18.11
2011
2011
El 10A vam aprendre que junts podem arribar lluny
Ara fa 7 mesos que Barcelona, la capital de Catalunya, com van fer altres pobles i ciutats abans, el 10 d’abril, celebrava als seus barris i carrers una consulta ciutadana sobre la independència de Catalunya. Aquell procés, que alguna gent va titllar d’* il·legal*, de *foc d’encenalls* o de *més que possible fracàs* va acabar essent una autèntica lliçó de mobilització ciutadana a favor del dret de decidir. Vam sorprendre a tothom, també a nosaltres mateixos.
El passat 10 d’abril, més d’un quart de milió de barcelonins van participar en la consulta sobre la independència. I ho vam aconseguir tots sols, amb la feina dels voluntaris i les voluntàries. De fet, vam comptar amb les traves de l’Ajuntament de Barcelona governat pel PSC, que no ens van voler cedir espais municipals per posar-hi les urnes de vot. Malgrat els impediments, els més de 7.000 de voluntaris de Barcelona Decideix vam sortir al carrer i vam recollir fins a 257.645 vots a favor de l’autodeterminació, és a dir, un gens menyspreable 21,37% del cens. No podem oblidar que la consulta era organitzada per voluntaris, que no era vinculant i que la consulta sobre la reforma de la Diagonal, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, no va poder superar el 12% de participació.
Aquell diumenge vam fer història. Hi va haver gent que va votar a favor de la independència, una majoria aclaparadora. Però també hi va haver gent que va votar en contra, fent palès que tot i no estar a favor d’un Estat català volien exercir el seu dret de decidir el futur de Catalunya. Un dret que, malauradament, a dia d’avui ens és negat per l’Estat espanyol.
Arribar a l’èxit de la consulta no va ser una tasca gens fàcil. Vam ser molts els que vam estar treballant més d’un any, buscant complicitats amb entitats i associacions, engrescant voluntaris, recollint vot anticipat, explicant què volíem fer a totes les comunitats lingüístiques de la capital de Catalunya… No vam parar fins aconseguir complicitats de tot tipus per donar a conèixer la consulta. I ens en vam sortir.
Per mi el 10A va ser un punt d’inflexió en la meva vida. És un dels motius que m’han empès a implicar-me en la política. Vaig conèixer molt bona gent, vam aconseguir sumar moltes sensibilitats, vam riure, vam plorar, ens vam emocionar junts. I estic molt orgullós d’haver-hi pogut participar.
L’endemà del 10A, amb la ressaca dels resultats, fent balanç, vaig ser conscient que havíem après moltes coses. La més important d’elles és que quan ens posem d’acord i treballem junts amb passió per un objectiu comú: les coses surten bé. Encara ara se’m posa la pell de gallina quan penso el que vam aconseguir. Vam suar la cansalada, però ho vam fer possible.
Penso doncs, que aquest ha de ser l’esperit que ens ha de guiar d’ara fins a la victòria final. Hem d’aconseguir la independència de Catalunya per viure en una societat millor on la justícia social vetlli pel benestar de totes les persones i s’atengui a les demandes dels més necessitats. Per això cal que entre tots fem passes endavant en la consecució del nostre somni. I aquest és l’esperit que portaré amb mi a Madrid.
Aquell diumenge vam fer història. Hi va haver gent que va votar a favor de la independència, una majoria aclaparadora. Però també hi va haver gent que va votar en contra, fent palès que tot i no estar a favor d’un Estat català volien exercir el seu dret de decidir el futur de Catalunya. Un dret que, malauradament, a dia d’avui ens és negat per l’Estat espanyol.
Arribar a l’èxit de la consulta no va ser una tasca gens fàcil. Vam ser molts els que vam estar treballant més d’un any, buscant complicitats amb entitats i associacions, engrescant voluntaris, recollint vot anticipat, explicant què volíem fer a totes les comunitats lingüístiques de la capital de Catalunya… No vam parar fins aconseguir complicitats de tot tipus per donar a conèixer la consulta. I ens en vam sortir.
Per mi el 10A va ser un punt d’inflexió en la meva vida. És un dels motius que m’han empès a implicar-me en la política. Vaig conèixer molt bona gent, vam aconseguir sumar moltes sensibilitats, vam riure, vam plorar, ens vam emocionar junts. I estic molt orgullós d’haver-hi pogut participar.
L’endemà del 10A, amb la ressaca dels resultats, fent balanç, vaig ser conscient que havíem après moltes coses. La més important d’elles és que quan ens posem d’acord i treballem junts amb passió per un objectiu comú: les coses surten bé. Encara ara se’m posa la pell de gallina quan penso el que vam aconseguir. Vam suar la cansalada, però ho vam fer possible.
Penso doncs, que aquest ha de ser l’esperit que ens ha de guiar d’ara fins a la victòria final. Hem d’aconseguir la independència de Catalunya per viure en una societat millor on la justícia social vetlli pel benestar de totes les persones i s’atengui a les demandes dels més necessitats. Per això cal que entre tots fem passes endavant en la consecució del nostre somni. I aquest és l’esperit que portaré amb mi a Madrid.
