14.11
2010
2010
I tu, què?
Si a un extraterrestre se li acudís posar el peu Catalunya durant aquests dies arribaria bàsicament a dues conclusions. En primer lloc, lògic, el nostre amic interplanetari se n’adonaria que la comunitat que formem els catalans i catalanes és ben diferenciada de la que configuren els qui viuen més enllà de la Franja. I en segon lloc, si s'informés pels titulars crec que malauradament acabaria creient que el jovent d’aquest país és gandul. Faig aquesta afirmació perquè al llarg dels darrers dies ha ressonat en diversos mitjans de comunicació un ritornello, que ja va adquirint condició de desagradable i de mal gust, en relació al seguit de mesures de caire econòmic i social per incentivar al jovent que ni estudia ni treballa. Els popularment coneguts com a Ni-Ni.
Sembla que ara precisament en el període electoral el jovent de Catalunya sigui mandrós, gandul i no tingui ambició pel seu futur i el del país. A tot arreu podrem trobar persones de qualsevol edat i sexe espavilades, actives, hiperactives, mandroses o d'anar fent. Però no pas per això podem generalitzar aquest concepte tan perniciós i altament contaminant a tota l'espècie humana i encara menys estendre’l a tota la joventut. El jovent és un valor de present a més del 'suat' ja valor de futur, això és innegable; tanmateix també constitueix un termòmetre de l’estat de salut del nostre país i és per aquest motiu que cal combatre les imatges i arquetips creats amb voluntat estigmatitzadora i de curta volada, per pur interès electoralista com estan fent el PSC i CiU.
Socialistes i convergents han entrat en una subhasta per oferir gangues i cures miraculoses per aixecar el “mandrós” jovent català del sofà i posar-lo a treballar (i a votar?). Nosaltres no acudim a la cita electoral amb cap remei miraculós ni amb cap ganga. Acudim amb l’aprovació de les lleis de drets dels infants de Catalunya i la llei de polítiques de joventut com a carta de presentació. Acudim amb satisfacció d’haver implantat la Xarxa d’Emancipació Juvenil, d’haver omplert de contingut i transversalitat la Secretaria de Joventut i amb la presentació de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya. I per si no fos prou, volem seguir avançant en aquesta direcció, donar desplegament a aquestes eines i aprofundir en les millores que calguin. Esquerra i les les JERC creiem en la joventut com a element actiu de canvi i som plenament conscients que un procés d’emancipació nacional no pot anar deslligat d’un procés d’emancipació juvenil i d’una joventut lligada i compromesa amb el seu entorn.
No podem obviar que l’actual crisi econòmica està ofegant les classes treballadores i molt especialment als i les joves, els quals en aquest impàs de la vida adolescent a la vida adulta estan rebent les batzegades potser més dures d’una crisi econòmica a la que la socialdemocràcia europea, en plena desfeta ideològica, està responent amb retallades socials com les reformes laborals o de pensions en comptes d’incentivar un canvi en el model productiu i mesures quirúrgiques, específiques, per a aquest segment de la població.
Mai abans Catalunya havia disposat d’una joventut tant en principi preparada que, al seu torn, corre el risc de ser més pobre o amb una vida més a precari que la seva generació predecessora. La crisi econòmica està fent estralls entre els i les joves i és per això que cal prestar especial atenció en el col·lectiu juvenil, facilitar la seva incorporació al mercat de treball en comptes d’agilitar la seva sortida i posar al seu abast els instruments necessaris per facilitar la seva emancipació com a joves, com a persones i com a membres d’aquesta societat. Catalunya com a país i com a societat no es pot permetre tenir un 25% de la societat que se senti com una crossa, com un convidat de pedra en situació d’inestabilitat personal i laboral constant.
Els joves com a membres d’aquesta societat teniu els vostres drets i els vostres deures. No us canseu mai de reclamar-los ni tampoc d’exercir-los ja que ningú més ho farà com vosaltres. Un d’aquests drets és el dret a vot. Votar és un exercici democràtic i de responsabilitat envers la societat. El país que volem fer des d’Esquerra i les JERC és un país de gent valenta que alça la veu i que quan cau torna a alçar-se i camina. Un país de gent compromesa que vol decidir el seu futur i construir lliurement el seu país, lluny de les lligadures convergents amb els poders econòmics i la cohabitació amb el poder central de Madrid i de les nostàlgies socialistes d’entesa amb l’Estat, dinamitades i enterrades amb la sentència de l’Estatut. Som l'esquerra autocentrada i ambiciosa nacionalment i socialment, És per això, que ningú votarà per vosaltres, no ho faran els vostres pares ni tampoc els vostres amics. El vostre vot és una eina que teniu com a membres de la societat i com a col·lectiu per fer de la democràcia un instrument útil i de canvi social i polític enfront els poders econòmics i per fer-nos respectar com a país. Per tot això jo avui et pregunto, i tu què? Et penses quedar a casa? Exerciràs el teu dret a vot, que tant ha costat d'aconseguir?
Socialistes i convergents han entrat en una subhasta per oferir gangues i cures miraculoses per aixecar el “mandrós” jovent català del sofà i posar-lo a treballar (i a votar?). Nosaltres no acudim a la cita electoral amb cap remei miraculós ni amb cap ganga. Acudim amb l’aprovació de les lleis de drets dels infants de Catalunya i la llei de polítiques de joventut com a carta de presentació. Acudim amb satisfacció d’haver implantat la Xarxa d’Emancipació Juvenil, d’haver omplert de contingut i transversalitat la Secretaria de Joventut i amb la presentació de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya. I per si no fos prou, volem seguir avançant en aquesta direcció, donar desplegament a aquestes eines i aprofundir en les millores que calguin. Esquerra i les les JERC creiem en la joventut com a element actiu de canvi i som plenament conscients que un procés d’emancipació nacional no pot anar deslligat d’un procés d’emancipació juvenil i d’una joventut lligada i compromesa amb el seu entorn.
No podem obviar que l’actual crisi econòmica està ofegant les classes treballadores i molt especialment als i les joves, els quals en aquest impàs de la vida adolescent a la vida adulta estan rebent les batzegades potser més dures d’una crisi econòmica a la que la socialdemocràcia europea, en plena desfeta ideològica, està responent amb retallades socials com les reformes laborals o de pensions en comptes d’incentivar un canvi en el model productiu i mesures quirúrgiques, específiques, per a aquest segment de la població.
Mai abans Catalunya havia disposat d’una joventut tant en principi preparada que, al seu torn, corre el risc de ser més pobre o amb una vida més a precari que la seva generació predecessora. La crisi econòmica està fent estralls entre els i les joves i és per això que cal prestar especial atenció en el col·lectiu juvenil, facilitar la seva incorporació al mercat de treball en comptes d’agilitar la seva sortida i posar al seu abast els instruments necessaris per facilitar la seva emancipació com a joves, com a persones i com a membres d’aquesta societat. Catalunya com a país i com a societat no es pot permetre tenir un 25% de la societat que se senti com una crossa, com un convidat de pedra en situació d’inestabilitat personal i laboral constant.
Els joves com a membres d’aquesta societat teniu els vostres drets i els vostres deures. No us canseu mai de reclamar-los ni tampoc d’exercir-los ja que ningú més ho farà com vosaltres. Un d’aquests drets és el dret a vot. Votar és un exercici democràtic i de responsabilitat envers la societat. El país que volem fer des d’Esquerra i les JERC és un país de gent valenta que alça la veu i que quan cau torna a alçar-se i camina. Un país de gent compromesa que vol decidir el seu futur i construir lliurement el seu país, lluny de les lligadures convergents amb els poders econòmics i la cohabitació amb el poder central de Madrid i de les nostàlgies socialistes d’entesa amb l’Estat, dinamitades i enterrades amb la sentència de l’Estatut. Som l'esquerra autocentrada i ambiciosa nacionalment i socialment, És per això, que ningú votarà per vosaltres, no ho faran els vostres pares ni tampoc els vostres amics. El vostre vot és una eina que teniu com a membres de la societat i com a col·lectiu per fer de la democràcia un instrument útil i de canvi social i polític enfront els poders econòmics i per fer-nos respectar com a país. Per tot això jo avui et pregunto, i tu què? Et penses quedar a casa? Exerciràs el teu dret a vot, que tant ha costat d'aconseguir?
