2020
Hi ha un fantasma que recorre Europa i aquest fantasma, malauradament, és el d'una època de polítiques populistes, plenes d'odi, racisme, xenofòbia, masclisme, homofòbia... parlo del ressorgir de l'extrema dreta i la clau per combatre-la és mirar el passat per saber com funciona l’extrema dreta actual.
Per començar, parlem d'Alemanya als anys vint, després de la primera guerra mundial, una època de crisi, de malestar social dins de la república de Weimar (inflació, males condicions de vida de la classe obrera, etc.). Crisi però, alhora, aquest règim imperfecte era més lliure i de ment oberta. Al Berlín d’aquella època, trobem cert alliberament sexual, social i, fins i tot, alguns bars d'ambient, cosa que s'acabarà amb la pujada al poder de Hitler. Entre altres coses, Hitler, en el seu discurs, va utilitzar el tractat de Versalles, la crisi econòmica i la insatisfacció social (semblant als moments actuals) per presentar-se com la solució a un estat impotent davant la violència revolucionària. La violència també alimentava la retòrica antiliberal i anticapitalista de comunistes i socialistes revolucionaris, alliberant-los d'aquest compromís incòmode que mantenien els socialdemòcrates amb el règim representatiu burgès.
Per tant, Hitler, en els seus discursos, diu que és la solució davant de la República de Weimar, que no soluciona els problemes de la gent. Aquesta imatge de Hitler com a solució als problemes de la gent fa que agafi més acceptació social. El nazisme utilitza elements del passat (com fa exactament Vox amb el passat d'Espanya) per buscar la glòria del poble Alemany i parla de la difícil situació de l'Alemanya per tal d'arribar a un sector ampli de la societat o parlar de la ineficiència de la República de Weimar. I una de les idees utilitzades per Hitler és que la classe treballadora havia estat deixada de banda per un estat incapaç de mantenir els beneficis per desocupació i on els treballadors sabien que els seus fills tenien poques perspectives de millora social.Hitler busca culpables d’aquesta situació en els jueus i en el règim d'aquella època. tal com fa Santiago Abascal que, en un temps incert, de crisi i de malestar social, busca culpables en la immigració i es presenta com la solució. I, a poc a poc però sense descans, va deixant anar un discurs xenòfob, racista i homòfob com malauradament hem vist aquests dies.
La clau per combatre el feixisme és la tan qüestionada memòria històrica perquè la recepta de la "nova" extrema dreta és la mateixa que l'extrema dreta del segle passat, amb un discurs adaptat als nous temps. Ara no els cal publicar un "Mein kampf", perquè ja tenen les xarxes socials per propagar el seu discurs d'odi. Si coneixem el passat, podrem entendre el present i, per això, en aquests temps d'incerteses, haurien d'estar més que mai d'actualitat Primo Levi i Walter Benjamin. Per tant, ens hem d'unir per plantar cara al feixisme que, malauradament, a Espanya queda impune per culpa del règim del 78 i no se'l combat com s'hauria de combatre.
