ACTUALITAT: OPINIONS

L’educació de la dictadura franquista espanyola va aconseguir imposar-nos models tradicionals i restrictius i eradicar a Catalunya tots els avenços que s’havien aconseguit durant la República; es va imposar una llengua i un model a mida per a formar ciutadans dòcils i manipulables. Amb la transició van arribar generacions de mestres cansats de les restriccions, pedagogies actives que afloraven a la llibertat i que des de llavors han aconseguit anar integrant-se en el sistema educatiu català amb la lluita per la renovació i la revolució pedagògica. Encara queda molt de camí a fer, tot i que en molts centres, molts mestres, molts estudiants i bona part de la comunitat educativa, fa anys que lluiten cada dia. Aquesta lluita continua present, ja que en l’Espanya de després de la transició, encara queden moltes engrunes per escombrar de la dictadura, en un país governat per el PP amb les mateixes idees i polítiques del passat i amb les imposicions continues del ministre Wert, només intenten fer-nos tornar enrere desesperadament utilitzant lleis en contra les llibertats individuals i del poble, per evitar que la gent desperti i es reveli davant les seves polítiques populistes, conservadores i manipuladores. Ells saben que la principal arma del poble és l’educació de qualitat de totes les persones i fan tot el possible per a trepitjar-la.
Però, tot i els seus intents i la seva destrucció, el poble català va en camí de ser lliure i de construir un nou país just per a tothom. Continuarem construint. En aquest nou país s’ha de ser valents i fer tot el necessari per donar a l’educació el valor que es mereix, per donar als nostres infants el valor que es mereixen i fugirem d’aquest país que s'oblida que el 33,8% dels infants viuen en risc de pobresa o exclusió social. Hem d’aconseguir tornar a emprendre el vol i les idees que van iniciar els mestres de la República, necessitem reflexionar sobre el que volem per a un nou país i quin paper ha de tenir-hi l'educació en la seva creació i creixement i per fer-ho hem d’aconseguir que la educació sigui un dels pilars principals i on es destinin el màxim de recursos.
Caldrà posar molts mitjans per tal que els projectes innovadors en educació, les pedagogies actives, i la renovació pedagògica sigui possible. S’hauran d’escoltar totes les reivindicacions que s’estan fent des de fa anys: Ràtios més baixes, formació continuada per a mestres i no limitada a unes oposicions, més materials didàctics i no limitats a les editorials, més idees i no limitades a les tradicionals. En un nou país no podem tampoc limitar-nos a que les pedagogies actives i els millors recursos quedin en mans d’uns pocs centres privats o concertats, en mans d’uns pocs alumnes privilegiats, tal com passa avui dia; els alumnes privilegiats han de ser tots gràcies a una educació pública i de qualitat. Per aconseguir-ho s’haurà de treballar molt i s’haurà de començar per comptar amb tots i haurem de canviar el xip, deixant de prendre decisions sense el consens de la comunitat educativa ni els sindicats. No s’aconseguirà res positiu imposant, ja que per a prendre decisions no ens podem deixar d’escoltar ni de tenir en compte cap de les parts implicades. No ho podrem fer amb quatre persones tancades en un despatx i que no hagin treballat a peu d’aula si volem que els nous models siguin factibles, reals i justos i, si volem aplicar els recursos necessaris i adequats per aconseguir-ho. Haurem de parlar amb mestres, amb interins i funcionaris, haurem de recordar els pedagogs del passat, escoltar als d’avui dia; als mestres que no s’aturen i lluiten per una metodologia i educació activa. Haurem d’escoltar als estudiants de magisteri i mestres d’universitat i haurem de fer que les seves propostes arribin a les escoles. Per això s’hauran de potenciar les idees noves i que els mestres que surten de la universitat tinguin el suport i la oportunitat de treballar colze a colze amb els que ja porten temps, la oportunitat d’escoltar i aprendre de l’experiència i d’aportar i experimentar, la oportunitat d’opinar i de transformar, i crear els recursos per a que es pugui innovar en educació. I haurem de parlar amb els principals actors, els alumnes. Haurem de posar la mirada en altres països i altres models educatius on ja estigui funcionant. I s’hauran de crear eines a cada poble per a donar lloc a les persones actives, implicades i participatives, com Consells Locals de Joves per a crear ciutats pensades pels i per als joves. En cada municipi i en el nou país els infants han de ser el principal tresor.
Però per sobre de tot, amb qui més s’haurà de comptar i a qui s’haurà de donar més suport han de ser als moviments de renovació pedagògica; S’haurà de treballar de costat amb aquests moviments i fer-los els actors principals dels plantejaments i dels projectes educatius en una nova Catalunya. Fugim dels models dels lloros, fugim dels models tradicionals, fugim dels models del llibre de text, d’acatar i d’obeir, de repetir i no pensar. Trenquem amb el passat, amb l’adoctrinament de la dictadura, amb l’adoctrinament de Wert, amb els models de la culpa i de la por, trenquem amb les imposicions a la ciutadania. Necessitem una educació per el nou país que enfoqui als alumnes i estudiants per a una cultura participativa i democràtica. Aconseguim que la renovació i la revolució pedagògica arribi a tots els alumnes, una escola de tothom i per a tothom, de qualitat, on tots els alumnes sigui quina sigui la seva condició social tinguin les mateixes oportunitats. Necessitem crear un nou model educatiu que busqui formar ciutadans segurs i participatius, ciutadans que pensin i ciutadans que siguin capaços de ser creatius, persones obertes, persones felices i persones amb recursos, persones valentes, persones implicades, persones capaces, persones lliures.

Íria Gibert i Escusol
Portaveu de les JERC Figueres