ACTUALITAT: OPINIONS

Ho se, vaig tard perquè el dia de l’orgull era diumenge i perquè les declaracions del senyor Duran i Lleida són del 18 de juny. És més, vaig tard perquè aquest dilluns mateix teníem la sentència de l’Estatut i, per tant, aquesta polèmica queda, com totes les altres, relegada en un segon pla i apartada de l’actualitat. Resulta, però, que m’he decidit a entrar al blog d’en Duran i quan he llegit el text i la pila de comentaris que acumula, he pensat que no podia quedar-me callat.

Vull començar dient que felicito el senyor Josep Antoni Duran i Lleida. No em posaré a contraargumentar el seu article o a explicar perquè no té raó (perquè, no en dubteu, no té gens ni mica de raó), sinó que el felicitaré plenament per sortir de l’armari i declarar-se, gràcies als seus comentaris i opinions, el que podríem definir com a homòfob.

Ja era hora! Feia temps que tenia ganes de sentir-lo allunyant-se del que es considera “políticament correcte”! Ara ho ha dit: li sembla bé que hi hagi clíniques que proporcionin tractaments per curar l’homosexualitat i critica la intenció de la generalitat d’investigar aquestes clíniques (que cometen frau, perquè al no ser una malaltia, no és curable). Per tant, senyor Duran, el felicito per quarta o cinquena vegada! Escolti’m, si vostè no troba bé això de ser “maricón” “bollera” o “travolo”, digui-ho, digui-ho sense por! No veu que és el que la gent necessita sentir per veure-ho clar?

Ara fa uns mesos llegíem la proclamació de Santi Vila com a candidat per a la circumscripció de Girona com si fos la revolució mundial (perquè resulta que es gai i serà candidat de convergència). El senyor Duran no va poder assistir a l’acte, si no recordo malament, per motius personals, però si que va poder assistir al les altres proclamacions de candidats que es van fer el mateix dia (és que aquell dia, els convergents es van llevar maratonians i van decidir proclamar a tort i a dret, però això ja seria un altre tema). No és que no hi pogués assistir perquè sigui un homòfob convençut! No home, no! Que va!

Doncs això, que CDC té un grup dins seu anomenat “Convergais”, proclama a Santi Vila com a candidat i, per tant, vol dir que s’obren de ment i veuen la llum (que ningu es pensés que és un gest electoral, perquè CIU ara mateix no pensa pas en les eleccions, oi?). Mentrestant, UDC diu que el més normal és voler curar-se de l’homosexualitat. Encara me’n surt algun i em diu que això ho diu en Duran, que no tothom pensa així a UDC. Automàticament responc que si no pensen com els seus líders, que no els votin o no els donin suport, que no em vinguin amb “cuentos”.

 

Per tant, recopilem: a CDC no són homòfobs ( més vots! Més vots!) però a UDC si (més vots! Més vots!). Veus que bé? Així agafen vots per totes bandes! Vés no passi el dia de les eleccions, que a alguna urna de les que hi ha al col·legi electoral de sota casa, passi un gai, lesbiana o trans que voti Convergència i, tot seguit, un homòfob a la mateixa urna voti Unió. Pobres, votarien convençuts de que voten conseqüentment i no sabrien que voten, al cap i a la fi, el mateix! Potser que algu els ho expliqui no?

 

Al mateix temps, Esquerra impulsa lleis com la d’adopció per part de parelles homosexuals que ajuden al col·lectiu i, Joan Puigcercós, és l’únic candidat a la presidència de la Generalitat que assisteix a la manifestació del dia 28.

No cal que digui, res més, no trobeu?