ACTUALITAT: OPINIONS

El dia 9 de maig de 1950, gairebé cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el ministre d’Afers Exteriors de França, Robert Schuman, anunciava la proposta del seu govern de crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. Allà naixia un projecte polític que cercava una marc de pau i diàleg entre les nacions europees històricament embrancades en conflictes armats. Sobre la base de la mútua cooperació en afers d’interès compartit –en aquell moment, la gestió de les matèries primeres bàsiques per fer la guerra-, es proposava edificar un projecte de convivència i ciutadania conjunta. La declaració Schuman es considera l’embrió de la Unió Europea.
 

Gairebé 64 anys després de la declaració Schuman, aquesta Europa somniada es troba en una profunda crisi de creixement. 28 estats formen part de les institucions comunitàries i un bon nombre d’aquests operen amb una única moneda. Però la sensació de desànim col·lectiu és profunda.

La integració econòmica (parcial i condicionada) i les reticències estatals a la unió política han generat una imatge de la Unió Europea d’espai de mercadeig d’interessos i imposicions lobístiques poc atractiu. Aquesta Unió que s’ha fet gran, encara no ho madurat prou. I cal canviar-la, des de dins.

Ens presentem a aquestes eleccions europees del 25 de maig per defensar les aspiracions del país de ser present a Europa amb veu pròpia. Però, també, aspirem a una reforma profunda de la Unió Europea. Aspirem a què la UE recuperi l’esperit fundacional de la declaració Schuman, i que retorni al camí iniciat amb l’aprovació del Tractat de la Unió Europea de 1992 –“el Tractat de Maastricht”-, se superava la dimensió econòmica de la Unió i s’introduïa el reconeixement de drets de ciutadania europeus, fora de les normatives de cada estat.

A la lluita contra la tirania dels mercats i l’asfíxia del deute, s’hi afegeix en aquestes eleccions europees la lluita contra la intolerància. La convivència en un marc de llibertats i drets de ciutadania compartits es troba es escac per l’atac despietat de les forces d’extrema dreta al conjunt de la Unió. Aquesta Europa unida que neix com a reacció a la barbàrie feixista, es troba ara amenaçada per l’extrema dreta arreu: des d’Alba Daurada a Grècia, fins al Partit per la Llibertat a Holanda, passant pel Front Nacional francès, el VOX espanyol o els més nostrat Plataforma per Catalunya o Ciutadans. Un popurri populista que combat ferotgement tot allò que conforma el nucli fundacional de la Unió.

I per si no fos prou, en aquests comicis els catalans ens hi juguem el nostre ser. El proper 25 de maig hem d’aprofitar la cita amb les urnes per començar el nou país. Volem ser un nou Estat dins la UE per treballar per a una Europa nova: una Europa concebuda des del progrés, més democràtica i més cohesionada, al servei dels ciutadans.

Estem compromesos en la construcció federal europea, en situar les competències allà on corresponen, segons un model racional i eficient d'autogovern. Volem confiar la gestió comuna dels grans reptes en matèria alimentària, energètica, demogràfica i ambiental al costat dels països avançats, amb el seny ordenador de l'Europa fundacional, la democràtica, oberta i racional.

Avui Europa i Catalunya es juguen el seu futur, volem capgirar l'austeritat i transformar-la en reactivació econòmica, indústria, economia verda i ocupació. Cal aprofitar el talent dels joves i posar-lo en funcionament. Apostem per un canvi a la UE per assolir un Acord pel Deute que inauguri una nova etapa de prosperitat i creixement. Defensem una Europa Social que promogui un Pacte de Cohesió i Benestar per lluitar contra l'augment de la pobresa i la desigualtat.
Volem una República Catalana en l’Europa que somniava Schuman.