ACTUALITAT: OPINIONS

Sense haver sortit completament encara de la darrera crisi financera, l’actual situació sanitària i socioeconòmica ens n’ha portada una altra; aquest vegada, però, causada per una epidèmia. Així doncs, no podem dir que hi hagi agents econòmics culpables de l’arribada de la pandèmia (tot i l’agreujament provocat per fenòmens com la globalització). Ara bé, on sí podem trobar culpables és en el context en què ens trobàvem alhora que en les futures conseqüències socials que es derivin de la situació actual. El que cal, però, és actuar perquè el pes de l’esdevenir no recaigui, un cop més, sobre les de sempre: les persones vulnerables. I és que la generació juvenil actual només coneix una realitat: les crisis econòmiques.

La situació actual ha fet evident la importància de la societat del benestar, que és clau en societats com la nostra. I és que és en moments de crisi quan allò públic pren més sentit. Tenim, però, un sector públic encongit a causa de dècades d’austeritat de tots colors: d’aquí, d’allà i de més enllà. Retallades que han suposat menys llits hospitalaris, sobrecàrregues de centres sanitaris i manca de materials i personal, imprescindibles per a la cura dels infectats. Retallades que no només s’han traslladat al món sanitari sinó que també han eixamplat la bretxa educativa, la digital i la social. Per tant, caldrà retre comptes a qui ens ha governat fent ús de la tisora a tort i a dret.
 
Ara toca més que mai governar amb l’únic objectiu de contenir i reduir l’impacte de l’epidèmia actual i les futures conseqüències que se’n derivin. Moltes de les decisions públiques que es prenguin avui han de ser permanents i romandre quan sortim de la crisi. Ens cal guanyar sobirania popular: l’afany de centralització ens porta a homogeneïtats enganyoses i tardances en l’actuació, com ha quedat àmpliament palès. Hem de construir socialment per tal que ningú es quedi enrere. Un futur just, amb equitat, igualtat d’oportunitats, que minimitzi tot tipus de desigualtats. Hem de revertir les privatitzacions i tornar a fer vertaderament públics aquells serveis essencials.
 
Tenim una oportunitat perquè mai més el benefici de les empreses s’avantposi a la vida. Perquè mai més sigui la ciutadania qui socialitzi les pèrdues. Volem un futur feminista, que posi la vida al centre.