El 14 de març va ser el Dia Internacional d’Acció contra les Preses i en Defensa dels Rius, l’Aigua i la Vida. Certament hi ha dies per a tot, però ens han de servir per reflexionar sobre la importància d'allò que reivindiquen. Són l'excusa perfecta per formar-nos sobre un tema concret i poder, d'aquesta manera, tenir-los presents la resta de l'any. No caiguem en l'error: els rius s'han de defensar tot l'any i no només el 14 de març de la mateixa manera que som feministes més enllà del 25 de novembre o republicans més enllà del 14 d'abril.
Si el 22 de març ja tenim el Dia Mundial de l'Aigua, perquè necessiten els rius un dia específic? No és casualitat que les societats s'hagin desenvolupat a les ribes de grans rius com el Tigris i l'Eufrates o el Nil. La disponibilitat d'aigua dolça és imprescindible per a la nostra vida.
Ara bé, els rius són ecosistemes sensibles que reben fortes pressions humanes: des de l'extracció d'aigua a la seva contaminació passant per les modificacions que fem dels seus cursos. Hem de ser molt conscients que sovint aquestes pressions no es generen directament sobre els rius sinó sobre la terra, sobre les aigües del subsòl, els aqüífers. El que tenim sota nostre està interrelacionat i només en veiem una petita part.
Alhora, hem de ser conscients que allò que fem a les parts altes dels rius té resultats a les parts baixes. Els rius són transportadors de sediments i modeladors del paisatge: els deltes són el testimoni de tot el vitge dels rius fins arribar al mar. Tot allò que freni els sediments, com les preses, evitarà la formació dels deltes, abocant al seu retrocés i desaparició amb els anys tal com veiem de forma preocupant a l'Ebre.
Aquest passat mes de gener vam posar la vista sobre els rius a les Comarques Gironines. El Temporal Glòria va posar de manifest la seva força i tossuderia: són els rius qui decideixen per on passen i en el moment en què ho hem volgut canviar han insistit en demostrar-ho. Hem de ser nosaltres qui ens adaptem al pas del riu i no ell qui s'adapti als nostres capricis constructius. I això cada vegada ho haurem de tenir més present ja que el canvi climàtic accentuarà la freqüència i potència de les inundacions.
Els efectes del Glòria continuen ben visibles a dia d'avui. La Tordera, el Ter o el Fluvià encara tenen un aspecte devastador, el pas de l'aigua es va emportar tot el que va trobar: pedres, arbres i deixalles. El paisatge és canviant i hem de defugir de la utòpica eternitat. Tanmateix, és sostenible aquest ritme de canvi? Podem seguir abusant dels recursos hídrics i acceptant tenir els rius secs? Si ens emportem l'aigua dels rius, qui regarà les seves riberes?