14.11
2011
2011
De la desafecció... a l'acció!
Sóc jove, 22 anys. Estudio Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballo. Tinc problemes i preocupacions, inquietuds i anhels, tenebres i somnis.
Sóc jove i em preocupa especialment la situació laboral que el jovent patim. Em preocupa en primer lloc l'alt nivell d'atur que tenim arreu dels Països Catalans, que pràcticament arriba al 50%. I em preocupa l'altre 50%, perquè sovint hem de treballar en situacions d'esclavitud, amb una precarietat laboral impensable en un país integrat a la Unió Europea. Per això, un dia vaig fer el pas, vaig decidir defensar un model laboral no basat en l'especulació i portar la meva lluita contra la precarietat laboral un pas més enllà, i em vaig afiliar a un sindicat.
Sóc jove i em preocupa el territori. Cal defensar la terra que habitem perquè serà el lloc on viurem nosaltres i els nostres fills. No m'agrada veure valls envaïdes d'asfalt per fer noves carreteres nacionals, muntanyes destrossades per la MAT, comarques tocades de mort per cementiris nuclears o rius sense vida per culpa de transvasaments. M'indigna veure com els de sempre ens destrossen el que és nostre i no lluiten per un nou model territorial i ecològic, o una nova cultura de l'aigua. Per això un dia vaig decidir fer un pas més enllà i passar a col·laborar més estretament, per exemple, amb la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Sóc jove i em preocupen les invasions militars. Crec en un món on imperi la pau i tots siguem solidaris. Un món sense guerres, ni lluites pel petroli o pels recursos d'altres països. Un món on els diners que destinem a les pistoles siguin per a les escoles, on els diners que destinem a canons, avions i els seus accessoris serveixin per fer nous hospitals i ambulatoris. Crec que un món just i en pau és possible, i per això, fa anys, vaig decidir fer un pas més enllà i ajudar als companys i companyes de la Plataforma Aturem la Guerra.
Sóc jove i em preocupa l'educació d'aquest país. Veig amb temor com cada cop es privatitzen més àmbits de la nostra vida, les matrícules a la universitat cada cop són més cares i l'accés a la formació més difícil. Crec que l'educació ha de ser pública, de qualitat i en català, i si la pública es retalla, hem de plantar batalla. Un país amb bons serveis socials és possible i per això vaig decidir fer un pas més i ser delegat de la meva classe o participar a les manifestacions i als moviments estudiantils a instituts i universitats.
Sóc jove i em preocupa la qualitat de la nostra democràcia. Veig cada cop més distància entre representants i representants, i veig com determinats partits volen una democràcia d'un cop cada 4 anys. Crec que els moviments socials tenen molt a dir i molt a aportar. Crec en una democràcia costant, una democràcia de tots basada en valors republicans com la justícia o l'igualtat. Una societat plural i oberta on el companyerisme sigui imperant. Crec que és possible, i per això, a banda de moltes plataformes i activitats culturals, un dia vaig fer un pas més enllà i vaig col·laborar durant molts anys amb l'esplai del meu barri.
Sóc jove i vull canviar les coses. N'estic fart de que els mateixos de sempre maneguin el nostre país pensant en els seus interessos i els dels mercats i mai en el dels nostres ciutadans. Sóc jove i sempre he lluitat i m'he implicat en cada àmbit per intentar lluitar pel que pensava. Sóc jove i crec que podem canviar-ho tot si ens ho proposem i per això fa anys vaig decidir donar un pas més enllà, i vaig entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sóc jove i n'estic fart. I el 20N no vull un canvi que ens porti a la majoria absoluta d'Aznar, ni un canvi que ens traslladi 40 anys enrere, ni un canvi que no sigui canvi, i segueixi amb les polítiques aplicades aquests darrers anys que han vingut marcades per França, Alemanya i la banca.
Sóc jove i no crec en el pasotisme. Lluito per passar de la indignació al compromís i de la desafecció a l'acció. Sóc jove i aniré a votar, perquè l'abstenció no beneficia a ningú. Sóc jove i votaré a un partit que sigui diferent, que trenqui l'hegemonia ideològica de PP – PSOE – CiU. Sóc jove i no votaré nul, perquè crec que hi ha persones i projectes que es mereixen la meva confiança.
Sóc jove i votaré a l'Alfred Bosch, perquè sé que ell representa un compendi de tot el que crec i defenso. Sóc jove i votaré Esquerra Republicana de Catalunya, perquè vull que el meu país, els Països Catalans, sigui un estat lliure i just; i sobretot, perquè ho vull veure.
Sóc jove i em preocupa el territori. Cal defensar la terra que habitem perquè serà el lloc on viurem nosaltres i els nostres fills. No m'agrada veure valls envaïdes d'asfalt per fer noves carreteres nacionals, muntanyes destrossades per la MAT, comarques tocades de mort per cementiris nuclears o rius sense vida per culpa de transvasaments. M'indigna veure com els de sempre ens destrossen el que és nostre i no lluiten per un nou model territorial i ecològic, o una nova cultura de l'aigua. Per això un dia vaig decidir fer un pas més enllà i passar a col·laborar més estretament, per exemple, amb la Plataforma en defensa de l'Ebre.
Sóc jove i em preocupen les invasions militars. Crec en un món on imperi la pau i tots siguem solidaris. Un món sense guerres, ni lluites pel petroli o pels recursos d'altres països. Un món on els diners que destinem a les pistoles siguin per a les escoles, on els diners que destinem a canons, avions i els seus accessoris serveixin per fer nous hospitals i ambulatoris. Crec que un món just i en pau és possible, i per això, fa anys, vaig decidir fer un pas més enllà i ajudar als companys i companyes de la Plataforma Aturem la Guerra.
Sóc jove i em preocupa l'educació d'aquest país. Veig amb temor com cada cop es privatitzen més àmbits de la nostra vida, les matrícules a la universitat cada cop són més cares i l'accés a la formació més difícil. Crec que l'educació ha de ser pública, de qualitat i en català, i si la pública es retalla, hem de plantar batalla. Un país amb bons serveis socials és possible i per això vaig decidir fer un pas més i ser delegat de la meva classe o participar a les manifestacions i als moviments estudiantils a instituts i universitats.
Sóc jove i em preocupa la qualitat de la nostra democràcia. Veig cada cop més distància entre representants i representants, i veig com determinats partits volen una democràcia d'un cop cada 4 anys. Crec que els moviments socials tenen molt a dir i molt a aportar. Crec en una democràcia costant, una democràcia de tots basada en valors republicans com la justícia o l'igualtat. Una societat plural i oberta on el companyerisme sigui imperant. Crec que és possible, i per això, a banda de moltes plataformes i activitats culturals, un dia vaig fer un pas més enllà i vaig col·laborar durant molts anys amb l'esplai del meu barri.
Sóc jove i vull canviar les coses. N'estic fart de que els mateixos de sempre maneguin el nostre país pensant en els seus interessos i els dels mercats i mai en el dels nostres ciutadans. Sóc jove i sempre he lluitat i m'he implicat en cada àmbit per intentar lluitar pel que pensava. Sóc jove i crec que podem canviar-ho tot si ens ho proposem i per això fa anys vaig decidir donar un pas més enllà, i vaig entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Sóc jove i n'estic fart. I el 20N no vull un canvi que ens porti a la majoria absoluta d'Aznar, ni un canvi que ens traslladi 40 anys enrere, ni un canvi que no sigui canvi, i segueixi amb les polítiques aplicades aquests darrers anys que han vingut marcades per França, Alemanya i la banca.
Sóc jove i no crec en el pasotisme. Lluito per passar de la indignació al compromís i de la desafecció a l'acció. Sóc jove i aniré a votar, perquè l'abstenció no beneficia a ningú. Sóc jove i votaré a un partit que sigui diferent, que trenqui l'hegemonia ideològica de PP – PSOE – CiU. Sóc jove i no votaré nul, perquè crec que hi ha persones i projectes que es mereixen la meva confiança.
Sóc jove i votaré a l'Alfred Bosch, perquè sé que ell representa un compendi de tot el que crec i defenso. Sóc jove i votaré Esquerra Republicana de Catalunya, perquè vull que el meu país, els Països Catalans, sigui un estat lliure i just; i sobretot, perquè ho vull veure.
