrat des de Catalunya, que permeti dotar de recursos a tots aquells estudiants que ho necessitin.
En definitiva, ens toca apostar, i apostar fort, necessitem un nou model educatiu, pel qual ens calen recursos per a dotar-lo de l'estructura i capital humà necessari, i creure realment en que universalitzant l'educació, adequada a cada persona de la nostra societat, és la única manera que tenim per sortir de la crisis i tirar endavant el nostre país, tant social, com política, com econòmicament. Ens tocar ser valents i no retrocedir ni un pas en aquest sentit, i ser ferms exigint el traspàs de totes les competències en matèria de beques, educació, universitats, recerca i innovació. Ja que qui millor que nosaltres mateixos per escollir l'educació que volem per als nostres fills, filles, companys, i companyes que formaran en un futur la societat d'un nou Estat Català.
