< Tornar enrere

ACTUALITAT: OPINIONS

10.10
2013
Parlem de dignitat!

Fora dels cercles intoxicats pel discurs ultra-liberal de Madrid però empapats del nacional-catolicisme més antic i typical spanish, estic segur que hi ha d’haver algú que intenta entendre el que està passant als Països Catalans.

Fins i tot estic segur que els afèrrims defensors de les terceres i quartes vies ho poden entendre. I fins i tot aquells que per no haver-se de mullar intenten crear dicotomies i discrepàncies entre dues coses que van de la mà, com són el progrés social i el progrés nacional dels Països Catalans.

Sortosament al nostre país, hem aconseguit construir un discurs en positiu, i integrador al voltant de la qüestió de construir un nou estat. Fet que sempre ha estat lligada en paral·lel a construir un nou estat millor, no per fer un nou estat més petit on ens coneguem tots, si no perquè creiem que podem gestionar els nostres propis recursos i en definitiva les nostres vides millor del que els actuals gestors ho fan.

No anem en contra de ningú, anem a favor de tu, del veí del costat de casa que va arribar a Catalunya fa 50 anys, dels seus fills, i del que va arribar tan sols fa 10 anys, pel que ha viscut sempre aquí, per la dona de la botigueta de diaris, i l’home que fa pa, pels estudiants, per la nostra gent gran, i sobretot perquè aquelles persones que passem per situacions difícils tinguin un futur, pels joves aturats, pels que no poden pagar la matrícula, pels treballadors en situacions precàries, pels treballadors aturats, i per les persones afectades per un desnonament, o les accions preferents.

En aquest article no vull aportar dades sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, ni de la seva més que demostrada capacitat per assumir les pensions i totes les despeses pròpies d’un estat del benestar normal i corrent. Hi ha nombrosos i contrastats estudis que ho ratifiquen i que ho demostren.

Últimament però em dolen bastant alguns discursos de l’estil: “Mentre només pensen amb la independència... retallen les pensions, l’educació, les beques, les ajudes a la dependència, tanquen hospitals, retallen salaris, treuen pagues dobles” entre d’altres... Intentant disparar a aquelles persones d’esquerres i independentistes, i intentant fer-los trontollar el seu suport cap a la independència, o simplement per purs interessos partidistes.

Malgrat que això és cert i passa, que estem assistint al desmantellament del nostre estat del benestar, quina solució podem aportar a totes aquestes destralades als nostres drets socials? A Espanya hi ha 2 fets que impedeixen solucionar això, una majoria absoluta del PP (compte, perquè això quasi 11 milions de persones que van donar-los lliurement el seu vot) i que a més del PP la recepta preferida per solucionar qualsevol tipus de conflicte d’aquestes persones és embolicar-se amb la bandera i fer qualsevol cosa, menys dialogar. I el segon un sistema econòmic, financer, i polític obsolet, caduc, i en alguns casos corrupte, sovint dominat per les elits o els fills i nets dels que van guanyar la guerra civil.

Llastimosament sembla que segueixin la mateixa mentalitat que l’any 39, les amenaces de bombardeig, de sang, abolició de l’autonomia, i prohibicions estan a l’ordre del dia. I això es plasma en pressupostos com els que es presenten a Espanya per l’any 2014, on els Països Catalans en sortim molt mal parats. Tanmateix no ens poden enviar els tancs, però ens tanquen l’aixeta dels recursos que han de finançar la nostra sanitat, la nostra educació, les ajudes a les persones dependents, etc.

Si no gestionem des de Catalunya els recursos que generem totes i tots nosaltres amb el nostre treball, esforç i enginy és impossible que puguem aturar el desmantellament de l’estat del benestar i les retallades als nostres drets socials. I ara per ara, i això ja fa 300 anys que dura, la única alternativa viable per resoldre aquesta qüestió és la independència.

I que ningú s’ho cregui, no volem la independència per aixecar-nos cada dia i hissar la senyera mentre ballem una sardana amb la barretina, i mentre observem contents com els Mossos d’Esquadra multen castellanoparlants, no.

Volem la independència per construir una República Catalana, socialment justa, que amb els recursos que generem fruït del nostre esforç, l’estat els utilitzi per proveir uns serveis públics de qualitat. On aquells estudiants que ho necessitin puguin accedir a la formació o bé perquè és gratuïta o bé perquè disposen de beques per fer-ho, que garanteixi que a cap persona se li pugui tallar la llum o l’aigua del lloc on viu, on els joves en atur i les persones aturades puguin tenir oportunitats de feina, de formació, o que la República Catalana garanteixi una Renda Mínima Universal. (No cal que s’hi esforci ningú, els nombrosos estudis econòmics indiquen que a Catalunya es generen suficients recursos econòmics com per assumir tot això, sí, sí, les pensions (totes) també).

En definitiva, volem viure dignament, volem que tota la gent d’aquest país visqui dignament. I com que estem segurs que la majoria de la societat catalana vol viure dignament volem votar-ho, que democràticament la societat digui que sí, i començar junts la construcció d’un nou país on puguem viure amb dignitat.

I finalment, per tancar el cercle, per qui encara tingui dubtes, malgrat no haver de caure amb tics paternalistes ni de superioritat, però cal que aquelles persones de la resta de l’Estat Espanyol que poden entendre el que passa als Països Catalans agafin les regnes, perquè aquelles persones que viuen a Espanya també tenen dret a tenir una vida digna, com nosaltres.

No vol dir que l’objectiu que tenen al davant sigui fàcil, però es poden aprofitar de la situació que es generi a Catalunya per fer un cop d’efecte, i un cop de puny sobre la taula, els moviments progressistes i d’esquerres espanyols haurien d’agafar el toro per les banyes, i posicionar-se a favor de la convocatòria d’un referèndum, al mateix temps que si guanya l’opció independentista estar al lloc adequat per poder agafar el timó del nou Estat Espanyol i construir-lo sobre uns fonaments democràtics, amb transparència i la participació de tota la societat, que sigui capaç de reconduir el sistema polític i econòmic actualment obsolet, i no resignar-se a fer seguidisme dels hereus d’aquells que van guanyar la guerra civil, i es posi al servei de les persones.

Molt poca gent pot estar en contra que tothom ha de tenir una vida digna... fem-ho possible!

Opinió
  • Pau Presas i Bertran
  • 30/11/2021
  • t: @
  • b: